30
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
6:29h
Aquest dijous s'obriran a Sitges la 35a edició de les Jornades del Cercle d'Economia, que aquest any porten per títol "Un món desordenat: economies en transició, democràcies en perill". El president de la Generalitat, Quim Torra, les inaugurarà i el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, farà la clausura dissabte al migdia. Un altre moment destacat serà divendres, amb la presència del líder de Podem, Pablo Iglesias. Alguna cosa estranya deu passar quan el líder de l'esquerra alternativa participa en una de les trobades més rellevants de l'empresariat català i no hi són presents els líders dels principals partits de dreta espanyola, Pablo Casado i Albert Rivera.
Com en cada edició, el Cercle d'Economia desplega una intensa activitat "diplomàtica" per assegurar la presència dels màxims dirigents polítics catalans i espanyols en les seves jornades anuals. No hi ha hagut cap problema per assegurar l'assistència de Torra i Sánchez, i segons fonts del Cercle, ha estat molt fàcil convèncer Iglesias perquè sigui a Sitges. Però finalment hi serà present.
Relacions "congelades" amb PP i Ciutadans
Casado i Rivera, en canvi, no han volgut assistir-hi. El distanciament entre els partits de la dreta espanyola i el Cercle ve de lluny, i en l'entorn de l'entitat econòmica se li posa una data: el 28 de maig del 2018, quan en vigília de les jornades anuals, va emetre un document d'opinió en què defensava un nou Estatut en forma de "Constitució catalana" que impliqués un major sostre competencial. El Cercle també posava com a moment d'inici del conflicte polític la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut votat pels catalans. I propugnava que les comunitats autònomes disposessin de més competències financeres, amb capacitat de recaptació i inspecció. Tercera via en estat pur.
Des d'aquell moment, les relacions entre el Cercle, el PP i Ciutadans es van "congelar". Ja no eren fluides. L'any 2017, el darrer en què Mariano Rajoy va anar a Sitges, ja es va escenificar una tensió entre ell i la cúpula de l'entitat. L'aleshores president espanyol va fer una crida a evitar "l'equidistància". L'any passat, Rajoy havia anunciat la seva assistència a les jornades, però un esdeveniment inesperat es va creuar en el seu camí: la moció de censura presentada contra ell per Sánchez. Quan es van celebrar les jornades, Rajoy ja no era president. En alguns sectors de l'entitat, fins i tot es va veure amb simpatia el canvi a la Moncloa.
Rajoy sempre va voler mantenir el pont amb l'empresariat català, malgrat les incomoditats evidents amb el discurs "tercerista" del Cercle. Però Casado no ha heretat la prudència gallega del seu antecessor. El gir a la dreta efectuat al PP amb l'arribada de Casado ha fet més gran la distància amb l'entitat. Alhora, el discurs del Cercle no connecta gaire amb el de Rivera i Ciutadans, que veuen amb irritació els equilibris conciliadors de la direcció de Brugera.
"Un món desordenat"
Per tercer any consecutiu, el Cercle enfoca els debats de Sitges (Un món desordenat) a l'entorn dels reptes que afronta l'economia (salt tecnològic, baix creixement, transició energètica i guerres comercials) i el sistema polític, amb l'amenaça conjunta dels populisme si de les desigualtats. Sempre amb una mirada atenta al context polític més immediat, en aquest cas després del cicle electoral marcat pel 28-A i el 26-M. Sobre Europa i Espanya després de les eleccions en parlarà, precisament, Pablo Iglesias.
Els responsables de la política econòmica a Catalunya i a l'Estat també hi seran presents divendres a la tarda. El vicepresident Pere Aragonès intervindrà sobre horitzons i perspectives de l'economia i, més tard, ho farà la ministra Nadia Calviño.
Com en cada edició, el Cercle d'Economia desplega una intensa activitat "diplomàtica" per assegurar la presència dels màxims dirigents polítics catalans i espanyols en les seves jornades anuals. No hi ha hagut cap problema per assegurar l'assistència de Torra i Sánchez, i segons fonts del Cercle, ha estat molt fàcil convèncer Iglesias perquè sigui a Sitges. Però finalment hi serà present.
Relacions "congelades" amb PP i Ciutadans
Casado i Rivera, en canvi, no han volgut assistir-hi. El distanciament entre els partits de la dreta espanyola i el Cercle ve de lluny, i en l'entorn de l'entitat econòmica se li posa una data: el 28 de maig del 2018, quan en vigília de les jornades anuals, va emetre un document d'opinió en què defensava un nou Estatut en forma de "Constitució catalana" que impliqués un major sostre competencial. El Cercle també posava com a moment d'inici del conflicte polític la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut votat pels catalans. I propugnava que les comunitats autònomes disposessin de més competències financeres, amb capacitat de recaptació i inspecció. Tercera via en estat pur.
Des d'aquell moment, les relacions entre el Cercle, el PP i Ciutadans es van "congelar". Ja no eren fluides. L'any 2017, el darrer en què Mariano Rajoy va anar a Sitges, ja es va escenificar una tensió entre ell i la cúpula de l'entitat. L'aleshores president espanyol va fer una crida a evitar "l'equidistància". L'any passat, Rajoy havia anunciat la seva assistència a les jornades, però un esdeveniment inesperat es va creuar en el seu camí: la moció de censura presentada contra ell per Sánchez. Quan es van celebrar les jornades, Rajoy ja no era president. En alguns sectors de l'entitat, fins i tot es va veure amb simpatia el canvi a la Moncloa.
Rajoy sempre va voler mantenir el pont amb l'empresariat català, malgrat les incomoditats evidents amb el discurs "tercerista" del Cercle. Però Casado no ha heretat la prudència gallega del seu antecessor. El gir a la dreta efectuat al PP amb l'arribada de Casado ha fet més gran la distància amb l'entitat. Alhora, el discurs del Cercle no connecta gaire amb el de Rivera i Ciutadans, que veuen amb irritació els equilibris conciliadors de la direcció de Brugera.
"Un món desordenat"
Per tercer any consecutiu, el Cercle enfoca els debats de Sitges (Un món desordenat) a l'entorn dels reptes que afronta l'economia (salt tecnològic, baix creixement, transició energètica i guerres comercials) i el sistema polític, amb l'amenaça conjunta dels populisme si de les desigualtats. Sempre amb una mirada atenta al context polític més immediat, en aquest cas després del cicle electoral marcat pel 28-A i el 26-M. Sobre Europa i Espanya després de les eleccions en parlarà, precisament, Pablo Iglesias.
Els responsables de la política econòmica a Catalunya i a l'Estat també hi seran presents divendres a la tarda. El vicepresident Pere Aragonès intervindrà sobre horitzons i perspectives de l'economia i, més tard, ho farà la ministra Nadia Calviño.