30
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
20:53h
Una imatge val més que mil paraules. Aquesta havia de ser la frase que resumís l'última sessió de la setzena setmana del judici al Tribunal Suprem quan, per sorpresa de tots, el president de la sala, Manuel Marchena, va anunciar l'última fase procedimental. "Arriba el moment d'elevar les conclusions a definitives", va avisar. Aquella mateixa tarda, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de Vox s'havien apressat a entregar a la lletrada de l'administració de justícia els escrits definitius de conclusions. Les defenses no ho havien fet. Esperaven, com també ho feien els periodistes, tractar aquests aspectes el dia 4 de juny, segons el calendari fixat pel mateix Tribunal Suprem.
D'aquesta manera el judici es capbussava -el mateix dia que l'ONU demanava l'alliberament dels presos- en el tram final. Un dels més esperats i també el darrer en què s'havien dipositat les esperances d'una rebaixa de petició de penes. Durant aquests quatre mesos, diversos experts penals i processals havien considerat probable una rebaixa del to de les acusacions. Si bé de la Fiscalia es podia esperar una conspiració per a la rebel·lió, era en l'Advocacia de l'Estat sobre qui requeien totes les mirades, sobretot arran de l'enfortiment del PSOE al govern de l'Estat després del 28-A.
Finalment, però, els encausats no han rebut gestos de cap estament vinculat al govern de Pedro Sánchez, i totes les acusacions s'han mantingut impassibles, enrocades en el mateix argumentari de la violència que s'ha desplegat al llarg del judici malgrat que des del principi del judici s'ha provat la dificultat per provar-la. A banda, el ministeri públic ha protagonitzat imprecisions -de noms, càrrecs i dates, per exemple- durant tot el procés que n'han qüestionat el rol com a acusació, especialment per les penes que demana.
La Fiscalia es ratifica i manté la rebel·lió
"El fiscal modifica les seves conclusions en els següents termes". Amb aquesta frase Javier Moreno, representant del ministeri públic, iniciava un discurs en el qual només va detallar simples modificacions de l'escrit de qualificació. Canvis que no suposen "una alteració dels fets o una modificació substancial dels mateixos", precisava. Simplement una redacció "més concreta i rica en detalls", sempre en la línia d'acreditar l'existència d'una violència que els líders independentistes suposadament van permetre i instrumentalitzar per pressionar i aconseguir la independència de Catalunya.
Així, el ministeri fiscal manté, a punt d'acabar el judici, l'acusació de rebel·lió pels principals líders del procés, amb 25 anys de presó com a pena màxima per a Oriol Junqueras, a qui s'aplica l'article 472.1 i 473.1 del codi penal, que inclou la rebel·lió sense armes ni combat, i el considera un dels caps de la trama en el delicte.
Segons el ministeri públic, els fets s'emmarquen en una "estratègia planificada", per "aconseguir la independència" mitjançant una "acció combinada i sincronitzada" de tres pilars bàsics on també s'inclou la violència: el parlamentari, l'executiu i el social. D'aquesta manera, s'argumenta com l'actuació dels acusats pretenia esquivar la legalitat constitucional i estatutària, així com impedir el compliment de les resolucions administratives i judicials, amb ajuda de la "força intimidatòria" i "tumultuària" de les grans mobilitzacions i l'ús dels Mossos d'Esquadra.
A més, ara el relat de la Fiscalia també recull la trobada que van tenir Josep Lluís Trapero, Ferran López i els membres del Govern dies abans de 1-O. Segons consta en l'escrit, els dos dirigents policials van demanar als responsables polítics que desconvoquessin el referèndum per evitar "xocs i enfrontaments". Una situació que el Govern va obviar i sobre la qual Carles Puigdemont va fer emetre una frase clau: "Si el dia 1 d'octubre hi ha violència, declararé la independència".
Incapaç de reaccionar al judici
"La Fiscalia ha estat incapaç de reaccionar a allò que s'ha vist al judici", explica a NacióDigital Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC, que considera "desproporcionada, fora de lloc i sense base legal" la decisió de mantenir l'acusació de rebel·lió en els mateixos termes que fa quatre mesos. Amb la seva decisió, afegeix, el ministeri públic intenta mostrar que "no afluixa", tot i que la manera de fer-ho -considera el catedràtic- és erràtica i desperta dubtes procedimentals.
De la mateixa manera ho veu el director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, Iñaki Rivera. El també professor de la UB, creu que el fet de tenir redactades les conclusions abans de finalitzar la fase documental mostra com "no interessava la pràctica de proves", ja que la tesi estava "cuinada i redactada abans". "No van poder redactar 130 pàgines en cinc minuts", denuncia Rivera, que es pregunta si la premura del ministeri públic estava relacionada amb el fet que l'ONU s'estava pronunciant al respecte.
"La Fiscalia ha volgut elevar les conclusions forma exprés", assegura el professor de la UB, per poder al·legar que "no havia tingut temps de llegir l'informe de l'ONU". Segons el director de l'observatori, l'acusació pública "hauria de tenir en compte què diu Nacions Unides per tal de valorar si té relació amb els fets que s'estan investigant". Que s'hagin presentat conclusions definitives ja no ho permet, i deixa qualsevol consideració a mans del tribunal.
Però més enllà d'aquí, destaquen, ha estat notòria l'actitud de la Fiscalia durant tot el procés. Enfront les proves de les defenses ha estat hostil, lluny de la salvaguarda dels interessos de tota ciutadania que Rivera recorda que hauria de tenir. Marchena, de fet, li ha cridat l'atenció més d'una vegada perquè evités comentaris opinatius o preguntes amb intenció, i durant la fase documental s'ha fet palesa la falta de preparació sobre el contingut dels vídeos que aportava. En aquesta, els fiscals van ser incapaços de detallar quan i on eren els vídeos, fins al punt que van confondre dates. És el cas, per exemple, de les aturades de país del 3-O i el 8-N, un error flagrant dels fiscals.
Presó per als condemnats
Una altra de les modificacions substantives de l'escrit del ministeri públic és la petició al Suprem perquè apliqui l'article 36.2 del codi penal. Un mecanisme que afecta de forma directa la concessió d'un tercer grau, en cas de condemna, en cas de delictes i penes especialment greus. Malgrat que "no és excepcional", tal com indica Rivera, el fet remarcable és que es demani explícitament a l'escrit de qualificació.
Aquest article limita el tercer grau a haver complert la meitat de la condemna en presó, i malgrat que el codi penal només l'imposa per delictes sexuals contra menors d'edat, terrorisme o organització criminal, no es requereix en el cas de la rebel·lió. "No és obligatori, i sorprèn com el fiscal pren la decisió", comenta Tamarit, que valora "negativament" el comportament final que ha tingut la Fiscalia.
D'aquesta manera el judici es capbussava -el mateix dia que l'ONU demanava l'alliberament dels presos- en el tram final. Un dels més esperats i també el darrer en què s'havien dipositat les esperances d'una rebaixa de petició de penes. Durant aquests quatre mesos, diversos experts penals i processals havien considerat probable una rebaixa del to de les acusacions. Si bé de la Fiscalia es podia esperar una conspiració per a la rebel·lió, era en l'Advocacia de l'Estat sobre qui requeien totes les mirades, sobretot arran de l'enfortiment del PSOE al govern de l'Estat després del 28-A.
Finalment, però, els encausats no han rebut gestos de cap estament vinculat al govern de Pedro Sánchez, i totes les acusacions s'han mantingut impassibles, enrocades en el mateix argumentari de la violència que s'ha desplegat al llarg del judici malgrat que des del principi del judici s'ha provat la dificultat per provar-la. A banda, el ministeri públic ha protagonitzat imprecisions -de noms, càrrecs i dates, per exemple- durant tot el procés que n'han qüestionat el rol com a acusació, especialment per les penes que demana.
La Fiscalia es ratifica i manté la rebel·lió
"El fiscal modifica les seves conclusions en els següents termes". Amb aquesta frase Javier Moreno, representant del ministeri públic, iniciava un discurs en el qual només va detallar simples modificacions de l'escrit de qualificació. Canvis que no suposen "una alteració dels fets o una modificació substancial dels mateixos", precisava. Simplement una redacció "més concreta i rica en detalls", sempre en la línia d'acreditar l'existència d'una violència que els líders independentistes suposadament van permetre i instrumentalitzar per pressionar i aconseguir la independència de Catalunya.
Així, el ministeri fiscal manté, a punt d'acabar el judici, l'acusació de rebel·lió pels principals líders del procés, amb 25 anys de presó com a pena màxima per a Oriol Junqueras, a qui s'aplica l'article 472.1 i 473.1 del codi penal, que inclou la rebel·lió sense armes ni combat, i el considera un dels caps de la trama en el delicte.
Durant aquests quatre mesos, experts penals i processals havien considerat provable una rebaixa del to de les acusacions, sobretot en el cas de l'Advocacia de l'Estat
Segons el ministeri públic, els fets s'emmarquen en una "estratègia planificada", per "aconseguir la independència" mitjançant una "acció combinada i sincronitzada" de tres pilars bàsics on també s'inclou la violència: el parlamentari, l'executiu i el social. D'aquesta manera, s'argumenta com l'actuació dels acusats pretenia esquivar la legalitat constitucional i estatutària, així com impedir el compliment de les resolucions administratives i judicials, amb ajuda de la "força intimidatòria" i "tumultuària" de les grans mobilitzacions i l'ús dels Mossos d'Esquadra.
A més, ara el relat de la Fiscalia també recull la trobada que van tenir Josep Lluís Trapero, Ferran López i els membres del Govern dies abans de 1-O. Segons consta en l'escrit, els dos dirigents policials van demanar als responsables polítics que desconvoquessin el referèndum per evitar "xocs i enfrontaments". Una situació que el Govern va obviar i sobre la qual Carles Puigdemont va fer emetre una frase clau: "Si el dia 1 d'octubre hi ha violència, declararé la independència".
Incapaç de reaccionar al judici
"La Fiscalia ha estat incapaç de reaccionar a allò que s'ha vist al judici", explica a NacióDigital Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC, que considera "desproporcionada, fora de lloc i sense base legal" la decisió de mantenir l'acusació de rebel·lió en els mateixos termes que fa quatre mesos. Amb la seva decisió, afegeix, el ministeri públic intenta mostrar que "no afluixa", tot i que la manera de fer-ho -considera el catedràtic- és erràtica i desperta dubtes procedimentals.
Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC, veu erràtica la decisió de la Fiscalia de mantenir l'acusació en els mateixos termes, després que s'hagin contrastat diverses proves
De la mateixa manera ho veu el director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, Iñaki Rivera. El també professor de la UB, creu que el fet de tenir redactades les conclusions abans de finalitzar la fase documental mostra com "no interessava la pràctica de proves", ja que la tesi estava "cuinada i redactada abans". "No van poder redactar 130 pàgines en cinc minuts", denuncia Rivera, que es pregunta si la premura del ministeri públic estava relacionada amb el fet que l'ONU s'estava pronunciant al respecte.
"La Fiscalia ha volgut elevar les conclusions forma exprés", assegura el professor de la UB, per poder al·legar que "no havia tingut temps de llegir l'informe de l'ONU". Segons el director de l'observatori, l'acusació pública "hauria de tenir en compte què diu Nacions Unides per tal de valorar si té relació amb els fets que s'estan investigant". Que s'hagin presentat conclusions definitives ja no ho permet, i deixa qualsevol consideració a mans del tribunal.
Però més enllà d'aquí, destaquen, ha estat notòria l'actitud de la Fiscalia durant tot el procés. Enfront les proves de les defenses ha estat hostil, lluny de la salvaguarda dels interessos de tota ciutadania que Rivera recorda que hauria de tenir. Marchena, de fet, li ha cridat l'atenció més d'una vegada perquè evités comentaris opinatius o preguntes amb intenció, i durant la fase documental s'ha fet palesa la falta de preparació sobre el contingut dels vídeos que aportava. En aquesta, els fiscals van ser incapaços de detallar quan i on eren els vídeos, fins al punt que van confondre dates. És el cas, per exemple, de les aturades de país del 3-O i el 8-N, un error flagrant dels fiscals.
Presó per als condemnats
Una altra de les modificacions substantives de l'escrit del ministeri públic és la petició al Suprem perquè apliqui l'article 36.2 del codi penal. Un mecanisme que afecta de forma directa la concessió d'un tercer grau, en cas de condemna, en cas de delictes i penes especialment greus. Malgrat que "no és excepcional", tal com indica Rivera, el fet remarcable és que es demani explícitament a l'escrit de qualificació.
Aquest article limita el tercer grau a haver complert la meitat de la condemna en presó, i malgrat que el codi penal només l'imposa per delictes sexuals contra menors d'edat, terrorisme o organització criminal, no es requereix en el cas de la rebel·lió. "No és obligatori, i sorprèn com el fiscal pren la decisió", comenta Tamarit, que valora "negativament" el comportament final que ha tingut la Fiscalia.