27
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
2:17h
El que havia de ser un tsunami de l'extrema dreta en les eleccions al Parlament Europeu ha estat només una petita sacsejada. Steve Bannon, l'estratega de la campanya de Donald Trump i l'home que ha aterrat a Europa per impulsar les forces de l'extrema dreta i els populismes euròfobs, va anunciar recentment que es produiria un terratrèmol aquest 26-M. Segons ell, el bloc de la dreta extrema arribaria al 35% dels vots. Les urnes han desmentit Bannon. L'operació d'enginyeria política que tenia al cap l'exassessor de Trump no ha funcionat.
La política europea ha sabut preservar els seus ressorts. Malgrat la conflictivitat social que es viu en molts països i la inestabilitat que ha suposat el Brexit al Regne Unit, el bloc central fundador del projecte comunitari es manté fort. Les grans famílies europees (la democristiana, la socialista i, en menor mesura, la liberal) resisteixen l'embat de l'extrema dreta.
Una altra clau a tenir en compte és que la força que perden els dos grans partits, el popular i el bloc socialista, no van a posicions radicals. Molts dels votants que se senten d'esquerres, abandonen la socialdemocràcia clàssica en benefici dels Verds (segona força a Alemanya). Més a la dreta, vots que perd la democràcia cristiana o els conservadors clàssics es dirigeixen cap a formacions de tipus liberal.
Lluny de les expectatives
L'extrema dreta incrementa el seu pes al Parlament Europeu, però queda lluny de les seves millors expectatives. El bloc format pels dos grans grups polítics, el Partit Popular Europeu (PPE) i l'Aliança Progressista de Socialista i Demòcrates (S&D) nucleada entorn el Partit Socialista Europeu (PSE), ha perdut la majoria clara que tenia. El populisme de dretes ha sumat escons a Estrasburg, però es queda a molta distància de les seves pretensions.
Segons les primeres estimacions, fetes públiques per l'Eurocambra, el Partit Popular Europeu, d'arrel democristiana, conservaria la primera posició, amb 173 escons, però perdent-ne una cinquantena. Els socialistes també en perdrien, prop de quaranta, i es quedarien en 147. Els liberals, aliats a La República en Marxa del president francès, Emmanuel Macron, creixen dels 70 als 102. Els Verds obtenen 71 escons, millorant les seves forces. A la dreta, els Conservadors i Reformistes obtenen 58 escons, entre els quals els del Partit Conservador britànic. L'Esquerra Unida Europea suma 42 escons.
Incrementen la seva representació els grups més a la dreta, com Europa de les Nacions i les Llibertats, que passa de 37 a 57 escons (amb l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen, el partit de la Llibertat d'Àustria i la Lliga Nord). Un altre grup, Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, que agrupa formacions euroescèptiques com ha estat l'UKIP de Nigel Farage, que ara s'ha presentat amb una nova marca, el Partit del Brexit, ha obtingut 56 escons, deu més dels que tenia.
Les forces majoritàries, el PPE i els socialistes de S&D hauran de sumar suports si volen continuar controlant la major part de les institucions europees. Però el bloc de forces democràtiques és àmpliament majoritari i l'extrema dreta més els grups més euroescèptics no podran condicionar la política europea. Sí que s'imposarà una època de més acords, amb una major força dels liberals -d'altra banda, un grup molt heterodox- i dels Verds.
Una aliança populars-socialistes-liberals, el més probable
Amb 750 diputats, la majoria absoluta a Estrasburg la formen 376 diputats. Una aliança entre populars i socialistes fa curt. Com també una suma de socialistes amb els altres grups d'esquerres i amb els liberals (quedarien a més d'una quinzena d'escons). Els populars tampoc poden forjar una suma amb la resta de grups de dreta i ultres. El bloc que sembla ara per ara més sòlid és el format pel PPE, socialistes i liberals amb Macron, que ultrapassarien els 420 escons. Així han anat les coses en els principals països europeus.
Alemanya, èxit verd
La CDU d'Angela Merkel ha tornat a guanyar les europees, però perdent molt de gas i quedant-se amb un 28% dels vots. La notícia ha estat el gran èxit dels Verds, que es posen en segon lloc, relegant els socialdemòcrates del SPD a la tercera posició. Un resultat que confirma el cost que suposa per la socialdemocràcia el govern amb els democristians. L'extrema dreta de l'AfD treu un 10% dels vots, un resultat positiu però molt lluny de les aspiracions dels ultres.
Itàlia: guanya Salvini i el centre esquerra es recupera
La Lliga Nord de Matteo Salvini ha quedat en primera posició, fregant el 30%. Però es recupera el Partit Democràtic, de centre esquerra, ara a l'oposició, que podria arribar al 25% i supera el populista Moviment Cinc Estrelles, que governa en coalició amb Salvini. Forza Italia, de Silvio Berlusconi, integrat dins del PPE, es queda amb el 10% dels vots.
A França, Le Pen triomfa però Macron resisteix
Marine Le Pen i la seva Agrupació Nacional (la nova marca del Front Nacional) ha obtingut guanyar les eleccions europees, amb el 23,2% enfront el 21,9% de La República en Marxa del president Emmanuel Macron. La tercera força són els Verds, que superen el 12% , els Republicans (la dreta tradicional) s'han de conformar amb poc més del 8% i la França Insubmisa de Jean Luc Melenchon obté prop del 7% dels sufragis. L'èxit de Le Pen, tot i ser important políticament, té més de derrota per a Macron que de victòria ultra. El president francès recull el desgast de dos anys de mandat en què la seva política econòmica ha desfermat una onada de protestes amb el moviment de les armilles grogues.
Àustria: els ultres reculen
Les eleccions europees han vingut precedides per l'escàndol que ha esquitxat de ple el líder de l'ultra Partit de la Llibertat, que fins ara governava en coalició amb el conservador Partit Popular del canceller Sebastian Kurz. La gravació que mostrava el líder de l'extrema dreta, Heinz-Christian Strache, oferint contractes a la suposada neboda d'un oligarca rus a canvi de diners per les campanyes del seu partit, va provocar la ruptura de la coalició de dretes. L'escàndol ha provocat una pèrdua de suports del Partit de la Llibertat i un enfortiment de Kurz, que ha guanyat clarament els comicis. En segon lloc queda el Partit Socialista, ara a l'oposició.
La política europea ha sabut preservar els seus ressorts. Malgrat la conflictivitat social que es viu en molts països i la inestabilitat que ha suposat el Brexit al Regne Unit, el bloc central fundador del projecte comunitari es manté fort. Les grans famílies europees (la democristiana, la socialista i, en menor mesura, la liberal) resisteixen l'embat de l'extrema dreta.
Una altra clau a tenir en compte és que la força que perden els dos grans partits, el popular i el bloc socialista, no van a posicions radicals. Molts dels votants que se senten d'esquerres, abandonen la socialdemocràcia clàssica en benefici dels Verds (segona força a Alemanya). Més a la dreta, vots que perd la democràcia cristiana o els conservadors clàssics es dirigeixen cap a formacions de tipus liberal.
Lluny de les expectatives
L'extrema dreta incrementa el seu pes al Parlament Europeu, però queda lluny de les seves millors expectatives. El bloc format pels dos grans grups polítics, el Partit Popular Europeu (PPE) i l'Aliança Progressista de Socialista i Demòcrates (S&D) nucleada entorn el Partit Socialista Europeu (PSE), ha perdut la majoria clara que tenia. El populisme de dretes ha sumat escons a Estrasburg, però es queda a molta distància de les seves pretensions.
Segons les primeres estimacions, fetes públiques per l'Eurocambra, el Partit Popular Europeu, d'arrel democristiana, conservaria la primera posició, amb 173 escons, però perdent-ne una cinquantena. Els socialistes també en perdrien, prop de quaranta, i es quedarien en 147. Els liberals, aliats a La República en Marxa del president francès, Emmanuel Macron, creixen dels 70 als 102. Els Verds obtenen 71 escons, millorant les seves forces. A la dreta, els Conservadors i Reformistes obtenen 58 escons, entre els quals els del Partit Conservador britànic. L'Esquerra Unida Europea suma 42 escons.
Incrementen la seva representació els grups més a la dreta, com Europa de les Nacions i les Llibertats, que passa de 37 a 57 escons (amb l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen, el partit de la Llibertat d'Àustria i la Lliga Nord). Un altre grup, Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, que agrupa formacions euroescèptiques com ha estat l'UKIP de Nigel Farage, que ara s'ha presentat amb una nova marca, el Partit del Brexit, ha obtingut 56 escons, deu més dels que tenia.
Les forces majoritàries, el PPE i els socialistes de S&D hauran de sumar suports si volen continuar controlant la major part de les institucions europees. Però el bloc de forces democràtiques és àmpliament majoritari i l'extrema dreta més els grups més euroescèptics no podran condicionar la política europea. Sí que s'imposarà una època de més acords, amb una major força dels liberals -d'altra banda, un grup molt heterodox- i dels Verds.
Una aliança populars-socialistes-liberals, el més probable
Amb 750 diputats, la majoria absoluta a Estrasburg la formen 376 diputats. Una aliança entre populars i socialistes fa curt. Com també una suma de socialistes amb els altres grups d'esquerres i amb els liberals (quedarien a més d'una quinzena d'escons). Els populars tampoc poden forjar una suma amb la resta de grups de dreta i ultres. El bloc que sembla ara per ara més sòlid és el format pel PPE, socialistes i liberals amb Macron, que ultrapassarien els 420 escons. Així han anat les coses en els principals països europeus.
Alemanya, èxit verd
La CDU d'Angela Merkel ha tornat a guanyar les europees, però perdent molt de gas i quedant-se amb un 28% dels vots. La notícia ha estat el gran èxit dels Verds, que es posen en segon lloc, relegant els socialdemòcrates del SPD a la tercera posició. Un resultat que confirma el cost que suposa per la socialdemocràcia el govern amb els democristians. L'extrema dreta de l'AfD treu un 10% dels vots, un resultat positiu però molt lluny de les aspiracions dels ultres.
Itàlia: guanya Salvini i el centre esquerra es recupera
La Lliga Nord de Matteo Salvini ha quedat en primera posició, fregant el 30%. Però es recupera el Partit Democràtic, de centre esquerra, ara a l'oposició, que podria arribar al 25% i supera el populista Moviment Cinc Estrelles, que governa en coalició amb Salvini. Forza Italia, de Silvio Berlusconi, integrat dins del PPE, es queda amb el 10% dels vots.
A França, Le Pen triomfa però Macron resisteix
Marine Le Pen i la seva Agrupació Nacional (la nova marca del Front Nacional) ha obtingut guanyar les eleccions europees, amb el 23,2% enfront el 21,9% de La República en Marxa del president Emmanuel Macron. La tercera força són els Verds, que superen el 12% , els Republicans (la dreta tradicional) s'han de conformar amb poc més del 8% i la França Insubmisa de Jean Luc Melenchon obté prop del 7% dels sufragis. L'èxit de Le Pen, tot i ser important políticament, té més de derrota per a Macron que de victòria ultra. El president francès recull el desgast de dos anys de mandat en què la seva política econòmica ha desfermat una onada de protestes amb el moviment de les armilles grogues.
Àustria: els ultres reculen
Les eleccions europees han vingut precedides per l'escàndol que ha esquitxat de ple el líder de l'ultra Partit de la Llibertat, que fins ara governava en coalició amb el conservador Partit Popular del canceller Sebastian Kurz. La gravació que mostrava el líder de l'extrema dreta, Heinz-Christian Strache, oferint contractes a la suposada neboda d'un oligarca rus a canvi de diners per les campanyes del seu partit, va provocar la ruptura de la coalició de dretes. L'escàndol ha provocat una pèrdua de suports del Partit de la Llibertat i un enfortiment de Kurz, que ha guanyat clarament els comicis. En segon lloc queda el Partit Socialista, ara a l'oposició.