27
de maig
del
2019
Actualitzat
el
28
de maig
a les
17:31h
"Potser no ho hem fet tan bé com hagués calgut". El missatge -amb un clar accent d'autocrítica, sobretot pels mals resultats a Barcelona- el transmetia aquest diumenge l'exdiputada de la CUP i també exregidora a l'Ajuntament de Barcelona, Eulàlia Reguant. Els anticapitalistes no han assolit uns bons resultats en aquestes eleccions, precisament, en el terreny que més reivindiquen com a part de la seva essència: el municipalisme.
La CUP, de fet, ha viscut una nit electoral de doble cara. I si bé ha entomat victòries dolces, com el cas de Berga o Celrà, la valoració ha estat majoritàriament dolenta. "No són uns bons resultats a l'esquerra d'ERC", admeten a NacióDigital fonts de la CUP al territori. Aquestes mateixes fonts descriuen amb una frase la situació que viu el partit en aquests moments: "Vivim una crisi interna". I és que, si des del 2003 els anticapitalistes havien anat augmentant exponencialment els vots, la "patacada suposa una catarsi" que, segons apunten, ha de "fer seure tothom" a reflexionar.
"Cal refundar , i no es descarta una escissió", alerta la mateixa font cupaire. Des de Barcelona, un dirigent dels independentistes lamenta que la CUP hagi acabat donant un missatge "confús, que costa d'entendre" i que fa que, actualment, el partit estigui gairebé "desaparegut". A la capital catalana, la formació ha perdut 22.000 dels 51.000 vots que havien aconseguit el 2015.
La refundació del partit
Els resultats han ratificat allò que els anticapitalistes ja preveien. Actualment, la CUP és un conglomerat d'ànimes sense un full de ruta compartit. De fet, tal com va avançar NacióDigital a principis de maig, el Secretariat Nacional ja ha posat les bases del debat sobre la refundació, en un document que s'haurà d'analitzar durant l'Assemblea Nacional del proper 14 de juliol.
El debat urgeix, i les municipals no han fet més que reafirmar-ho. Cap a on va la CUP? Quina és la posició que adoptarà en l'eix nacional? Com es reinterpreta la unitat popular? Durant la nit electoral, la candidata de la CUP per Barcelona, Anna Saliente, s'ho va referir: "Farem una reflexió conjunta i col·lectiva, a Barcelona, però també nacional".
Tal com lamenten diverses fonts del partit, la CUP no ha fet encara una anàlisi de fons sobre els fets que es van produir l'octubre del 2017. "Si no s'ha fet la reflexió, encara menys s'ha posat sobre la taula l'estratègia pensada sobre la realitat", argumenten les fonts consultades. I el missatge polític desplegat se n'ha ressentit.
Els resultats de la CUP: una de freda i una de calenta
La reculada s'estén a escala nacional. Segons la CUP, la formació ha perdut 60.000 vots i 47 regidors a diferents punts del territori. Ha passat dels 234.300 vots i el 7,4% de suports el 2015 als 176.841 vots i el 4,8% dels suports en les eleccions d'aquest diumenge. Una caiguda de tres punts que denota que la dimensió de la patacada és transversal, i que s'exemplifica amb els resultats a Barcelona.
Tot i així, no tot són males notícies. L'esquerra independentista amplia de 10 a 12 les majories absolutes i en manté quatre de relatives, una d'elles a Berga, on la formació ha aconseguit la seva victòria més valuosa. La candidatura de Montse Venturós a la capital del Berguedà (l'única capital de comarca amb govern cupaire) ha aconseguit ampliar de 6 a 8 els seus regidors i, de fet, s'ha quedat a només un representant de la majoria absoluta al consistori. Un resultat que, sens dubte, avala la feina feta des de l'executiu municipal.
La CUP també ha obtingut uns bons resultats a Monistrol de Calders (Moianès), Celrà (Gironès), els Guiamets (Priorat), on la formació ha aconseguit o revalidat la majoria absoluta amb un increment de regidors. També ha mantingut, sense oposició, el govern municipal a Viladamat (Alt Empordà), Verges i Colomers (Baix Empordà) i la Vilella Alta (Priorat).
El resultat de la formació a la ciutat de Girona també ha estat destacable. La candidatura encapçalada per Lluc Salellas ha crescut de quatre a sis regidors i ha quedat com a segona força, tot i que, finalment, no ha pogut fer trontollar el govern de JxCat de Marta Madrenas, que ha guanyat amb nou regidors. Diferent és el cas de Navàs (Bages), on l'esquerra independentista ha estat la força més votada, però ha passat de set a cinc regidors i ha perdut la majoria absoluta.
A més, la formació anticapitalista ha quedat estancada a Manresa (Bages), Valls (Alt Camp) i Vic (Osona). En aquestes ciutats, la CUP ha mantingut el nombre de regidors obtinguts el 2015, però ha vist frenada la seva aspiració de créixer i ha perdut pes específic dins dels consistoris. Dos exemples més són els de Sabadell (Vallès Occidental), on han passat de quatre a tres representants, i Reus (Baix Camp), on han passat de sis a tres regidors.
Curiosament, molt millor els han anat les coses a les candidatures de l'òrbita de la CUP d'Argentona i Ripollet (que no han format part de la coalició electoral de la formació anticapitalista). Al municipi del Maresme, Unitat per Argentona -coalició entre la CUP i ERC- ha sumat vuit diputats, a un de la majoria absoluta; mentre que a la ciutat del Vallès Occidental, Decidim Ripollet ha passat de nou a deu regidors.
La CUP desapareix a Barcelona, Santa Coloma, Mataró, l'Hospitalet i Terrassa
El cas de Barcelona ha estat el més paradigmàtic dels mals resultats. La CUP Capgirem Barcelona ha perdut 22.600 vots i ha passat del 7,4% al 3,9% del suports. Fonts municipalistes consideren que "l'escampada ha estat variada", i mentre que bona part dels vots cupaires han anat a parar a ERC -fent ús del vot útil-, també hi ha hagut un coixí important que s'ha dirigit a la formació d'Ada Colau.
Els anticapitalistes identifiquen dues vies més de pèrdua de vots: la del "votant independentista més hiperventilat" que ha donat suport a Jordi Graupera, i la de l'abstenció dels decebuts. Sigui com sigui, al marge de la patacada a la capital catalana, l'altra caiguda més sonada ha estat a Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès). La formació ha perdut els sis regidors obtinguts a les últimes municipals, mentre que per primera vegada hi ha entrat ERC, amb tres representants. La CUP també ha desaparegut a Mataró (Maresme), on ha perdut els dos regidors que tenia, i a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i a Terrassa (Vallès Occidental), on també s'ha quedat sense la representació que tenia.
El cop de les diputacions
La CUP ha quedat sense representació a les diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona. A l'espera que es confirmin els resultats definitius aquest dimecres, l'esquerra independentista només tindrà presència a la Diputació de Girona, on mantindrà el diputat que va aconseguir el 2015, però perd els tres que tenia a la Diputació de Barcelona i els que tenia a Lleida i Tarragona.
La CUP, de fet, ha viscut una nit electoral de doble cara. I si bé ha entomat victòries dolces, com el cas de Berga o Celrà, la valoració ha estat majoritàriament dolenta. "No són uns bons resultats a l'esquerra d'ERC", admeten a NacióDigital fonts de la CUP al territori. Aquestes mateixes fonts descriuen amb una frase la situació que viu el partit en aquests moments: "Vivim una crisi interna". I és que, si des del 2003 els anticapitalistes havien anat augmentant exponencialment els vots, la "patacada suposa una catarsi" que, segons apunten, ha de "fer seure tothom" a reflexionar.
"Cal refundar , i no es descarta una escissió", alerta la mateixa font cupaire. Des de Barcelona, un dirigent dels independentistes lamenta que la CUP hagi acabat donant un missatge "confús, que costa d'entendre" i que fa que, actualment, el partit estigui gairebé "desaparegut". A la capital catalana, la formació ha perdut 22.000 dels 51.000 vots que havien aconseguit el 2015.
La refundació del partit
Els resultats han ratificat allò que els anticapitalistes ja preveien. Actualment, la CUP és un conglomerat d'ànimes sense un full de ruta compartit. De fet, tal com va avançar NacióDigital a principis de maig, el Secretariat Nacional ja ha posat les bases del debat sobre la refundació, en un document que s'haurà d'analitzar durant l'Assemblea Nacional del proper 14 de juliol.
Anna Saliente admet que la CUP ha de fer una "reflexió conjunta i col·lectiva", tant a nivell de Barcelona com nacional
El debat urgeix, i les municipals no han fet més que reafirmar-ho. Cap a on va la CUP? Quina és la posició que adoptarà en l'eix nacional? Com es reinterpreta la unitat popular? Durant la nit electoral, la candidata de la CUP per Barcelona, Anna Saliente, s'ho va referir: "Farem una reflexió conjunta i col·lectiva, a Barcelona, però també nacional".
Tal com lamenten diverses fonts del partit, la CUP no ha fet encara una anàlisi de fons sobre els fets que es van produir l'octubre del 2017. "Si no s'ha fet la reflexió, encara menys s'ha posat sobre la taula l'estratègia pensada sobre la realitat", argumenten les fonts consultades. I el missatge polític desplegat se n'ha ressentit.
Els resultats de la CUP: una de freda i una de calenta
La reculada s'estén a escala nacional. Segons la CUP, la formació ha perdut 60.000 vots i 47 regidors a diferents punts del territori. Ha passat dels 234.300 vots i el 7,4% de suports el 2015 als 176.841 vots i el 4,8% dels suports en les eleccions d'aquest diumenge. Una caiguda de tres punts que denota que la dimensió de la patacada és transversal, i que s'exemplifica amb els resultats a Barcelona.
Tot i així, no tot són males notícies. L'esquerra independentista amplia de 10 a 12 les majories absolutes i en manté quatre de relatives, una d'elles a Berga, on la formació ha aconseguit la seva victòria més valuosa. La candidatura de Montse Venturós a la capital del Berguedà (l'única capital de comarca amb govern cupaire) ha aconseguit ampliar de 6 a 8 els seus regidors i, de fet, s'ha quedat a només un representant de la majoria absoluta al consistori. Un resultat que, sens dubte, avala la feina feta des de l'executiu municipal.
La CUP també ha obtingut uns bons resultats a Monistrol de Calders (Moianès), Celrà (Gironès), els Guiamets (Priorat), on la formació ha aconseguit o revalidat la majoria absoluta amb un increment de regidors. També ha mantingut, sense oposició, el govern municipal a Viladamat (Alt Empordà), Verges i Colomers (Baix Empordà) i la Vilella Alta (Priorat).
El resultat de la formació a la ciutat de Girona també ha estat destacable. La candidatura encapçalada per Lluc Salellas ha crescut de quatre a sis regidors i ha quedat com a segona força, tot i que, finalment, no ha pogut fer trontollar el govern de JxCat de Marta Madrenas, que ha guanyat amb nou regidors. Diferent és el cas de Navàs (Bages), on l'esquerra independentista ha estat la força més votada, però ha passat de set a cinc regidors i ha perdut la majoria absoluta.
La CUP s'estanca a Manresa, Valls i disminueix notablement a Sabadell i Reus
A més, la formació anticapitalista ha quedat estancada a Manresa (Bages), Valls (Alt Camp) i Vic (Osona). En aquestes ciutats, la CUP ha mantingut el nombre de regidors obtinguts el 2015, però ha vist frenada la seva aspiració de créixer i ha perdut pes específic dins dels consistoris. Dos exemples més són els de Sabadell (Vallès Occidental), on han passat de quatre a tres representants, i Reus (Baix Camp), on han passat de sis a tres regidors.
Curiosament, molt millor els han anat les coses a les candidatures de l'òrbita de la CUP d'Argentona i Ripollet (que no han format part de la coalició electoral de la formació anticapitalista). Al municipi del Maresme, Unitat per Argentona -coalició entre la CUP i ERC- ha sumat vuit diputats, a un de la majoria absoluta; mentre que a la ciutat del Vallès Occidental, Decidim Ripollet ha passat de nou a deu regidors.
La CUP desapareix a Barcelona, Santa Coloma, Mataró, l'Hospitalet i Terrassa
El cas de Barcelona ha estat el més paradigmàtic dels mals resultats. La CUP Capgirem Barcelona ha perdut 22.600 vots i ha passat del 7,4% al 3,9% del suports. Fonts municipalistes consideren que "l'escampada ha estat variada", i mentre que bona part dels vots cupaires han anat a parar a ERC -fent ús del vot útil-, també hi ha hagut un coixí important que s'ha dirigit a la formació d'Ada Colau.
Els anticapitalistes identifiquen dues vies més de pèrdua de vots: la del "votant independentista més hiperventilat" que ha donat suport a Jordi Graupera, i la de l'abstenció dels decebuts. Sigui com sigui, al marge de la patacada a la capital catalana, l'altra caiguda més sonada ha estat a Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès). La formació ha perdut els sis regidors obtinguts a les últimes municipals, mentre que per primera vegada hi ha entrat ERC, amb tres representants. La CUP també ha desaparegut a Mataró (Maresme), on ha perdut els dos regidors que tenia, i a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i a Terrassa (Vallès Occidental), on també s'ha quedat sense la representació que tenia.
El cop de les diputacions
La CUP ha quedat sense representació a les diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona. A l'espera que es confirmin els resultats definitius aquest dimecres, l'esquerra independentista només tindrà presència a la Diputació de Girona, on mantindrà el diputat que va aconseguir el 2015, però perd els tres que tenia a la Diputació de Barcelona i els que tenia a Lleida i Tarragona.