27
de maig
del
2019
Actualitzat
el
28
de maig
a les
10:57h
Silenci. La cúpula de Barcelona en Comú ha optat aquest dilluns per un matí de reflexió, jornada de ressaca d'una derrota per la mínima que ara toca digerir. A mig matí, a la seu de la formació, no hi havia moviment. Al migdia ha aparegut Ernest Urtasun, encarregat d'assumir les valoracions públiques, i de convertir en lectura constructiva el regust agredolç del 26-M. Urtasun ha enviat dos missatges: Ada Colau continua sent "el principal actiu polític" de l'espai i als comuns els pertoca ara "enfortir-se organitzativament" després d'un retrocés significatiu al territori, amb l'afegit de perdre l'alcaldia de la capital. Només 4.833 vots -la distància entre Colau i Ernest Maragall en l'escrutini- marquen la distància entre la consolidació i la refundació del projecte polític.
Els resultats tenen conseqüències immediates a tot l'espai. A Barcelona, Colau i el seu equip hauran de decidir quina és la millor estratègia per conservar l'essència de les polítiques públiques desplegades en els últims quatre anys i, si per aconseguir-ho, exploren un pacte amb ERC, força més votada, o pressionen des de l'oposició. Maragall ja els ha estès la mà. I, a escala catalana, hauran d'afrontar una reflexió després dels discrets resultats obtinguts per les diverses confluències, ja sigui a Terrassa, Sabadell o Cornellà. L'espai s'ha atomitzat a l'àrea metropolitana. Tampoc ha completat el desplegament territorial que va projectar amb el naixement de Catalunya en Comú, un projecte que va parir Xavier Domènech, avui retirat de la política institucional i de partit. El fracàs a l'hora de crear estructura -i relat guanyador- més enllà de Barcelona és una variable que explica la situació dels comuns, que hauran de seure al divan, perifèrics com són al Parlament.
Els resultats (positius) de Barcelona
Colau va fregar la victòria amb els dits. Els comuns van ser la força més votada en sis dels deu districtes de la ciutat -ERC es va imposar en dos-, però el suports recollits per l'alcaldessa en funcions van ser insuficients en un context d'alta mobilització de l'electorat independentista -que va premiar Maragall- i d'ascens del PSC, aprofitant el rebuf de l'efecte Pedro Sánchez. Precisament, la dinàmica de l'escenari polític espanyol jugava a la contra de Colau: la reculada de Podem i la tendència positiva del PSOE van ajudar a configurar un context massa advers, tant a Barcelona com al territori.
A la capital catalana, Colau va intentar que la campanya pivotés sobre l'obra de govern -i el canvi de rumb aplicat a l'Ajuntament-, però a les urnes també va acabar pesant les dificultats de l'alcaldessa per governar amb una majoria estable. Cada cop que se'ls recorda l'aïllament patit en el mandat, els comuns recorden l'excepcionalitat de la vida política a Catalunya en els quatre anys que els ha tocat pilotar el govern de Barcelona. La falta d'aliances ha frustrat, precisament, el desplegament de projectes estrella, com la connexió del tramvia per la Diagonal, el desplegament de la funerària pública i municipalització de la gestió de l'aigua. L'agenda política de Colau dependrà del full de ruta de Maragall i de la implicació que mostri la líder dels comuns amb el pròxim govern municipal.
I el futur de Colau?
Colau no es veu com a alcaldessa si per això cal un pacte de naturalesa estranya, que inclogués els vots de Manuel Valls. Així ho va deixar clar en una entrevista a NacióDigital durant la campanya. Quan aquest diumenge a la nit va felicitar Maragall amb una trucada breu -just abans de comparèixer davant els mitjans-, Colau ja no visualitzava repetir al despatx de Sant Jaume. De fet, va parlar de la seva etapa a l'alcaldia en passat. "He tingut l'honor de ser la primera dona alcaldessa d'aquesta ciutat", va afirmar en la valoració dels resultats a la seu de Fabra i Coats.
Les declaracions públiques per projectar una aliança de PSC i comuns -amb el suport extern de Valls- per impedir el salt a l'alcaldia d'ERC parteixen de l'òrbita socialista. Ho ha verbalitzat de forma nítida Miquel Iceta i cap dirigent dels comuns s'ha expressat ni en públic ni en privat. Només ho han fet veus sense ascendent a la formació, com l'exdiputat Raimundo Viejo i l'exsenador Óscar Guardingo. Les fonts de l'entorn de Colau consultades per aquest diari apunten que l'anàlisi de la situació encara no s'ha afrontat.
La gran pregunta que encara no té resposta és quin serà el futur de Colau. L'alcaldessa en funcions i líder dels comuns deu donar voltes als 4.833 vots que li han faltat per disposar d'un segon mandat. I potser projecta la mirada al carrer, pensant què ha fallat per no comptar amb la mateixa onada mobilitzadora que va arrossegar el 2015. Ara, a Barcelona, alcaldes i alcaldesses duren quatre anys.
Els resultats tenen conseqüències immediates a tot l'espai. A Barcelona, Colau i el seu equip hauran de decidir quina és la millor estratègia per conservar l'essència de les polítiques públiques desplegades en els últims quatre anys i, si per aconseguir-ho, exploren un pacte amb ERC, força més votada, o pressionen des de l'oposició. Maragall ja els ha estès la mà. I, a escala catalana, hauran d'afrontar una reflexió després dels discrets resultats obtinguts per les diverses confluències, ja sigui a Terrassa, Sabadell o Cornellà. L'espai s'ha atomitzat a l'àrea metropolitana. Tampoc ha completat el desplegament territorial que va projectar amb el naixement de Catalunya en Comú, un projecte que va parir Xavier Domènech, avui retirat de la política institucional i de partit. El fracàs a l'hora de crear estructura -i relat guanyador- més enllà de Barcelona és una variable que explica la situació dels comuns, que hauran de seure al divan, perifèrics com són al Parlament.
Els resultats (positius) de Barcelona
Colau va fregar la victòria amb els dits. Els comuns van ser la força més votada en sis dels deu districtes de la ciutat -ERC es va imposar en dos-, però el suports recollits per l'alcaldessa en funcions van ser insuficients en un context d'alta mobilització de l'electorat independentista -que va premiar Maragall- i d'ascens del PSC, aprofitant el rebuf de l'efecte Pedro Sánchez. Precisament, la dinàmica de l'escenari polític espanyol jugava a la contra de Colau: la reculada de Podem i la tendència positiva del PSOE van ajudar a configurar un context massa advers, tant a Barcelona com al territori.
A la capital catalana, Colau va intentar que la campanya pivotés sobre l'obra de govern -i el canvi de rumb aplicat a l'Ajuntament-, però a les urnes també va acabar pesant les dificultats de l'alcaldessa per governar amb una majoria estable. Cada cop que se'ls recorda l'aïllament patit en el mandat, els comuns recorden l'excepcionalitat de la vida política a Catalunya en els quatre anys que els ha tocat pilotar el govern de Barcelona. La falta d'aliances ha frustrat, precisament, el desplegament de projectes estrella, com la connexió del tramvia per la Diagonal, el desplegament de la funerària pública i municipalització de la gestió de l'aigua. L'agenda política de Colau dependrà del full de ruta de Maragall i de la implicació que mostri la líder dels comuns amb el pròxim govern municipal.
I el futur de Colau?
Colau no es veu com a alcaldessa si per això cal un pacte de naturalesa estranya, que inclogués els vots de Manuel Valls. Així ho va deixar clar en una entrevista a NacióDigital durant la campanya. Quan aquest diumenge a la nit va felicitar Maragall amb una trucada breu -just abans de comparèixer davant els mitjans-, Colau ja no visualitzava repetir al despatx de Sant Jaume. De fet, va parlar de la seva etapa a l'alcaldia en passat. "He tingut l'honor de ser la primera dona alcaldessa d'aquesta ciutat", va afirmar en la valoració dels resultats a la seu de Fabra i Coats.
Les declaracions públiques per projectar una aliança de PSC i comuns -amb el suport extern de Valls- per impedir el salt a l'alcaldia d'ERC parteixen de l'òrbita socialista. Ho ha verbalitzat de forma nítida Miquel Iceta i cap dirigent dels comuns s'ha expressat ni en públic ni en privat. Només ho han fet veus sense ascendent a la formació, com l'exdiputat Raimundo Viejo i l'exsenador Óscar Guardingo. Les fonts de l'entorn de Colau consultades per aquest diari apunten que l'anàlisi de la situació encara no s'ha afrontat.
La gran pregunta que encara no té resposta és quin serà el futur de Colau. L'alcaldessa en funcions i líder dels comuns deu donar voltes als 4.833 vots que li han faltat per disposar d'un segon mandat. I potser projecta la mirada al carrer, pensant què ha fallat per no comptar amb la mateixa onada mobilitzadora que va arrossegar el 2015. Ara, a Barcelona, alcaldes i alcaldesses duren quatre anys.