28
de maig
del
2019
Actualitzat
el
29
de maig
a la
13:59h
Les eleccions municipals del passat 26-M ja estan en la fase de ressaca, i el focus se centra en les converses que estan tenint els partits per aconseguir majories que permetin estabilitat de govern. Això és especialment rellevant a Barcelona, on tota l'atenció se centra ara en els moviments d'ERC i de Barcelona en Comú. No obstant això, de les eleccions a la capital catalana també se'n desprèn una altra pregunta: què passarà amb Joaquim Forn?
El candidat a l'alcaldia de Junts per Catalunya (JxCat) ha resultat elegit regidor i, previsiblement, haurà de prendre possessió de l'acta el dia 15 de juny. Forn, tal i com s'ha visibilitzat durant tota la campanya electoral, es troba en en presó provisional, processat per un delicte de rebel·lió, i està sent jutjat pel Tribunal Suprem. Si bé va poder exercir els seus drets polítics presentant-se com a cap de llista, el que encara no està resolt és en quines circumstàncies exercirà com a regidor.
En aquest sentit, fonts de l'Ajuntament de Barcelona asseguren a NacióDigital que la potestat per decidir sobre la decisió de Forn la té el Tribunal Suprem. "El Suprem s'haurà de pronunciar a partir de la petició que faci l'advocat de Forn", ha precisat el consistori. S'espera, doncs, que Xavier Melero, lletrat de l'exconseller d'Interior, tramiti una petició a l'alt tribunal en els propers dies per resoldre com s'ha de realitzar la presa de possessió com a regidor.
El principal problema, relaten fonts municipals, és que actualment no consta "cap normativa ni reglament" que parli de la suspensió d'electes, ja estiguin o no processats per rebel·lió o altres delictes.
Requisits administratius formals
Abans de la presa de possessió al plenari del dia 15 de juny -quan es constituirà l'Ajuntament-, Forn hauria de tramitar alguns requisits administratius formals, com ara recollir la seva credencial o bé fer les declaracions d'interessos i patrimonial. Segons l'Ajuntament de Barcelona, aquests tràmits també estan subjectes a allò que decideixi el Tribunal Suprem.
Durant la campanya, Forn ja va donar per fet la seva presència al consistori el dia de la constitució de l'ens municipal. Llavors, deia, per "recollir la vara d'alcalde".
Precedents al Parlament i al Congrés
El passat 10 de juliol del 2018, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena -instructor de la causa de l'1-O- dictava la suspensió dels diputats processats per rebel·lió al Parlament de Catalunya, en base a l'aplicació de l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim). Això afectava, en aquell moment, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Carles Puigdemont i Toni Comín. Malgrat que va ser una mesura excepcional i molt criticada per la intromissió del poder judicial en el legislatiu, el reglament del Parlament, permetia la figura jurídica del vot delegat, que es va poder posar a la pràctica en alguns casos.
Gairebé un any després, el 24 de maig, la mesa del Congrés va aplicar el mateix article de la LECrim per justificar la suspensió d'Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez com a diputats de la cambra baixa. La decisió la va anunciar la presidenta de la recent escollida cambra, Meritxell Batet, en base a l'informe jurídic dels lletrats, ja que, en aquella ocasió, el Tribunal Suprem no va voler tenir-hi res a dir.
El president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, va negar-se a assumir -tal com sí havia fet Llarena- la suspensió dels diputats, i va derivar la responsabilitat a la mesa del Congrés. Segons el magistrat, la suspensió estava avalada per l'aplicació de l'article 21.2 del reglament de la cambra baixa, que estableix que, un cop rebut el suplicatori de la Justícia, es poden suspendre diputats que es trobin en situació de presó preventiva.
En el cas concret, Marchena deslligava la necessitat d'un suplicatori perquè els presos ja estaven en fase de judici oral, i descartava prendre la decisió ja que això suposaria supeditar el poder judicial al legislatiu.
Ara, el cas de Forn torna la pilota la decisió a la teulada de l'alt tribunal espanyol, que una altra vegada ha de decidir sobre la suspensió d'un càrrec públic involucrat en la causa de l'1-O. En aquest cas, però, amb dos agreujants. El primer que l'ens municipal no disposa de cap reglament al respecte. I el segon, que el Suprem té intenció de ser molt més prudent del que va ser Llarena durant la suspensió dels diputats al Parlament.
El candidat a l'alcaldia de Junts per Catalunya (JxCat) ha resultat elegit regidor i, previsiblement, haurà de prendre possessió de l'acta el dia 15 de juny. Forn, tal i com s'ha visibilitzat durant tota la campanya electoral, es troba en en presó provisional, processat per un delicte de rebel·lió, i està sent jutjat pel Tribunal Suprem. Si bé va poder exercir els seus drets polítics presentant-se com a cap de llista, el que encara no està resolt és en quines circumstàncies exercirà com a regidor.
En aquest sentit, fonts de l'Ajuntament de Barcelona asseguren a NacióDigital que la potestat per decidir sobre la decisió de Forn la té el Tribunal Suprem. "El Suprem s'haurà de pronunciar a partir de la petició que faci l'advocat de Forn", ha precisat el consistori. S'espera, doncs, que Xavier Melero, lletrat de l'exconseller d'Interior, tramiti una petició a l'alt tribunal en els propers dies per resoldre com s'ha de realitzar la presa de possessió com a regidor.
El principal problema, relaten fonts municipals, és que actualment no consta "cap normativa ni reglament" que parli de la suspensió d'electes, ja estiguin o no processats per rebel·lió o altres delictes.
Requisits administratius formals
Abans de la presa de possessió al plenari del dia 15 de juny -quan es constituirà l'Ajuntament-, Forn hauria de tramitar alguns requisits administratius formals, com ara recollir la seva credencial o bé fer les declaracions d'interessos i patrimonial. Segons l'Ajuntament de Barcelona, aquests tràmits també estan subjectes a allò que decideixi el Tribunal Suprem.
L'Ajuntament de Barcelona diu que el Suprem haurà de pronunciar-se a partir de la petició que faci l'advocat de Forn
Durant la campanya, Forn ja va donar per fet la seva presència al consistori el dia de la constitució de l'ens municipal. Llavors, deia, per "recollir la vara d'alcalde".
Precedents al Parlament i al Congrés
El passat 10 de juliol del 2018, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena -instructor de la causa de l'1-O- dictava la suspensió dels diputats processats per rebel·lió al Parlament de Catalunya, en base a l'aplicació de l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim). Això afectava, en aquell moment, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Carles Puigdemont i Toni Comín. Malgrat que va ser una mesura excepcional i molt criticada per la intromissió del poder judicial en el legislatiu, el reglament del Parlament, permetia la figura jurídica del vot delegat, que es va poder posar a la pràctica en alguns casos.
Gairebé un any després, el 24 de maig, la mesa del Congrés va aplicar el mateix article de la LECrim per justificar la suspensió d'Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez com a diputats de la cambra baixa. La decisió la va anunciar la presidenta de la recent escollida cambra, Meritxell Batet, en base a l'informe jurídic dels lletrats, ja que, en aquella ocasió, el Tribunal Suprem no va voler tenir-hi res a dir.
El Suprem va negar-se a assumir la suspensió dels diputats al Congrés, mentre que sí que ho va fer en el cas del Parlament
El president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, va negar-se a assumir -tal com sí havia fet Llarena- la suspensió dels diputats, i va derivar la responsabilitat a la mesa del Congrés. Segons el magistrat, la suspensió estava avalada per l'aplicació de l'article 21.2 del reglament de la cambra baixa, que estableix que, un cop rebut el suplicatori de la Justícia, es poden suspendre diputats que es trobin en situació de presó preventiva.
En el cas concret, Marchena deslligava la necessitat d'un suplicatori perquè els presos ja estaven en fase de judici oral, i descartava prendre la decisió ja que això suposaria supeditar el poder judicial al legislatiu.
Ara, el cas de Forn torna la pilota la decisió a la teulada de l'alt tribunal espanyol, que una altra vegada ha de decidir sobre la suspensió d'un càrrec públic involucrat en la causa de l'1-O. En aquest cas, però, amb dos agreujants. El primer que l'ens municipal no disposa de cap reglament al respecte. I el segon, que el Suprem té intenció de ser molt més prudent del que va ser Llarena durant la suspensió dels diputats al Parlament.