procés català

L'Estat va orquestrar la retirada de dipòsits de més de 30.000 milions per l'1-O

El Col·legi d'Economistes explica els efectes de la reacció del govern espanyol al referèndum d'octubre del 2017 i considera que l'impacte sobre l'economia real ha estat "molt menor del que s'ha afirmat"

per Pep Martí, 29 de maig de 2019 a les 11:17 |
Albert Carreras i Modest Guinjoan aquest dimecres al CEC. | Pep Martí
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La retirada de dipòsits, l'aplicació del 155 i el canvi de seus socials van ser els tres grans elements de pressió de l'Estat contra l'economia catalana davant el referèndum de l'1-O. La retirada de dipòsits de bancs catalans l'octubre del 2017 va arribar als 36.000 milions d'euros, un terç dels quals d'entitats estatals, que va ser planificada i coordinada. A finals d'any, una contrastació estadística -amb dades del banc d'Espanya- rebaixa la xifra a 30.000 milions i la desestacionalització redueix la quantitat a 25.000. Un any després, aquest import es va reduir en 8.000 milions. Aquest va ser l'impacte econòmic més rellevant de l'1-O, "orquestrat des del govern espanyol" i encara dura, segons la Comissió d'Economia del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC).

El CEC ha presentat aquest dimecres les conclusions del cicle de debats que ha anat desenvolupat en els primers mesos del 2019 per analitzar els efectes econòmics que va tenir la reacció de l'Estat a l'1-O. Els economistes Modest Guinjoan i Albert Carreras n'han explicat els aspectes més destacats.  


El canvi de seus empresarials va ser l'altra gran mesura de pressió davant el procés sobiranista. Segons l'entitat col·legial, "no hi ha cap dubte sobre la coordinació i impuls des del cor del govern central i de l'Estat". És difícil distingir els canvis que es van fer des d'una convicció política dels que es van fer fruit de pressions directes, però sí que es percep "la concentració de seus en sectors molt regulats o molt orientats al mercat espanyol".

En canvi, segons el Col·legi, les multinacionals instal·lades a Catalunya, les empreses familiars i les bàsicament exportadores no van participar de manera sensible en el moviment de trasllat de seus. Van ser unes 4.000 empreses les que es van traslladar, vint de les quals eren de les cent primeres pel que fa a ingressos.  


Poques conseqüències fiscals

Els experts del CEC han explicat que l'impacte del trasllat de seus ha estat petit, ja que les conseqüències fiscals són menors. Els grans impostos com l'IRPF i l'IVA es distribueixen entre administracions de forma territorialitzada en funció del lloc de residència dels obligats a pagar o del lloc on e sfan de les transaccions. L'impost de societats no queda afectat pel trasllat de seus. En canvi, sí que afecta les operacions societàries (els anomenats actes jurídics documentats, que són de recaptació de les autonomies. Amb tot, Albert Carreras ha afirmat que els canvis de seus sempre són "un risc latent". 


L'aplicació del 155 va ser un altre element important i va tenir impacte en la vida econòmica. Un estudi de la Generalitat ha avaluat en 130 milions d'euros el cost directe de la intervenció de l'autonomia, mentre que l'efecte pel que fa a pèrdua de subvencions, endarreriments i bloquejos pressupostaris arribaria a més de 1.800 milions. 

Un impacte menor del que es va dir


L'impacte sobre l'economia real ha estat "molt menor del que es va afirmar l'octubre del 2017", segons el CEC. Va ser "inapreciable" si s'observa amb un any de perspectiva, però va ser important si es mira en el curt termini, com va ser en el cas del turisme a la tardor del 2017. El sector turístic sí que va patir un impacte sensible en aquella tardor. Les intervencions de l'Estat volien enviar un missatge polític i propagandístic. L'objectiu perseguit, segons el Col·legi, "va fracassar" si es contemplen els resultats de les eleccions catalanes del 21-D. 

Guinjoan: "L'Estat va voler demostrar qui mana aquí"

Modest Guinjoan, president de la Comissió d'Economia, ha explicat que totes les operacions animades des de l'Estat "van voler demostrar qui mana aquí en l'àmbit econòmic". És el que es va copsar a través de la retirada de dipòsits, la marxa de seus i la intervenció de la Generalitat. L'actuació de l'Estat "va posar el sistema econòmic en risc" i "potser va tenir impacte en el pla polític i propagandístic, però poc en l'economia real". L'economia catalana, ha assegurat Guinjoan, "va com una moto".        

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació