30
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
20:54h
Missatge rellevant del president de la Generalitat, Quim Torra, en l'obertura de les 35 Jornades del Cercle d'Economia a Sitges. Torra, en concret, ha demanat als empresaris que "prenguin part" a favor d'una solució democràtica que passa, ha defensat, per la celebració d'un referèndum. "Els demano que siguin a primera fila en la defensa de la qualitat democràtica", ha destacat el president, que ha reclamat que tota solució s'allunyi de la repressió de l'Estat. Ha afegit que els demana "allò que vol el 80% de la ciutadania catalana: un referèndum per decidir el futur polític del país. No els demano res que no els beneficiï també a vostès".
Torra s'ha referit a la violència policial de l'1-O, i també a la "força de l'aparell sencer" de l'Estat per impedir que el procés avancés. En aquest sentit, ha citat el canvi de seus de les empreses després del referèndum -ha aprofitat, a banda, per minimitzar-ne l'impacte econòmic- i la retirada de dipòsits que va afectar les grans entitats financeres catalanes. "L'estabilitat que tots desitgem per a la nostra economia es va posar en risc per la força de l'aparell de l'Estat", ha recalcat el dirigent independentista.
El president de la Generalitat ha fet un discurs en què ha afirmat que les eleccions municipals han reforçat l'independentisme, que "és més fort que mai" i que més del 80% de catalans tindran alcalde sobiranista, tot confiant que "també ho tindrà la capital del país". El president ha afirmat que cap altre govern europeu ha obtingut el suport de gairebé el 50% de la ciutadania.
El president ha fet un repàs de l'escenari econòmic i geoestratègic internacional. Però el nucli dur de la seva intervenció s'ha centrat sobretot en la situació política del darrer any, recordant l'1 d'octubre i l'actuació de l'Estat contra l'economia catalana, referint-se a la retirada de dipòsits i el trasllat de les empreses. Torra ha citat l'informe del Col·legi d'Economistes de Catalunya sobre els efectes econòmics de l'actuació de l'Estat davant l'1 d'octubre. S'ha referit a "l'inici del judici polític" contra els líders independentistes "que mai s'hauria d'haver produït".
Torra ha esmentat l'informe contundent contra Espanya del Grup de Treball contra les Detencions Indegudes de l'ONU. Sobre l'actuació de l'Estat contra el procés, ha asenyalat: "Venim des dels fets d’octubre de 2017, d’un historial d’intimidacions i obstacles per part de l’Estat en la política catalana, amb presons, exili, judicialització de la voluntat democràtica i no acceptació dels resultats electorals".
La solidesa de l'economia catalana
Torra ha subratllat la solidesa de l'economia catalana, afirmant que "el moviment de seus s'ha capgirat i torna a la normalitat. En dos trimestres seguits hi ha hagut més empreses de Madrid que han traslladat la seu social a Catalunya que no a l’inrevés". El president català s'ha referit al "memorial de greuges" dels incompliments de l'Estat i ha preguntat a l'auditori: "S'imaginen quin país podríem tenir si tots els seus ciutadans gaudissin dels recursos que genera i de totes les competències per dirigir-lo?".
S'ha queixat de la manca de sensibilitat dels governs espanyols respecte a les reivindicacions catalanes: "Quina resposta ha donat l’Estat a la conferència a l'IESE del 2007 reclamant una gestió individualitzada de l’aeroport del Prat?". També ha recordat que no ha atès el reclam en favor del corredor mediterrani.
Brugera: la tercera via és majoritària
En la presentació, el president del Cercle, Juan José Brugera, ha recordat la proposta de l'entitat en favor d'una sortida pactada al conflicte polític que inclogués un nou marc estatutari amb més competències per Catalunya. Brugera s'ha referit a la darrera enquesta del CEO que mostrava que la tercera via era l'opció preferida de la ciutadania, "per damunt de la independència i molt lluny dels qui volen reduir l'autonomia". En una apel·lació al pragmatisme en política, el president del Cercle ha fet una defensa del que ha anomenat "el govern de els coses".
Torra s'ha referit a la violència policial de l'1-O, i també a la "força de l'aparell sencer" de l'Estat per impedir que el procés avancés. En aquest sentit, ha citat el canvi de seus de les empreses després del referèndum -ha aprofitat, a banda, per minimitzar-ne l'impacte econòmic- i la retirada de dipòsits que va afectar les grans entitats financeres catalanes. "L'estabilitat que tots desitgem per a la nostra economia es va posar en risc per la força de l'aparell de l'Estat", ha recalcat el dirigent independentista.
El president de la Generalitat ha fet un discurs en què ha afirmat que les eleccions municipals han reforçat l'independentisme, que "és més fort que mai" i que més del 80% de catalans tindran alcalde sobiranista, tot confiant que "també ho tindrà la capital del país". El president ha afirmat que cap altre govern europeu ha obtingut el suport de gairebé el 50% de la ciutadania.
El president ha fet un repàs de l'escenari econòmic i geoestratègic internacional. Però el nucli dur de la seva intervenció s'ha centrat sobretot en la situació política del darrer any, recordant l'1 d'octubre i l'actuació de l'Estat contra l'economia catalana, referint-se a la retirada de dipòsits i el trasllat de les empreses. Torra ha citat l'informe del Col·legi d'Economistes de Catalunya sobre els efectes econòmics de l'actuació de l'Estat davant l'1 d'octubre. S'ha referit a "l'inici del judici polític" contra els líders independentistes "que mai s'hauria d'haver produït".
Torra ha esmentat l'informe contundent contra Espanya del Grup de Treball contra les Detencions Indegudes de l'ONU. Sobre l'actuació de l'Estat contra el procés, ha asenyalat: "Venim des dels fets d’octubre de 2017, d’un historial d’intimidacions i obstacles per part de l’Estat en la política catalana, amb presons, exili, judicialització de la voluntat democràtica i no acceptació dels resultats electorals".
La solidesa de l'economia catalana
Torra ha subratllat la solidesa de l'economia catalana, afirmant que "el moviment de seus s'ha capgirat i torna a la normalitat. En dos trimestres seguits hi ha hagut més empreses de Madrid que han traslladat la seu social a Catalunya que no a l’inrevés". El president català s'ha referit al "memorial de greuges" dels incompliments de l'Estat i ha preguntat a l'auditori: "S'imaginen quin país podríem tenir si tots els seus ciutadans gaudissin dels recursos que genera i de totes les competències per dirigir-lo?".
S'ha queixat de la manca de sensibilitat dels governs espanyols respecte a les reivindicacions catalanes: "Quina resposta ha donat l’Estat a la conferència a l'IESE del 2007 reclamant una gestió individualitzada de l’aeroport del Prat?". També ha recordat que no ha atès el reclam en favor del corredor mediterrani.
Conferència President Torra XXXV Cercle d'Economia by naciodigital on Scribd
Brugera: la tercera via és majoritària
En la presentació, el president del Cercle, Juan José Brugera, ha recordat la proposta de l'entitat en favor d'una sortida pactada al conflicte polític que inclogués un nou marc estatutari amb més competències per Catalunya. Brugera s'ha referit a la darrera enquesta del CEO que mostrava que la tercera via era l'opció preferida de la ciutadania, "per damunt de la independència i molt lluny dels qui volen reduir l'autonomia". En una apel·lació al pragmatisme en política, el president del Cercle ha fet una defensa del que ha anomenat "el govern de els coses".