Els primers vídeos del judici de l'1-O descol·loquen la Fiscalia

El ministeri públic no identifica la data ni el lloc de moltes de les gravacions que es reprodueixen al Tribunal Suprem

La Fiscalia al judici de l'1-O al Tribunal Suprem.
La Fiscalia al judici de l'1-O al Tribunal Suprem. | ACN
28 de maig del 2019
Actualitzat a les 16:29h
Una Fiscalia descol·locada i poc preparada. Aquesta és la impressió que el ministeri públic ha mostrat aquest dimarts al judici de l'1-O al Tribunal Suprem, justament en una de les fases més esperades per justificar la suposada violència per la qual s'acusen els presos polítics. Durant la testifical, el president de la sala segona, Manuel Marchena, va decidir obviar els vídeos del 20-S i l'1-O per emetre'ls amb posterioritat, de forma aïllada, durant la fase documental. 

Ha estat durant aquest moment esperat, però, quan la Fiscalia ha evidenciat nombroses mancances de coneixement sobre els fets que es van succeir i, fins i tot, ha fet evidents incoherències entre els vídeos i el moment al qual es volia referir. 

Un dels exemples més flagrants ha estat quan s'han començat a projectar alguns dels vídeos de l'1 d'octubre als col·legis electorals de tot Catalunya. Ha estat llavors, que les defenses han demanat al ministeri fiscal que precisés en quin moment i a quin lloc corresponien les imatges. 

"Crec que és Vilatorrada, o algo així", ha afirmat un dels fiscals. En una altra ocasió, la Fiscalia ha hagut d'admetre que no sabia d'on es tractava: "M'encantaria, però no soc capaç de saber-ho".


Arran de les queixes dels advocats dels presos i acusats, la Fiscalia s'ha volgut justificar davant del tribunal: "S'està demanant del fiscal una identificació que res ha d'afegir respecte del que les defenses saben, i no és una qüestió de l'acusació i de si en un o altre col·legi, sinó que és un clima". Una consideració que ni els magistrats ni els advocats de les defenses han compartit. "Té especial transcendència", han replicat. 


Un dels pitjors moments per a la Fiscalia, però, ha estat quan s'ha confós en els vídeos dels dies 3 d'octubre i 8 de novembre. Un embolic que les defenses han fet notar al tribunal, ja que, segons han remarcat, el dia 3 d'octubre "no hi havia presos" i al vídeo la gent reclamava la seva llibertat. 

La Fiscalia enceta la prova documental

El matí de dimarts s'ha dedicat íntegrament a mostrar vídeos aportats per l'acusació dels dies anteriors i posteriors al referèndum de l'1 d'octubre. En aquests es mostraven mobilitzacions ciutadanes com la viscuda el 20 de setembre davant la conselleria d'Economia, amb imatges de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a sobre dels cotxes de la Guàrdia Civil. 

També s'han projectat vídeos del mateix dia, quan es va produir el setge a la seu de la CUP, i de les vagues del 3 d'octubre i 8 de novembre. El ministeri fiscal ha volgut posar èmfasi en l'actuació dels Mossos durant les jornades del referèndum i de les vagues generals, així com en l'actitud de la ciutadania en el transcurs de les manifestacions. 

El Suprem rebutja l'acarament

La documental ha començat després que el tribunal que jutja l'1-O hagi anunciat que rebutja l'acarament entre el comissari de Mossos Ferran López i el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. L'havia sol·licitat el passat 3 d'abril el lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, en considerar que hi havia contradiccions entre els seus testimonis.