29
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
17:01h
La demanda de places d'educació infantil i primària en centres públics a Barcelona segueix a l'alça. Pel que fa a P3, el 51,4% de les preinscripcions fetes són en centres públics (dos punts més que el curs passat) i el 48,6%, en centres concertats. La setmana passada pares i mares de Barcelona es manifestaven a les portes del Consorci d'Educació de Barcelona per reclamar plaça a P3, ja que segons les llistes provisionals publicades, quedaven fora del seu llistat de preferència. Per fer front a aquest problema endèmic, el Departament d'Educació i el Consorci han informat aquest dimecres que les escoles Fort Pienc (Eixample), Jaume I (Sants-Montjuïc), Doctor Ferran i Clua i l'Institut Escola El Til·ler (Sant Andreu) tindran quatre grups addicionals, mentre que s'incrementarà la ràtio de 25 a 26 alumnes a set zones d'escolarització dels districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia i Sant Andreu, tres dels més afectats per la falta de places a la pública. En total, la ràtio s'incrementarà en 59 grups de 38 escoles públiques.
Aquesta mesura no és la preferida pel Govern, ha assegurat el director general de Centres Públics, Josep González Cambray, però serveix per respondre a les demandes de la ciutadania. "Estem receptius a fer qualsevol canvi de millora en el procés d'escolarització, revisarem àrees i seguirem avançant en els canvis de processos", i ha afegit que tot i que l'ampliació de la ràtio i la creació de bolets no sigui la solució definitiva, "el Departament complirà amb el seu compromís de garantir una plaça a un centre públic a tothom que ho demanés". També ha matisat que des del Departament es vetllarà perquè aquest compromís "vagi lligat a una proximitat de les famílies i els centres raonable".
Encara queden dies fins a l'11 de juny, quan es publicarà l'oferta final de places escolars. "Amb aquestes mesures preses per fer front a la demanda, hi ha moltes famílies que encara no saben que tindran alguna de les places que van posar a la preinscripció, perquè quan s'amplien ràtios i es fan grups addicionals, es genera un efecte dominó", ha explicat Cambray. Segons dades facilitades pel director general, hi ha 131 sol·licituds pendents d'assignació a la pública i 20 a la concertada -nens que no han entrat en cap de les opcions que constaven a la preinscripció-, per un total de 367 places vacants en centres públics i 1.393 en concertats. L'any passat eren 266 les sol·licituds que van quedar pendents.
L'ampliació de peticions es farà a partir del 30 de maig fins al 3 de juny. En cas que hi hagi criatures a les quals tampoc se'ls assigni una plaça, es duran a terme les assignacions d'ofici -les que el Consorci fa quan un nen tampoc obté cap plaça tampoc durant la fase d'assignació segons les vacants-. Aquestes han anat disminuint amb el temps, i segons ha assegurat Cambray, "es tractarà individualment l'assignació de cada cas".
Tot i que les xifres no són definitives, el 98,75% de les famílies han obtingut plaça en una de les opcions demanades, i el 93,47% ho han fet en la seva primera opció, el que suposa un increment d'un punt respecte al curs 2018-2019.
Un lleu descens de demanda a 1r d'ESO
Pel que fa a 1r d'ESO, respecte al curs anterior, la demanda en centres públics és de 4.939 mentre que el 2018-2019 va ser de 4.953. A la concertada la demanda s'estima en 1.947 per les 1.948 del curs anterior, dades que no contemplen l'alumnat que es manté en el mateix centre en el pas de primària a secundària.
El 48% de les famílies que cursava a l'escola concertada a la primària no es canvia de centre quan ha de fer el pas a la secundària, i en el cas de les que s'escolaritzen a la pública i s'hi mantenen representen el 38%.
Pel que fa a 1r d'ESO, el 96% de les famílies han obtingut plaça en una de les opcions demandades. Al curs anterior van ser el 94,8% de la preinscripció del curs 2018-2019. Els que han entrat a la primera opció són el 89,43%, mentre que l'any passat va ser el 88,2%. L'alumnat que no ha obtingut plaça en cap de les opcions queda en 135 sol·licituds a la pública i 145 a la concertada, per un total de 200 places vacants a la pública i 425 a la concertada. L'ampliació es farà seguint el mateix procediment que a P3.
Per donar resposta a les zones on la demanda de places a la pública supera l'oferta s'han obert també quatre grups addicionals no previstos. En aquest cas serà als instituts Flos i Calcat (Nou Barris), Martí Pous, Doctor Puigvert i Príncep de Viana (Sant Andreu). També es faran increments de ràtio de 30 a 31 alumnes a 11 zones d'escolarització dels districtes de Sants-Montjuïc, Eixample, Ciutat Vella, Sarrià, Horta-Guinardó i Sant Andreu. En total, la ràtio s'incrementarà en 65 grups de 22 escoles públiques i 40 grups de 14 concertades.
.jpg)
Corregir la segregació escolar, pilar de la lluita contra la desigualtat
El comissionat d'Educació, Infància i Joventut, Miquel Àngel Essomba, ha expressat que de cara al curs 2019-2020 la prioritat és "entrar més sistemàticament en qüestions estructurals del procés d'assignació de matrícula per reduir la segregació escolar". "Corregir la segregació és un dels elements nuclears de la política de lluita contra la desigualtat", i ha afegit que a implementació -per primera vegada- del pla de xoc per a la igualtat d'oportunitats i èxit educatiu busca acabar amb la guetització d'alguns centres.
Les mesures que es contemplen dins del pla de xoc tenen com a eix vertebrador un treball integral que no només es focalitza dins les aules, també fora. De cara al curs vinent s'ha fet una preassignació de places de P3 i ESO a tot l'alumnat en situació de vulnerabilitat detectat a través dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona. La distribució d'aquest alumnat de P3 s'ha fet tenint en compte l'escolarització dels germans al mateix centre, la distància entre centre i domicili i la decisió final de les famílies. En el cas de 1r d'ESO s'ha fet tenint en compte també els germans al centre, l'assignació majoritàriament a un institut adscrit i la ratificació del tutor de 6è.
A P3, segons ha explicat Essomba, 793 nens han estat preassignats en una plaça de reserva, i d'aquests, 784 han fet la preinscripció. Així, el 85% han fet ús de la plaça de reserva que se'ls ha preassignat i un 15% per una d'ordinària. A 1r d'ESO, 1.216 alumnes han estat preassignats, dels quals 1.148 han participat de la preinscripció. D'aquesta manera, el 82% ha fet ús de la plaça de reserva, sent 330 els que s'han quedat al mateix centre i 607 per la plaça preassignada.
"Aquestes xifres demostren el rol vertebrador del sistema públic a Barcelona, que segueix sent el bressol de la inclusió", ha dit Essomba. Segons el comissionat, gràcies al pla de xoc hi ha una distribució més equilibrada de l'alumnat en situació de vulnerabilitat. El curs passat, un 79% de l'alumnat d'aquestes característiques va ser assignat a un centre de titularitat pública, mentre que el 21% a la concertada. Amb la implementació del pla de xoc, el 79% passarà al 71% i el 21% al 29%. "Això vol dir que s'incrementa la corresponsabilitat, els concertats assumeixen responsabilitats en la inclusió" i ha celebrat que la distribució de l'alumnat s'acosti una mica més al 50-50.
Aquesta mesura no és la preferida pel Govern, ha assegurat el director general de Centres Públics, Josep González Cambray, però serveix per respondre a les demandes de la ciutadania. "Estem receptius a fer qualsevol canvi de millora en el procés d'escolarització, revisarem àrees i seguirem avançant en els canvis de processos", i ha afegit que tot i que l'ampliació de la ràtio i la creació de bolets no sigui la solució definitiva, "el Departament complirà amb el seu compromís de garantir una plaça a un centre públic a tothom que ho demanés". També ha matisat que des del Departament es vetllarà perquè aquest compromís "vagi lligat a una proximitat de les famílies i els centres raonable".
Encara queden dies fins a l'11 de juny, quan es publicarà l'oferta final de places escolars. "Amb aquestes mesures preses per fer front a la demanda, hi ha moltes famílies que encara no saben que tindran alguna de les places que van posar a la preinscripció, perquè quan s'amplien ràtios i es fan grups addicionals, es genera un efecte dominó", ha explicat Cambray. Segons dades facilitades pel director general, hi ha 131 sol·licituds pendents d'assignació a la pública i 20 a la concertada -nens que no han entrat en cap de les opcions que constaven a la preinscripció-, per un total de 367 places vacants en centres públics i 1.393 en concertats. L'any passat eren 266 les sol·licituds que van quedar pendents.
L'ampliació de peticions es farà a partir del 30 de maig fins al 3 de juny. En cas que hi hagi criatures a les quals tampoc se'ls assigni una plaça, es duran a terme les assignacions d'ofici -les que el Consorci fa quan un nen tampoc obté cap plaça tampoc durant la fase d'assignació segons les vacants-. Aquestes han anat disminuint amb el temps, i segons ha assegurat Cambray, "es tractarà individualment l'assignació de cada cas".
Tot i que les xifres no són definitives, el 98,75% de les famílies han obtingut plaça en una de les opcions demanades, i el 93,47% ho han fet en la seva primera opció, el que suposa un increment d'un punt respecte al curs 2018-2019.
Cambray i Essomba i la gerent Massa, durant la roda de premsa al Consorci d'Educació Foto: Laura Estrada
Un lleu descens de demanda a 1r d'ESO
Pel que fa a 1r d'ESO, respecte al curs anterior, la demanda en centres públics és de 4.939 mentre que el 2018-2019 va ser de 4.953. A la concertada la demanda s'estima en 1.947 per les 1.948 del curs anterior, dades que no contemplen l'alumnat que es manté en el mateix centre en el pas de primària a secundària.
El 48% de les famílies que cursava a l'escola concertada a la primària no es canvia de centre quan ha de fer el pas a la secundària, i en el cas de les que s'escolaritzen a la pública i s'hi mantenen representen el 38%.
Pel que fa a 1r d'ESO, el 96% de les famílies han obtingut plaça en una de les opcions demandades. Al curs anterior van ser el 94,8% de la preinscripció del curs 2018-2019. Els que han entrat a la primera opció són el 89,43%, mentre que l'any passat va ser el 88,2%. L'alumnat que no ha obtingut plaça en cap de les opcions queda en 135 sol·licituds a la pública i 145 a la concertada, per un total de 200 places vacants a la pública i 425 a la concertada. L'ampliació es farà seguint el mateix procediment que a P3.
Per donar resposta a les zones on la demanda de places a la pública supera l'oferta s'han obert també quatre grups addicionals no previstos. En aquest cas serà als instituts Flos i Calcat (Nou Barris), Martí Pous, Doctor Puigvert i Príncep de Viana (Sant Andreu). També es faran increments de ràtio de 30 a 31 alumnes a 11 zones d'escolarització dels districtes de Sants-Montjuïc, Eixample, Ciutat Vella, Sarrià, Horta-Guinardó i Sant Andreu. En total, la ràtio s'incrementarà en 65 grups de 22 escoles públiques i 40 grups de 14 concertades.
Pel que fa a 1r d'ESO, el 96% de les famílies han obtingut plaça en una de les opcions demandades Foto: ACN
Corregir la segregació escolar, pilar de la lluita contra la desigualtat
El comissionat d'Educació, Infància i Joventut, Miquel Àngel Essomba, ha expressat que de cara al curs 2019-2020 la prioritat és "entrar més sistemàticament en qüestions estructurals del procés d'assignació de matrícula per reduir la segregació escolar". "Corregir la segregació és un dels elements nuclears de la política de lluita contra la desigualtat", i ha afegit que a implementació -per primera vegada- del pla de xoc per a la igualtat d'oportunitats i èxit educatiu busca acabar amb la guetització d'alguns centres.
Les mesures que es contemplen dins del pla de xoc tenen com a eix vertebrador un treball integral que no només es focalitza dins les aules, també fora. De cara al curs vinent s'ha fet una preassignació de places de P3 i ESO a tot l'alumnat en situació de vulnerabilitat detectat a través dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona. La distribució d'aquest alumnat de P3 s'ha fet tenint en compte l'escolarització dels germans al mateix centre, la distància entre centre i domicili i la decisió final de les famílies. En el cas de 1r d'ESO s'ha fet tenint en compte també els germans al centre, l'assignació majoritàriament a un institut adscrit i la ratificació del tutor de 6è.
A P3, segons ha explicat Essomba, 793 nens han estat preassignats en una plaça de reserva, i d'aquests, 784 han fet la preinscripció. Així, el 85% han fet ús de la plaça de reserva que se'ls ha preassignat i un 15% per una d'ordinària. A 1r d'ESO, 1.216 alumnes han estat preassignats, dels quals 1.148 han participat de la preinscripció. D'aquesta manera, el 82% ha fet ús de la plaça de reserva, sent 330 els que s'han quedat al mateix centre i 607 per la plaça preassignada.
"Aquestes xifres demostren el rol vertebrador del sistema públic a Barcelona, que segueix sent el bressol de la inclusió", ha dit Essomba. Segons el comissionat, gràcies al pla de xoc hi ha una distribució més equilibrada de l'alumnat en situació de vulnerabilitat. El curs passat, un 79% de l'alumnat d'aquestes característiques va ser assignat a un centre de titularitat pública, mentre que el 21% a la concertada. Amb la implementació del pla de xoc, el 79% passarà al 71% i el 21% al 29%. "Això vol dir que s'incrementa la corresponsabilitat, els concertats assumeixen responsabilitats en la inclusió" i ha celebrat que la distribució de l'alumnat s'acosti una mica més al 50-50.
En què consisteix el pla de xoc contra la segregació i per la igualtat d'oportunitats?
L'objectiu d'aquesta mesura és aconseguir una distribució equitativa en els diferents centres d'una mateixa zona d'escolarització. Els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona s'han encarregat de detectar l'alumnat que es troba en situació de vulnerabilitat. Els centres que tenen més de dues places de reserva ocupades per grup, reben una dotació per assumir la despesa extra que suposa. En total són 84 centres a P3 i 33 a l'ESO els que superen aquests dos alumnes per grup.
Per avançar cap a la igualtat, ha dit Essomba, també s'han aprovat criteris per a l'assignació de la matrícula viva durant el curs escolar. "L'alumnat que arriba durant el curs no s'assignarà d'acord amb les vacants disponibles sinó que el procés es farà en funció de la determinació de cada zona", i ha afegit que la matrícula viva "és un element que ha contribuït a aquest increment de la segregació escolar durant anys". El comissionat confia que el nou mecanisme de distribució "talli de soca-rel" la guetització dels centres.
El pla de xoc preveu mesures dins i fora del centre escolar. Garanteix l'accés a un seguit de prestacions sense haver de repetir la seva tramitació, com ara la plaça de reserva, l'exempció de pagament de quotes per a l'escolarització (tant en públics com concertats), la gratuïtat del servei de menjador, activitats extraescolars, activitats d'estiu i la garantia de plaça en centres oberts.
L'objectiu d'aquesta mesura és aconseguir una distribució equitativa en els diferents centres d'una mateixa zona d'escolarització. Els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona s'han encarregat de detectar l'alumnat que es troba en situació de vulnerabilitat. Els centres que tenen més de dues places de reserva ocupades per grup, reben una dotació per assumir la despesa extra que suposa. En total són 84 centres a P3 i 33 a l'ESO els que superen aquests dos alumnes per grup.
Per avançar cap a la igualtat, ha dit Essomba, també s'han aprovat criteris per a l'assignació de la matrícula viva durant el curs escolar. "L'alumnat que arriba durant el curs no s'assignarà d'acord amb les vacants disponibles sinó que el procés es farà en funció de la determinació de cada zona", i ha afegit que la matrícula viva "és un element que ha contribuït a aquest increment de la segregació escolar durant anys". El comissionat confia que el nou mecanisme de distribució "talli de soca-rel" la guetització dels centres.
El pla de xoc preveu mesures dins i fora del centre escolar. Garanteix l'accés a un seguit de prestacions sense haver de repetir la seva tramitació, com ara la plaça de reserva, l'exempció de pagament de quotes per a l'escolarització (tant en públics com concertats), la gratuïtat del servei de menjador, activitats extraescolars, activitats d'estiu i la garantia de plaça en centres oberts.