La competència amb Podem accentua la patacada dels comuns als municipis

Podem s'ha presentat a les municipals per primer cop amb la seva marca, després que el 2015 ho fes amb marques diverses. I malgrat l'aliança que manté amb els comuns a Catalunya, ha registrat 54 llistes amb el seu nom en municipis catalans, 35 de les quals en competència amb la candidatura oficial avalada per Catalunya en Comú. Una competència que ha contribuït a accentuar la patacada electoral d'aquest espai en aquests comicis.

Més enllà de la previsible pèrdua de Barcelona, els resultats dels comuns a les municipals han estat dolents. En els 106 municipis en què no tenia la competència de la formació de Pablo Iglesias, les candidatures oficials han perdut, de mitjana, 1,6 punts de vot. Tot i això, quan els electors podien triar entre paperetes dels comuns i de Podem, la caiguda ha estat més accentuada, de 3,6 punts de mitjana o, el que és el mateix, 2,3 cops superior. En la majoria dels casos, però, la llista dels comuns s'ha imposat. Ho ha fet en 24 ocasions, per 11 de Podem.

Fora de l'ajuntament en vuit municipis

Les conseqüències del xoc han estat especialment crítiques en vuit municipis en què, fruit de la competència, la candidatura dels comuns ha quedat per sota del 5% dels vots i, per tant, ha perdut la representació que ostentava. Això ha ocorregut a Terrassa (Vallès Occidental), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), la Garriga (Vallès Oriental), Cambrils (Baix Camp), Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Sabadell (Vallès Occidental), Barberà del Vallès (Vallès Occidental) i Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). Excepte en els darrers tres casos, Podem també ha quedat fora dels consistoris.

Aquestes, però, no són les úniques marques en què es presentava l'espai dels comuns. A Sabadell, de fet, n'hi havia dues llistes més i, per tant, eren quatre les que pugnaven per un electorat molt similar. En ocasions, el xoc s'havia fet explícit durant la campanya, amb denúncies per un ús indegut de la marca electoral.