Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

renda garantida de ciutadania

Les entitats pressionen el Govern per accelerar el desplegament de la renda garantida

L'òrgan que servirà per fiscalitzar la implementació de la prestació, aprovada el 2017, es constituirà formalment la primera setmana de juny

per Laura Estrada, 2 de juny de 2019 a les 19:00 |
Concentració a Vic per reclamar la renda mínima garantida, en una imatge d'arxiu. | Adrià Costa
La setmana passada es feia públic que desenes de persones han interposat denúncies per errors en la gestió de la renda garantida de ciutadania (RGC). La problemàtica, segons el portaveu de la comissió promotora de la ILP que va permetre l'aprovació de la renda garantida, Diosdado Toledano, ve de llarg i ja fa temps que "s'intuïa": rebre l'ajuda econòmica no seria "fàcil", tenint en compte que encara no s'ha redactat el reglament que la garanteix. Ara per ara, no existeixen dades actualitzades de les sol·licituds acceptades, denegades o bé en procés, i tampoc quantes persones sense llar han rebut la renda. Els últims detalls són del setembre del 2018 al gener del 2019, explica Toledano. Les entitats exigeixen al Govern accelerar la finalització del reglament per poder fer efectiu el desplegament de la prestació.

Cansades d'esperar l'arribada del reglament -una promesa articulada en l'inici de la legislatura pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies-, les entitats socials consultades per NacióDigital pressionen el Govern per accelerar el desplegament de la renda garantida. El primer pas per trobar un punt d'entesa ja té data al calendari, per bé que és només un petit salt endavant. L'òrgan que que servirà per fiscalitzar la implementació de la prestació, aprovada el 2017, es constituirà formalment la primera setmana de juny.


La desconfiança del tercer sector

És difícil saber quanta gent està pendent ara mateix de rebre ajuts, quanta els hauria de tenir i quants han estat denegats i per quins motius. Segons les últimes xifres publicades pel mateix Departament de Treball, Afers Socials i Família, es van presentar 46.429 sol·licituds de la renda garantida i 36.774 de complements de pensions no contributives i prestacions socials. També van efectuar-se 133.746 sol·licituds de cita prèvia d'ambdues prestacions. De peticions de renda garantida se'n van valorar 45.103, de les quals només 4.268 (el 9,2%) complien els requisits. De complements de la renda garantida se'n van aprovar 8.486 (el 23%). 

"A més, s'han extingit 8.122 prestacions i suspès 5.209 sense que s'hagi aprovat el reglament de la llei", recalca Toledano. Afegeix que una conseqüència d'això és que el gener del 2019 es van abonar 25.928 prestacions mentre que el setembre del 2017 se'n van trametre 26.000. Davant d'això, Toledano creu que la Generalitat està prenent decisions "deliberades". De fet, la comissió va dirigir-se a la comissió de garantia del dret d'accés a la informació pública (GAIP), que també ha sol·licitat al Departament la publicació de dades actualitzades sobre sol·licitants de la RGC.

"No és correcte dir que un 9,5% de persones reben la RGC, perquè són la meitat dels que van demanar complements i ho estan computant junt", assegura Diosdado Toledano, impulsor de la ILP de la renda garantida

Aquests resultats posen de manifest, segons Toledano, el "maquillatge" del Departament: la Direcció General d'Economia Social (DGES) -que depèn de Treball- "suma les dues prestacions de quantia econòmica diferent [la prestació garantida i la complementària d'activació i inserció] i no les desglossa". La suma d'ambdues prestacions concedides és de 12.754, que respecte a les sol·licituds de cita prèvia d'ambdues (133.746) equivalen al 9,5%. "Però no és correcte dir que un 9,5% de persones reben la renda garantida, perquè són la meitat dels que van demanar complements i ho estan computant junt", conclou.

"Sigui com sigui, un 9,5% és un percentatge molt baix, i no quadra tenint en compte que segons el mateix Idescat el 5% dels catalans estan en situació de pobresa severa, la qual cosa equival a 375.000 persones. Haurien de tenir tots la renda garantida, i no és així", denuncia Toledano. Per la seva banda, la Taula d'Entitats del Tercer Sector (que aglutina més de 3.000 associacions) es mostra "preocupada" per les incidències detectades en l'aplicació de la prestació perquè considera que posen en risc la garantia d'aquest dret a les persones susceptibles de ser-ne beneficiàries.
 

Chakir El Homrani, el conseller de Treball, Afers Socials i Família Foto: Adrià Costa


Un desplegament parcial

El portaveu de la comissió lamenta que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies "maquilli" les xifres que publica. "S'ha de distingir entre la renda garantida, prestacions que poden arribar com a màxim als 604 euros per família, i els complements, condicionats al compromís d'un pla d'inclusió social o d'inserció laboral". Afegeix que des del setembre del 2017 la conselleria suma els beneficiaris d'ambdues. "Diuen que 120.000 persones ja se'n beneficien, però s'ha de desglossar", explica. 

"Es computa junt perquè fa referència a beneficiaris de la llei de RGC, que inclou totes les tipologies de prestacions, sigui la garantida i la complementària", resol el director general d'Economia Social de la Generalitat, Josep Vidal. També explica que dins del prop del 65% de les sol·licituds denegades, el 40% ho són per sobrepassar el llindar d'ingressos. "Però no és definitiu, perquè tal com marca la llei, aquest barem canvia cada any perquè és un desplegament transitori de quatre anys de duració [aquest és el segon], i molts dels que ara queden fora de rebre la prestació, al setembre sí que se'n podran beneficiar", recalca.

Pel que fa a la crítica d'opacitat que denuncia Toledano, Vidal explica que malgrat no haver-se constituït encara la comissió de govern -l'òrgan que fa el seguiment de l'aplicació de la llei de la renda garantida-, s'han anat fent reunions amb tots els sectors involucrats amb la voluntat de fer el més "transparent" possible tot el procés. Des del Departament assegura que són "conscients que la implementació està sent complexa", però que "no és per falta de voluntat".
 

Imatge del dia que el Parlament va aprovar la llei de la renda garantida Foto: ACN


La constitució formal de la comissió de govern, aquest juny

Segons han confirmat diverses fonts a NacióDigital, la constitució formal de la comissió de govern tindrà lloc la primera setmana de juny, previsiblement dimecres. En aquesta s'hi trobaran representants de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a Catalunya, de la Taula del Tercer Sector i el Col·legi Oficial de Treball Social, fins a les organitzacions representatives del món local, a més d'una comissió interdepartamental. L'objectiu és clar: constituir l'òrgan que servirà per desencallar, una mica més, els mecanismes que faran possible el desplegament total de la llei. 

Serà en aquesta comissió de govern -la primera trobada formal de totes les parts involucrades en el projecte des de l'aprovació decret llei l'any 2017- on les entitats podran conèixer detalls sobre les dades de les sol·licituds (acceptades i denegades), detalla la mateixa conselleria. En aquesta comissió també s'abordaran aspectes relacionats amb el reglament (una síntesi de les observacions que han fet les entitats sobre l'esborrany) i sobre la constitució de taules territorials d'aplicació de la norma de la prestació, per exemple. Està previst que la comissió es trobi aproximadament tres cops a l'any, però que es formalitzin grups de treball que es reuneixin mensualment.

Accelerar el reglament, prioritat compartida

Fa un any i vuit mesos de la implementació de la renda garantida i encara no s'ha constituït formalment la comissió de govern. Des de la Taula d'Entitats del Tercer Sector veuen positivament que es constitueixi al juny, ja que troben necessari "accelerar el procés de redacció del reglament". Sense reglament, la llei de la renda garantida no es desplegarà mai en la seva totalitat.

La redacció d'aquest document s'ha fet de forma conjunta entre les entitats i la conselleria, afirma Vidal. Durant mesos, les entitats han pogut enviar les seves propostes i, segons el relat del Govern, diverses qüestions s'han incorporat dins de l'esborrany del reglament. Aquest arxiu provisional compta amb observacions fetes també per part del teixit organitzat vinculat a la renda. "Serà en la pròxima comissió de govern on es posaran damunt la taula aquestes reflexions entre totes les parts per a la redacció final del document", explica el Govern. 

L'objectiu del l'executiu català, assegura el director general d'Economia Social de la Generalitat, és tenir el reglament enllestit abans d'acabar-se el 2019. Malgrat tot, recorda que és un procés lent, ja que les reunions, el període d'al·legacions i la redacció del reglament pot allargar-se en el temps. Però Toledano es mostra crític amb aquest esborrany. Segons el portaveu de la comissió, "blinda males pràctiques" i no ha inclòs punts que des de la iniciativa veuen primordials per garantir-ne el desplegament d'acord amb la llei. "Ja els vam traslladar que si tiren endavant determinats punts, estem disposats a recórrer als tribunals per incomplir la legislació", alerta.

La Generalitat aspira a tenir el reglament enllestit durant el 2019, tot i les crítiques dels impulsors de la renda garantida

Concretament, des de la comissió defensen que existeix una reducció del dret subjectiu a la renda garantida. Per què? Perquè l'esborrany d'aquest reglament preveu, segons defensen, establir requisits d'accés, obligacions noves per als beneficiaris, condicions de durada, causes de suspensió i d'extinció noves i criteris que afecten a la quantia econòmica. El decret de reglament de la llei de la renda garantida -un dret de vessant subjectiva, recorden els coneixedors de la normativa- no pot regular tot això, defensen.

El portaveu de la comissió lamenta que les denegacions "massives i deliberades" comportin una desmotivació ciutadana: "La gent ja no la demana perquè sap que és lent i complex el tràmit". Quan la població es dirigeix al SOC, explica Toledano, l'única solució que s'ofereix és que tornin a tramitar la sol·licitud. "Ningú els diu que també poden fer un recurs d'alçada, i si cal, recórrer al contenciós administratiu", lamenta. Les entitats continuen pressionant el Govern. De moment, però, els avenços es fan a poc a poc.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació