Maragall planteja un pols a Colau: investidura a tres o govern en solitari

Els republicans piloten les negociacions amb el convenciment que no hi ha cap altra opció a una alcaldia d'ERC a Barcelona

Ernest Maragall amb els membres de la seva candidatura, en roda de premsa
Ernest Maragall amb els membres de la seva candidatura, en roda de premsa | Marc Puig
28 de maig del 2019
Actualitzat el 29 de maig a les 6:58h
Una entesa a tres bandes per a la seva investidura com a alcalde o govern en solitari. Aquest és el pols que planteja el candidat d'ERC, Ernest Maragall, a la líder dels comuns, Ada Colau, per encarar les negociacions aquest dimecres. No és una oferta de govern la que fan els republicans sinó un punt de partida per possibilitar que Maragall assoleixi l'alcaldia el 15 de juny -data en què es constituiran els ajuntaments- amb els vots tants dels deu regidors de Barcelona en Comú com dels cinc de Junts per Catalunya (JxCat) per explorar posteriorment fórmules de govern amb tots dos o bé només amb un d'ells.

Els republicans prenen les regnes de la negociació de la governabilitat de Barcelona amb una entesa que saben que difícilment fructificarà pels vetos creuats entre comuns i JxCat. Ho fan, però, amb el convenciment que no hi ha cap altra opció real al fet que Maragall sigui alcalde. Per tant, admeten que, si es certifica que l'acord a tres és impossible, "serà molt difícil cap a altre escenari que no sigui governar en solitari". Així ho ha verbalitzat l'alcaldable en la compareixença per marcar quines seran les línies de negociació. El debat, però, està obert a ERC: s'ha de pactar amb els comuns assumint el desgast que podria suposar de cara a les eventuals eleccions catalanes o bé és millor no assumir riscos i governar en solitari, per bé que la gestió sigui més complicada? Ha estat Joan Tardà, l'exlíder dels republicans al Congrés, qui primer ha verbalitzat que ERC hauria de sumar amb els comuns per governar Barcelona. "Respecto la seva opinió", ha respost Maragall.

Eix social i eix nacional, la proposta de Maragall

Un projecte progressista per a la ciutat, el combat per la llibertat dels presos i la reclamació del referèndum d'autodeterminació són els tres elements sobre els quals pivota l'acord d'investidura que Maragall planteja a Colau i Artadi. El dirigent republicà considera que la seva victòria a les eleccions el legitima per explorar aquesta entesa per ser escollit -no encara per governar- en base als punts en comú que, assegura, tenen les tres formacions. "El resultat és prou explícit. Es va votar una àmplia majoria d'esquerres i de progrés, i tenim 25 regidors a favor de la llibertat i la democràcia", ha defensat Maragall, que entén que Barcelona en Comú i JxCat són les dues formacions que poden garantir que la defensa del progrés i el combat contra la repressió vagin de la mà.


A l'espera de la reunió que mantindran aquest dimecres, Colau no compra, per ara, els paràmetres de negociació fixats per Maragall i segueix demanant tant a ERC com al PSC que no es fixin vetos en clau nacional. Tot i això, els comuns comencen a encaixar que sense l'entesa amb els republicans el seu paper serà el de quedar a l'oposició per molt que en les darreres hores el PSC hagi alimentat la tesi d'una investidura alternativa amb una suma amb Colau i el vot afirmatiu de Manuel Valls i Ciutadans. Part de l'establishment ha jugat també amb la hipòtesi de donar suport a l'actual alcaldessa com a "mal menor" per evitar un alcalde independentista. Però aquesta opció no està validada per la cúpula de Barcelona en Comú, per molt que veus sense ascendència a l'espai també hagin apuntat aquesta possibilitat. Tampoc la donen per viable des d'ERC, que ho atribueixen a "soroll interessat promogut per interessos de partit" i les elits.

Xavier Domènech i els vots de Valls

De fet, els missatges que entre bambolines transmeten els comuns per pacificar els seus dirigents és que no hi haurà cap entesa ni connivència amb cap de les dretes, ni Junts per Catalunya ni Ciutadans, i el 7 de juny està previst que se celebri un plenari deliberatiu sobre la investidura i els possibles acords de govern. Contundent en aquest sentit s'ha exhibit l'arquitecte de Catalunya en Comú, l'exdirigent Xavier Domènech, retirat de la primera línia de la política, que ha advertit, en declaracions a RAC1, que les alternatives a una entesa dels comuns amb ERC que s'han esbossat "no duen enlloc". "La millor forma de preservar el capital polític d'Ada Colau és inaugurar governs d'esquerres. Si preservar el capital és pactar amb les elits econòmiques, s'ho haurien de repensar", ha etzibat.
 

Ada Colau va comparèixer aquest dilluns a la seu de Barcelona en Comú Foto: Europa Press


I és que els comuns s'han erigit, precisament, com a antítesi del que representen Ciutadans i JxCat, i són conscients que seria antinatura retenir l'alcaldia havent rebut el suport actiu de Manuel Valls. Però el partit de Colau vol cremar tots els cartutxos per fer valer que a Barcelona s'ha produït un "empat tècnic" amb ERC en nombre de regidors i que se senten legitimats per seguir al govern de la ciutat. Els esforços s'abocaran, inicialment, en evitar que Maragall pretengui governar en solitari. A hores d'ara, amb uns mals resultats globals a les municipals, abocats a repensar-se i amb males expectatives perquè Podem entri al govern de Pedro Sánchez, els comuns només poden mitigar la seva situació garantint-se, almenys, l'entrada al govern de Maragall.

Cremar tots els cartutxos per entrar el govern

Tallar qualsevol intent dels republicans d'anar de la mà de JxCat i arrossegar-los cap a un canvi d'aliances prioritzant el segell d'esquerres és una de les prioritats de l'espai de Colau. Però abans d'arribar a plantejar-se aquesta situació, Maragall busca que els comuns paguin el peatge de la investidura a tres bandes. Si per a Colau l'acceptació d'aquest esquema és altament improbable, més planer és el camí per a Elsa Artadi, que vol forçar un bipartit independentista format per 15 regidors per mitigar la davallada electoral de Junts per Catalunya. Si Colau es desmarca, l'exconsellera pot veure una escletxa.

A les primeres trobades que es produiran aquest dimecres hi assistirà el propi Maragall. Després dels primers contactes, però, si hi ha continuïtat de les converses, hi haurà un equip negociador encapçalat pel president de la federació d'ERC de Barcelona, Robert Fabregat. Maragall ha verbalitzat que aquest equip comptarà també amb un representant de Nova, la formació de l'exdirigent dels comuns, Elisenda Alamany, que s'ha presentat en coalició amb els republicans. "Estaran en primera línia", ha dit. Però fonts coneixedores de la situació admeten que es descartarà aquesta possibilitat si violenta, de partida, les converses amb els comuns. I la figura d'Alamany no és precisament ben vista per Colau i el seu entorn més immediat.

Els primers contactes entre els líders de les tres formacions -primer amb Artadi i després amb Colau- es produiran la mateixa tarda en què tant els republicans com els socialistes estaran pendents de si sumen o no un regidor més que, en el cas d'ERC, els desempataria en nombre de representants amb els comuns. Però amb independència de les aritmètiques, són les voluntats polítiques les que actuaran de desllorigador si és que s'ha de produir un pacte. Si no, la lògica del partit més votat s'acabarà imposant amb totes les dificultats que implica governar en minoria una ciutat com Barcelona.