30
de maig
del
2019
Actualitzat
el
01
de juny
a les
11:09h
Aquesta anàlisi estadística s'ha fet incorporant diverses variables sociodemogràfiques i econòmiques dels barris i anul·lant els efectes que tenen unes variables respecte les altres. És a dir, que els efectes d'una variable es reflecteixen amb el supòsit que les altres no canviïn. Així, per exemple, que un major percentatge d'habitants amb estudis superiors porti a votar una determinada formació no es deu a que el seu electorat sigui més jove -les noves generacions acostumen a allargar més la formació-, ja que la variable de l'edat també està contemplada i, per tant, l'equivalència és entre veïns de la mateixa edat amb nivells educatius diferenciats.
Pel que fa al gràfic inicial, cal llegir-lo com l'efecte mitjà que té l'increment d'un punt de cada variable en un barri en relació amb l'evolució del vot de cada partit. Tornant al cas dels estudis superiors, una quantitat 2 voldria dir que, per cada punt percentual més d'habitants amb estudis superiors (universitaris o formació professional de cicle superior) que s'hi afegeixi, aquell partit creixerà, de mitjana, dos punts de vot, en cas que les altres variables es mantinguin inalterades i, per tant, no afegeixin altres tendències que ho compensin.
Pel que fa a les altres variables, la de la renda es mesura en la distància en relació a la renda familiar disponible mitjana de Barcelona, fixada en 100 -un barri amb 50, té la meitat que la mitjana, i un amb 200 en té el doble-, la de nascuts a l'Estat és el percentatge d'habitants nascuts a altres comunitats autònomes -no a Catalunya-, la d'immigrants és el percentatge d'habitants nascuts fora de l'Estat -tinguin o no la nacionalitat espanyola-, la d'edat mitjana és cada any que aquesta creix dels habitants del barri, i la d'aturats és el percentatge d'habitants que busquen feina en els serveis públics d'ocupació -tinguin o no ja un treball, i tenint en compte que molts desocupats no estan inscrits en aquests serveis-.
Renda: El vot motivat per les rendes té un clar biaix i és que, com més creix la renda familiar disponible, més creix el vot a Cs, PSC i PP -per aquest ordre-, mentre que, com més cau, més augmenta el vot cap a Barcelona en Comú, ERC, CUP i Barcelona és Capital -també per aquest ordre-. A JxCat, en canvi, el nivell de renda no influeix, fet que apunta que les elits econòmiques han girat l'esquena al sobiranisme i aposten per forces unionistes. O, en tot cas, les elits en què aquesta variable és més determinant, ja que no es poden oblidar les altres que influeixen en el vot.
Estudis superiors: En una situació d'igualtat de les altres variables, els barris amb més veïns amb formació superior voten més JxCat, CUP i Barcelona és Capital, mentre que els que tenen menys universitaris opten més per PSC i Cs -en el cas del PP, la baixa formació també li suma vots, però la correlació estadística no és tan nítida-. En el cas d'ERC i Barcelona en Comú, no està clar que aquesta variable intervingui massa.
Nascuts a l'Estat: L'origen dels votants divideix clarament els que opten per formacions independentistes o unionistes. Com més nascuts a l'Estat hi ha al barri, més creix el vot al PSC, que va capitalitzar millor que ningú la crida al vot anti-independentista -l'origen dels ciutadans és una variable que, de mitjana, marca força el seu posicionament en relació la independència-, per davant del PP. En canvi, això fa minvar els suport a ERC, JxCat, Barcelona és Capital i CUP, mentre que no influeix en Barcelona en Comú i Cs.
Aquest fet explicaria que el PSC hagi tret bons resultats en barris relativament pobres -tal com algunes anàlisis fins ara han assenyalat-, però en canvi, aquí s'indiqui que el vot socialista creix amb la renda. Això es deu a que el percentatge de persones nascudes a l'Estat és superior en els barris de rendes baixes, però el que determina el vot és la primera variable, l'origen. Perquè s'entengui i de forma senzilla, entre una persona d'un barri ric nascuda a l'Estat i una persona d'un barri pobre nascuda a l'Estat, el primer tindria més opcions de votar el PSC -sempre i quan la resta de variables es mantinguessin inalterades-.
Immigrants: La presència de més o menys immigrants té poc efecte en el vot dels seus veïns. JxCat sembla que perd poques dècimes com més n'hi ha, però de forma limitada. S'insinuen també algunes tendències, però sense una rellevància estadística clara, que apunten a què Barcelona en Comú i CUP guanyarien vots on hi ha més població immigrada, i Cs en perdria. Pel que fa a Vox, l'efecte és nul, cosa que apuntaria que, en tot cas, la presència d'immigrants esperona més l'esquerra.
Edat: L'edat passa factura a l'independentisme, que ja no és aquell moviment majoritàriament juvenil del passat. Com més creix l'edat mitjana d'un barri, més creix el vot a ERC, JxCat i Barcelona és Capital -sorprenentment, ja que va centrar la campanya en les xarxes socials- i més cau al PSC i Barcelona en Comú. A Cs, PP i CUP, en canvi, això no afecta. Si es posa el focus només en els majors de 65 anys, com més n'hi ha més augmenta el vot a JxCat i PP i més es redueix a Ada Colau i els socialistes.
Aturats: El fet que hi hagi més persones buscant feina afecta relativament poc i tan sols fa augmentar el vot al PSC i el fa caure en la CUP. Això contrasta amb l'efecte inicial de la renda i podria indicar que els socialistes atrauen tant barcelonins amb rendes elevades com els que es troben aturats, potser com a vot de càstig cap a l'alcaldia que no ha aconseguit que trobi feina. De forma menys significativa, hi ha certa tendència lleu també a que els que busquen feina farien més confiança a Cs -sumada a una certa capacitat de captar vot popular- i menys a ERC.