El despertador: 30 de maig

El fals relat que els atrapa

Els poders de l'Estat, durs o tous, s'han arrenglerat per defensar el relat de la violència. No volen rectificar (tampoc podrien) i ara busquen una sentència exemplar. Avui també són notícia els nervis per l'ONU, els pactes a Barcelona, NacióDigital i el 26-M, els repartidors de Glovo, la consulta a Sabadell i Puig Antich

per Ferran Casas , 30 de maig de 2019 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Josep Lluís Trapero i la resta de comandaments dels Mossos van ser molt clars quan van explicar al Tribunal Suprem que en cap moment van rebre ordres de recolzar per la força el procés sobiranista i que, arribat el cas, tampoc ho haurien fet. Van negar amb claredat l'existència de violència o d'un intent de provocar-la, que era el que sostenia l'acusació de rebel·lió contra els membres del Govern, la presidenta del Parlament i els líders socials que es jutgen al Suprem. Però ni així. La Fiscalia i les acusacions (l'advocacia de l'Estat i els ultres de Vox) es van reafirmar ahir en la petició de penes, que inclouen delictes de rebel·lió i una petició de fins a 25 anys de presó per Oriol Junqueras. Bernat Surroca i Aida Morales us ho expliquen.

Segurament, els poders de l'Estat no poden fer altra cosa hores d'ara. El context polític i social dels darrers anys a Espanya ha provocat que la gran majoria d'actors coincideixin en presentar l'independentisme com la gran amenaça. El que passa a Barcelona amb els pactes i que us expliquen Joan Serra Carné i Sara González en aquesta crònica n'és un bon exemple.


El judici no és, lògicament, aliè a tota aquesta situació. La Fiscalia, els advocats de l'Estat, el Tribunal de Comptes, el Tribunal Constitucional, la corona, Marchena i el seu tribunal, l'instructor Llarena, els informes de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, el PP, el PSOE i Cs i els principals diaris i TV... tots s'han arrenglerat per defensar el relat de la violència. No volen rectificar (i tampoc podrien) i ara busquen una sentència exemplar.

Això, però, treu marge de maniobra a Pedro Sánchez. Pep Martí reflexiona sobre aquest aspecte al seu article d'opinió. En aquest altre, Albano Dante Fachin, posa uns deures (necessaris) a les forces independentistes.

 

L'altra cara de la nova economia. L'accident mortal d'un jove de 22 anys mentre treballava per Glovo ha reobert el debat sobre la relació entre la companyia i els seus treballadors. Fins ara els jutjats no s'han pronunciat unànimement sobre si són falsos autònoms o no, però els riders continuen denunciant els abusos que, segons asseguren, duu a terme l'empresa. La puntuació sobre la seva eficiència, que els pot suposar assumir menys encàrrecs i cobrar menys, i el subarrendament de comptes són algunes de les qüestions que els glovers han posat sobre la taula i expliquen aquest matí en roda de premsa. Ho explica Andreu Merino en aquest reportatge, que ens mostra l'altra cara d'una aplicació fàcil i eficaç però que produeix també precarietat.

Gràcies de nou. "El Despertador" torna dilluns. Demà reprenem "La Brúixola" de Joan Serra Carné, el nostre redactor en cap. No volia, però, acomiadar-me sense donar-vos, un cop més, les gràcies per ser-hi i fer que les hores (i alguna enrabiada) valguin la pena. NacióDigital va ser el diari més llegit en català per seguir la nit electoral del 26-M per damunt de capçaleres com l'Ara, El Nacional o Vilaweb. Us van interessar les informacions, les anàlisis, el minut a minut i els resultats (amb els noms dels regidors inclosos) a tots els ajuntaments. Ara, us aconsello seguir el minut a minut que hem obert amb tots els pactes i negociacions a Barcelona i a tot el territori. Les nostres 18 edicions territorials us asseguren informació de proximitat i a l'instant. Gràcies!




Vist i llegit

Les negociacions per fer govern a Barcelona són en moltes converses i articles. A El Periódico l'atrevit intel·lectual Xavier Bru de Sala escrivia un article sobre la jugada de Miquel Iceta d'oferir l'alcaldia de Barcelona a Ada Colau. Tot plegat ho atribuïa a la voluntat dels socialistes de pressionar ERC per pactar-hi després en altres àmbits i aconseguir com més quotes de poder millor. El podeu llegir aquí.


 El passadís

Ben Emmerson va explicar ahir el contingut de l'informe del Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de la ONU a Londres, el contingut del qual vam avançar a NacióDigital dimarts al vespre. Aquella tarda, Emmerson va anunciar que ho faria i això va fer entrar en pànic alguns estaments del govern espanyol, concretament del Ministeri d'Exteriors. Els entorns dels tres representants d'Emmerson -els presos Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- no sabien res del contingut de l'informe i no el van tenir fins ahir al matí, quan el van distribuir entre la premsa. El departament que encara dirigeix Josep Borrell havia rebut l'informe de Nacions Unides dilluns i van provocar, a través d'El País, el que es coneix al gremi com una "voladura controlada". Era, però, difícil edulcorar la contundència del dictamen. Ahir al vespre el govern espanyol el va desqualificar.


 L'efemèride

El 30 de maig de 2010, avui fa nou anys, Sabadell es va convertir en la primera gran ciutat catalana que votava en una consulta independentista. En total, van votar a Catalunya 549 municipis, començant a Arenys de Munt el 2009 i acabant a Barcelona l'abril de 2011. Van participar en les consultes 881.564 persones, un 20,5% del cens electoral conjunt dels municipis on es van celebrar. A la capital del Vallès van votar un 13,76% de les 173.000 persones amb dret a vot, bastant per sobre de la de Lleida (8,2%) i a tocar de la de Reus (14,9%), els dos municipis més grans que fins aquell moment havien passat per les urnes. A la capital vallesana, el "sí" va tornar a ser rotund i va estar al voltant de la mitjana: un 92,4%. Aquí podeu recuperar les entrevistes a alguns dels participants.


 L'aniversari

El 30 de maig de l'any 1948, avui en fa 71, naixia a Barcelona l'activista anarquista català Salvador Puig Antich, que va ser executat el 1974 després d'un consell de guerra ple d'irregularitats, acusat de la mort del sotsinspector de policia Francisco Anguas. La brutalitat del règim va ser altre cop evident i va marcar una generació. El règim, rabiós dos mesos després de l'atemptat contra Carrero Blanco, volia escarmentar oposició. De les manipulacions de les proves, Jordi Panyella, al seu llibre Salvador Puig Antich, cas obert, en va explicar detalls escabrosos. Queda la memòria, un judici no anul·lat i una cançó, A Margalida, de Joan Isaac, cant a la vida a través del record de la companya de Salvador. La podeu escoltar aquí.

I ara que tenim advocats omnipresents ve a tomb recordar que el lletrat que va redactar la sentència de mort al tribunal militar, Carlos Rey, va ser, 39 anys després, defensor d'Alícia Sánchez-Camacho en el judici en què l'aleshores líder del PP va mentir afirmant no tenir res a veure amb la gravació de la Camarga. Quan vaig publicar el tema a l'Ara, Rey em va dir que no es penedia de res del consell de guerra que va segar la vida del jove. Em va glaçar la sang.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació