REPORTATGE

Glovo, quan la precarietat es disfressa de modernitat

L'accident mortal d'un jove mentre treballava per Glovo a Barcelona ha reobert el debat sobre les condicions laborals dels repartidors d'aquesta empresa

per Andreu Merino, 30 de maig de 2019 a les 06:30 |
Un repartidor de Glovo, amb bici, al centre de Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els divendres a les vuit del vespre comença la franja horària d'alta demanda de Glovo. L'empresa creada per Oscar Pierre té registrat que els divendres, dissabtes i diumenges de vuit del vespre a deu de la nit els consumidors demanden més el seu servei i, per tant, és quan necessita que els seus riders treballin a un ritme més elevat.

L'empresa espera que els repartidors assumeixin cada mes 35 comandes en període d'alta demanda, és a dir, fer una mitjana d'una comanda i mitja per hora cada divendres, dissabte i diumenge en aquesta franja horària.



Si els riders rebutgen fer algun encàrrec, corren el risc que Glovo els consideri poc eficients, els baixi la seva puntuació, els encarregui menys comandes i, per tant, cobrin menys. Aquest és un dels molts abusos que els treballadors fa temps que denuncien i que han agafat més volada arran de l'accident laboral d'un jove de 22 anys dissabte passat. Va morir atropellat mentre treballava per l'empresa de les motxilles grogues. La companyia, però, assegura que el noi no figurava als seus registres.

Fa un any i mig que el Javi hi ha començat a treballar per Glovo a Barcelona, després de donar-se d'alta com a autònom. Cada quinze dies, igual que passa amb tots els altres repartidors, l'empresa li envia una factura amb l'import que ha guanyat. La darrera, amb un import de 560 euros. "L'únic límit que marca l'empresa és no treballar més de 91 hores setmanals", diu.

La puntuació que l'empresa i els clients atorguen als seus repartidors determinen la quantitat de comandes que poden assumir

La seva puntuació ara ha baixat a 97 sobre 100, després que el cap de setmana passat s'hagués de desplaçar al seu poble, a Galícia, per formar part d'una mesa electoral. Està empadronat allà i això li va impedir assumir els encàrrecs suficients en les hores d'alta demanda de dissabte a diumenge. "Era impossible que ho pogués fer", argumenta.

El Rafa és glover des de fa poc més d'un any. Va assistir a la formació que ofereix l'empresa a les noves incorporacions, va donar-se d'alta com a autònom i va començar a repartir, després de pagar 65 euros per tenir una de les motxilles grogues. Ara mateix té la màxima puntuació, de 100 sobre 100. "Ens espremen molt", assegura.


Falsos autònoms o relació laboral?

La feina dels repartidors de Glovo i altres plataformes similars, com Deliveroo, fa temps que està sota la lupa d'Inspecció de Treball. El 15 de febrer Inspecció informava que procedia a donar d'alta a la Seguretat Social els repartidors de Glovo a Barcelona, després de determinar que són falsos autònoms. Inspecció de Treball ja va reconèixer com a treballadors de Glovo 329 repartidors de Saragossa i el mateix va passar a València amb 200 riders de Glovo, en un cas que està pendent dels tribunals.

L'Estatut dels Treballadors reconeix com a relació laboral qualsevol vinculació entre una empresa i un empleat que, entre altres aspectes, estableixi un salari estipulat per la companyia, uns horaris concrets i una dependència jeràrquica de l'empleat envers l'empresa. "Si una persona depèn d'algú altre vol dir que té una relació laboral i que no és autònom", resumeix l'advocada laboralista Joana Badia. "Al capdavall, és Glovo qui decideix com es fa la feina i tria, per exemple, els restaurants amb els quals treballa. La plataforma no és un intermediari sinó que hi ha una relació de subordinació", afegeix.

Seguint el fil del que explica Badia, cada cop que un client de Glovo fa una comanda, al rider li arriba un encàrrec. Si la rebutja, la seva nota d'eficiència baixa i, conseqüentment, l'empresa el tindrà en menys consideració de cara a pròxims encàrrecs. La nota també pot baixar si el client manifesta que no ha quedat satisfet amb el servei

Oriol Alfambra és extreballador de Glovo i actualment forma part de la plataforma RidersXDerechos, que reivindica els drets laborals dels repartidors, i de la cooperativa Mensakas, que sota l'aixopluc de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) planteja un projecte d'aplicació d'entrega de menjar a domicili que defensa un consum responsable i unes condicions laborals dignes. Alfambra qualifica com a "punta de l'iceberg" l'atropellament mortal d'un rider aquest dissabte, que segons l'empresa no estava registrat com a repartidor de Glovo.

Subarrendament de llicències

Quan un repartidor comença a treballar per Glovo, l'empresa crea un usuari amb les seves dades, a través del qual es comunica amb ell mitjançant una aplicació mòbil. En principi l'usuari és intransferible però el jove que va morir dissabte mentre realitzava una comada per la companyia no apareix als registres de Glovo.

L'empresa assegura que ha activat "mecanismes" perquè els seus usuaris i els establiments que operen a través seu denunciïn la cessió de comptes a terceres persones. Les fonts de la companyia consultades per NacióDigital no aclareixen de quins mecanismes es tracta però afirmen que des del 18 de març aquesta eina ha permès desactivar 17 comptes fraudulents. Segons l'advocada laboralista Joana Badia, que l'empresa disposi d'un mecanisme per controlat els seus repartidors podria suposar una prova de la relació jeràrquica entre les dues parts i, per tant, d'una relació laboral.

Amb tot, el subarrendament de comptes continua. Només cal donar un cop d'ull a Internet per comprovar el mercadeig. A la pàgina milanuncios.com s'han publicat almenys 20 anuncis durant els darrers 20 dies per part de persones que volen comprar o llogar un compte de rider. Diversos repartidors consultats confirmen l'existència d'aquesta pràctica i expliquen que la majoria de persones que s'interessen en el lloguer d'un compte són migrants sense papers que, a causa de les restriccions que imposa la Llei d'Estrangeria, es veuen abocats a treballar en negre. 

"El subarrendament de comptes permet que la roda de Glovo segueixi girant", afirma Alframbra, amb l'argument que la principal beneficiada de comptar amb més volum de repartidors és l'empresa.

Tribunals contradictoris

El debat sobre si els repartidors de Glovo són o no falsos autònoms ha arribat als tribunals, que s'han pronunciat en línies diferents fins a nou ocasions. En cinc d'aquestes reconeixen que hi ha una relació laboral entre l'empresa i els riders, mentre que quatre donen la raó a Glovo i considera els repartidors autònoms. 

El darrer que s'ha pronunciat en aquest sentit ha estat aquest dimecres el jutjat social número 24 de Barcelona. La sentència determina que els treballadors "fan l'itinerari que volen, utilitzant un mitjà de transport que vulguin, les despeses van a càrrec seu, no tenen assignada una zona determinada, escullen els dies i franges horàries en què presten els seus serveis".

En cinc altres casos, però, els jutjats s'han expressat en sentit contrari. Es tracta de tres sentències del jutjat social número 1 de Madrid de l'abril passat en què una mateixa jutgessa determinava que els treballadors d'aquestes plataformes són falsos autònoms i haurien d'haver estat contractats, així com dues resolucions judicials més, una del jutjat social 33 de Madrid del mes de febrer passat i una altra d'un jutjat de Gijón. La primera sentència en aquest àmbit va ser emesa per un jutjat de València, que reconeixia com a fals autònom un extreballador de Deliveroo.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació