La redistribució de les espècies és una de les conseqüències més evidents de l’escalfament global i un aspecte crític per a la salut dels ecosistemes i de les poblacions humanes d’arreu. Aquests canvis habitualment són superiors en els ecosistemes marins degut a la seva connectivitat ambiental.
Els pescadors artesanals més veterans són grans coneixedors de les zones on treballen, per això el seu testimoni és molt valuós a l’hora de conèixer les espècies de l’entorn on feinegen. Per aprofitar aquesta circumstància, fa temps que científics i pescadors treballen junts a molts indrets.
Ara, un estudi massiu ha aprofitat el coneixement de cinc-cents pescadors artesanals de noranta-cinc localitats a nou països mediterranis, amb l’objectiu de valorar la biodiversitat marina (qualitat i quantitat). En posar en context les referències de captures de zones més septentrional i més meridionals; i de zones més orientals i més occidentals, s’han pogut establir els patrons de la distribució dels peixos de manera global en la mateixa conca.
Les preguntes del qüestionari que es passa als pescadors giren a l’entorn de les espècies que capturen amb les diferents arts de pesca. Se’ls demana si han detectat que hagi augmentat el nombre d’algunes espècies o si han trobat peixos que abans no trobaven; i, en cas afirmatiu, des de quan les troben. Es valora l’abundància de les espècies: fluctuant, creixent o minvant. També es pregunta si hi ha espècies que abans es pescaven i ara, no. I les respostes ofereixen un panorama clar.
Els pescadors relaten que han detectat canvis en la distribució de setanta-cinc espècies de peix, com reflecteixen els testimonis d’aquests artesans que compten amb un mínim deu anys d’experiència i que han quedat recollits en una base de dades que ha d’anar creixent per a continuar el seguiment.
L’escalfament de les aigües provoca que alguns peixos típics del Mediterrani o de l’Atlàntic nord-oriental s’hagin desplaçat cap al nord. Aquest és el cas de la barracuda (Sphyraena viridensis), deltallahams (Pomatumus saltatrix) o del peix que a les illes Canàries es coneix com a "vieja" (Sparisomacretense). Aquestes espècies, entre altres, ara es poden trobar en el golf de Lleó. I entre els peixos que desapareixen del Mediterrani hi ha l’anguila.
Altres peixos tropicals de la mar Roja han travessat el canal de Suez i han entrat al Mediterrani. Alguns d’ells provoquen impactes ecològics i sòcio-econòmics greus, en ser espècies invasores. És el cas del peix conill (Siganus luridus i S. rivulatus); d’un tipus de peix globus extremament verinós (Lagocefalussceleratus), o del peix escorpí (Pterois milers). S’estima que peixos que ara només es troben al Mediterrani oriental en pocs anys puguin arribar a la península Ibèrica.
Aquest canvi en la distribució dels peixos s’atribueix al canvi climàtic i a l’activitat humana, com succeeix en moltes altres parts del planeta. En el mar, però, es veu més de forma més acusada atesa la connectivitat que el medi aquàtic afavoreix. Com era d’esperar, també es veuen afectades les zones protegides, per la qual cosa caldrà prendre mesures de protecció addicionals per a preservar els ecosistemes.
Incloure el coneixement ecològic local mitjançant estudis protocol·litzats en el coneixement científic, és una excel·lent forma de conèixer un entorn amb una mirada experta i ofereix la possibilitat de multiplicar els esforços. La suma de les hores dels cinc-cents pescadors entrevistats equivalen a més de quinze mil hores d’observació de biodiversitat marina.
Vint-i-dos grups de recerca, entre ells equips de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), han participat en aquest estudi, que ha estat liderat per l'Institut Nacional per a la Investigació i la Protecció Ambiental d'Italia (ISPRA). La investigació s’inclou en el marc del projecte europeu de recerca MPA-Adapt finançat pel Programa Interreg MED, també coordinat per de l’Institut de Ciències del Mar. A més, hi intervenen la CIESM (Comissió de Ciència de la Mediterrània) i la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació).