28
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
14:50h
Una cosa és el soroll extern i l'alimentació de falses expectatives que hi ha i l'altra què passa en realitat. Les negociacions pel govern de Barcelona tot just comencen i l'escenari a hores d'ara reflecteix quines són les prioritats: Ernest Maragall i Ada Colau es reuniran aquest dimecres, segons ha pogut saber NacióDigital de fonts de les dues candidatures. Serà la primera trobada després de les eleccions de diumenge.
Ara bé, aquest no serà l'únic contacte que es produirà en les pròximes hores. L'alcaldable d'ERC ja ha programat una trobada en paral·lel amb Elsa Artadi. Al seu torn, l'alcaldessa en funcions explora un contacte amb Jaume Collboni que encara no té data, per bé que fonts dels comuns l'havien programat inicialment per aquest dimecres. Això és el que es cou entre bambolines més enllà de les declaracions públiques, les estratègies de pressió i les apostes per pactes impossibles davant del focus mediàtic.
La voluntat de totes les parts, especialment de les implicades en converses que poden resultar fructíferes, és que les trobades siguin "discretes", però un escenari en què Maragall no sigui alcalde es dona per altament improbable, per molt que des dels comuns hi hagi resistència a verbalitzar-ho. En les darreres hores, el PSC ha alimentat la tesi d'una investidura alternativa amb una suma amb Colau i el vot afirmatiu de Manuel Valls i Ciutadans, i part de l'establishment han jugat amb la hipòtesi de donar suport a l'actual alcaldessa com a "mal menor" per evitar un alcalde independentista. Però aquesta opció no està validada per la cúpula de Barcelona en Comú, per molt que veus sense ascendència a l'espai també hagin apuntat aquesta possibilitat.
Evitar que Maragall governi en solitari
Els comuns s'han erigit, precisament, com a antítesi del que representen Ciutadans i Junts per Catalunya i són conscients que seria antinatura retenir l'alcaldia havent rebut el suport actiu de Manuel Valls. Però el partit de Colau vol cremar tots els cartutxos per fer valer que a Barcelona s'ha produït un "empat tècnic" amb ERC en nombre de regidors i que se senten legitimats per seguir al govern de la ciutat. Els esforços s'abocaran, inicialment, en evitar que Maragall pretengui governar en solitari, possibilitat que ERC contempla amb la vista posada en el desgast que un pacte podria suposar de cara a unes eventuals eleccions catalanes en els pròxims mesos.
A hores d'ara, amb uns mals resultats globals a les municipals i abocats a repensar-se, els comuns només poden mitigar la seva situació garantint-se, almenys, l'entrada al govern de Maragall. Tallar qualsevol intent dels republicans d'anar de la mà de Junts per Catalunya i arrossegar-los cap a un canvi d'aliances prioritzant el segell d'esquerres és també una de les prioritats de l'espai de Colau. Tenen present les dificultats que encara suposa per a ERC explorar pactes fora de l'independentisme i aquest és un debat que està obert entre els republicans. L'exdiputat d'ERC Joan Tardà ha estat el primer en verbalitzar públicament i amb claredat que ell és partidari d'un pacte amb els comuns.
Junts per Catalunya busca no quedar fora de l'equació
De moment, Maragall es resisteix a renunciar a la negociació a dues bandes -amb comuns i Junts per Catalunya- malgrat saber que els vetos creuats fan impossible aquest tripartit. I el mateix fa Colau, que manté Collboni el PSC en l'equació. Especialment interessat en no quedar fora de l'equació de pactes està Junts per Catalunya, que veu el risc de quedar en la irrellevància de l'oposició a Barcelona amb els seus cinc regidors. Elsa Artadi ja ha alimentat aquest dimarts la negociació d'un bipartit, unes afirmacions que des d'ERC atribueixen a l'estratègia negociadora. Els de Carles Puigdemont poden pressionar els republicans amb les alcaldies de Lleida i Tarragona.
En paral·lel, el PSC, disposat també a lliurar la batalla, rebutja el tripartit amb ERC i comuns abonat per Colau i segueix intentant que els comuns caiguin en el parany de la triangular amb Valls. Les escenificacions seguiran amb la mirada posada en el 15 de juny, el deadline per triar els alcaldes. Els pactes de govern encara podran arribar, o no, a posteriori.
Ara bé, aquest no serà l'únic contacte que es produirà en les pròximes hores. L'alcaldable d'ERC ja ha programat una trobada en paral·lel amb Elsa Artadi. Al seu torn, l'alcaldessa en funcions explora un contacte amb Jaume Collboni que encara no té data, per bé que fonts dels comuns l'havien programat inicialment per aquest dimecres. Això és el que es cou entre bambolines més enllà de les declaracions públiques, les estratègies de pressió i les apostes per pactes impossibles davant del focus mediàtic.
La voluntat de totes les parts, especialment de les implicades en converses que poden resultar fructíferes, és que les trobades siguin "discretes", però un escenari en què Maragall no sigui alcalde es dona per altament improbable, per molt que des dels comuns hi hagi resistència a verbalitzar-ho. En les darreres hores, el PSC ha alimentat la tesi d'una investidura alternativa amb una suma amb Colau i el vot afirmatiu de Manuel Valls i Ciutadans, i part de l'establishment han jugat amb la hipòtesi de donar suport a l'actual alcaldessa com a "mal menor" per evitar un alcalde independentista. Però aquesta opció no està validada per la cúpula de Barcelona en Comú, per molt que veus sense ascendència a l'espai també hagin apuntat aquesta possibilitat.
Evitar que Maragall governi en solitari
Els comuns s'han erigit, precisament, com a antítesi del que representen Ciutadans i Junts per Catalunya i són conscients que seria antinatura retenir l'alcaldia havent rebut el suport actiu de Manuel Valls. Però el partit de Colau vol cremar tots els cartutxos per fer valer que a Barcelona s'ha produït un "empat tècnic" amb ERC en nombre de regidors i que se senten legitimats per seguir al govern de la ciutat. Els esforços s'abocaran, inicialment, en evitar que Maragall pretengui governar en solitari, possibilitat que ERC contempla amb la vista posada en el desgast que un pacte podria suposar de cara a unes eventuals eleccions catalanes en els pròxims mesos.
A hores d'ara, amb uns mals resultats globals a les municipals i abocats a repensar-se, els comuns només poden mitigar la seva situació garantint-se, almenys, l'entrada al govern de Maragall. Tallar qualsevol intent dels republicans d'anar de la mà de Junts per Catalunya i arrossegar-los cap a un canvi d'aliances prioritzant el segell d'esquerres és també una de les prioritats de l'espai de Colau. Tenen present les dificultats que encara suposa per a ERC explorar pactes fora de l'independentisme i aquest és un debat que està obert entre els republicans. L'exdiputat d'ERC Joan Tardà ha estat el primer en verbalitzar públicament i amb claredat que ell és partidari d'un pacte amb els comuns.
Junts per Catalunya busca no quedar fora de l'equació
De moment, Maragall es resisteix a renunciar a la negociació a dues bandes -amb comuns i Junts per Catalunya- malgrat saber que els vetos creuats fan impossible aquest tripartit. I el mateix fa Colau, que manté Collboni el PSC en l'equació. Especialment interessat en no quedar fora de l'equació de pactes està Junts per Catalunya, que veu el risc de quedar en la irrellevància de l'oposició a Barcelona amb els seus cinc regidors. Elsa Artadi ja ha alimentat aquest dimarts la negociació d'un bipartit, unes afirmacions que des d'ERC atribueixen a l'estratègia negociadora. Els de Carles Puigdemont poden pressionar els republicans amb les alcaldies de Lleida i Tarragona.
En paral·lel, el PSC, disposat també a lliurar la batalla, rebutja el tripartit amb ERC i comuns abonat per Colau i segueix intentant que els comuns caiguin en el parany de la triangular amb Valls. Les escenificacions seguiran amb la mirada posada en el 15 de juny, el deadline per triar els alcaldes. Els pactes de govern encara podran arribar, o no, a posteriori.