27
de maig
del
2019
Actualitzat
el
28
de maig
a les
11:12h
Catalunya va viure dues eleccions diumenge, i dues de ben diferents, especialment pel que fa al camp independentista. En les municipals, ERC -que ja va ser la més votada a les estatals- va fer un salt endavant molt rellevant, especialment imposant-se a Barcelona i creixent a la seva àrea metropolitana, mentre que Carles Puigdemont esmenava la caiguda territorial de JxCat guanyant clarament a les europees. Ha nascut un nou vot dual de les forces republicanes, que opten per opcions d'esquerres en uns comicis i pels postconvergents en uns altres?
Les primeres anàlisis indiquen que, almenys aquest 26 de maig, s'ha donat un cas força clar d'aquest fenomen. Estudiant aquells municipis en què, com a mínim, hi havia candidatures locals de JxCat i ERC, es troba una correlació molt forta entre el diferencial positiu de vot dels primers en les europees i la caiguda dels republicans -unit al vot que eventualment deixa de rebre la CUP-. La reducció del suport a opcions independentistes d'esquerres explicaria fins a un 88% de l'increment en el cas de la llista de Puigdemont.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el diferencial de vot de JxCat entre les municipals i les europees, el diferencial d'ERC, els vots de la CUP a les municipals, i la suma d'aquests amb el diferencial d'ERC. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Sempre posant el focus en aquells municipis en què JxCat i ERC han coincidit en les municipals, el mapa que reflecteix el creixement dels primers a les europees (superior) sembla l'oposat al que reflecteix l'evolució dels republicans -sumat al vot de la CUP deixat de rebre- (inferior). En 200 municipis, de fet, Puigdemont perd vots respecte la candidatura local. En part, per una major competència de llistes, però també aquests municipis sovint coincideixen amb els 126 en què l'independentisme d'esquerres ha millorat resultats.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el diferencial de vot de JxCat entre les municipals i les europees, el diferencial d'ERC, els vots de la CUP a les municipals, i la suma d'aquests amb el diferencial d'ERC. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Tot apunta, per tant, que la capacitat d'atraure nou votant independentista per part de la candidatura de Puigdemont és limitada i que es tractaria d'un reordenament del vot republicà entre les diferents candidatures. En el cas de la CUP, no era difícil veure per les xarxes simpatitzants i fins i tot cares públiques que expressaven que, mentre optaven per candidatures de l'esquerra anticapitalista a les municipals, feien confiança a JxCat a les europees, entenent aquesta com l'opció més rupturista. Bona part del votant republicà a les municipals hauria fet la mateixa reflexió. El cas de Barcelona, però, és diferent, ja que la millora de Puigdemont és molt superior a la caiguda d'ERC i CUP.
Com més cens, més transvasament
El transvasament de vot de l'independentisme d'esquerres a Puigdemont -que tenia a Toni Comín, encara diputat d'ERC al Parlament, com a número dos- ha estat més intens com més gran és el municipi. Un fet que evidencia que, més enllà de les idiosincràsies locals -que porten a votar alcaldables d'un o altre partit, més enllà de la ideologia concreta-, el vot dual és més intens senzillament quan hi ha més vot a repartir perquè el cens és major.
Una altra manera de reflectir aquesta correlació tan clara (que les anàlisis estadístiques detecten amb molta força) és agrupant els municipis segons pèrdua de vot de l'independentisme d'esquerres de les municipals a les europees. Allà on creix o perd menys de 200 vots, JxCat hi va guanyar, de mitjana, 99,1. On en va perdre entre 200 i 500, JxCat va créixer-hi 362,5, de mitjana. Una correlació que es manté en tots els segments analitzats amb una linealitat sorprenent, però disparant-se en el cas de Barcelona (on part de l'independentisme hauria pogut votar Ada Colau), com s'ha comentat.
Les primeres anàlisis indiquen que, almenys aquest 26 de maig, s'ha donat un cas força clar d'aquest fenomen. Estudiant aquells municipis en què, com a mínim, hi havia candidatures locals de JxCat i ERC, es troba una correlació molt forta entre el diferencial positiu de vot dels primers en les europees i la caiguda dels republicans -unit al vot que eventualment deixa de rebre la CUP-. La reducció del suport a opcions independentistes d'esquerres explicaria fins a un 88% de l'increment en el cas de la llista de Puigdemont.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el diferencial de vot de JxCat entre les municipals i les europees, el diferencial d'ERC, els vots de la CUP a les municipals, i la suma d'aquests amb el diferencial d'ERC. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Sempre posant el focus en aquells municipis en què JxCat i ERC han coincidit en les municipals, el mapa que reflecteix el creixement dels primers a les europees (superior) sembla l'oposat al que reflecteix l'evolució dels republicans -sumat al vot de la CUP deixat de rebre- (inferior). En 200 municipis, de fet, Puigdemont perd vots respecte la candidatura local. En part, per una major competència de llistes, però també aquests municipis sovint coincideixen amb els 126 en què l'independentisme d'esquerres ha millorat resultats.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el diferencial de vot de JxCat entre les municipals i les europees, el diferencial d'ERC, els vots de la CUP a les municipals, i la suma d'aquests amb el diferencial d'ERC. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Tot apunta, per tant, que la capacitat d'atraure nou votant independentista per part de la candidatura de Puigdemont és limitada i que es tractaria d'un reordenament del vot republicà entre les diferents candidatures. En el cas de la CUP, no era difícil veure per les xarxes simpatitzants i fins i tot cares públiques que expressaven que, mentre optaven per candidatures de l'esquerra anticapitalista a les municipals, feien confiança a JxCat a les europees, entenent aquesta com l'opció més rupturista. Bona part del votant republicà a les municipals hauria fet la mateixa reflexió. El cas de Barcelona, però, és diferent, ja que la millora de Puigdemont és molt superior a la caiguda d'ERC i CUP.
Com més cens, més transvasament
El transvasament de vot de l'independentisme d'esquerres a Puigdemont -que tenia a Toni Comín, encara diputat d'ERC al Parlament, com a número dos- ha estat més intens com més gran és el municipi. Un fet que evidencia que, més enllà de les idiosincràsies locals -que porten a votar alcaldables d'un o altre partit, més enllà de la ideologia concreta-, el vot dual és més intens senzillament quan hi ha més vot a repartir perquè el cens és major.
Una altra manera de reflectir aquesta correlació tan clara (que les anàlisis estadístiques detecten amb molta força) és agrupant els municipis segons pèrdua de vot de l'independentisme d'esquerres de les municipals a les europees. Allà on creix o perd menys de 200 vots, JxCat hi va guanyar, de mitjana, 99,1. On en va perdre entre 200 i 500, JxCat va créixer-hi 362,5, de mitjana. Una correlació que es manté en tots els segments analitzats amb una linealitat sorprenent, però disparant-se en el cas de Barcelona (on part de l'independentisme hauria pogut votar Ada Colau), com s'ha comentat.
VOT MITJÀ QUE GUANYA JXCAT A LES EUROPEES (BARRES VERMELLES), EN FUNCIÓ DELS QUE PERD ERC I QUE CUP DEIXA DE REBRE (MARGES DE L'ESQUERRA)