26
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
22:24h
L'extrema dreta incrementa el seu pes al Parlament Europeu, però queda lluny de les seves millors expectatives. El bloc format pels dos grans grups polítics, el Partit Popular Europeu (PPE) i l'Aliança Progressista de Socialista i Demòcrates (S&D) nucleada entorn el Partit Socialista Europeu (PSE), ha perdut la majoria clara que tenia. El populisme de dretes ha sumat escons a Estrasburg, però es queda a molta distància de les seves pretensions.
Segons les primeres estimacions, fetes públiques per l'Eurocambra, el Partit Popular Europeu, d'arrel democristiana, conservaria la primera posició, amb 173 escons, però perdent-ne una cinquantena. Els socialistes també en perdrien, prop de quaranta, i es quedarien en 147. Els liberals, aliats a La República en Marxa del president francès, Emmanuel Macron, creixen dels 70 als 102. Els Verds obtenen 71 escons, millorant les seves forces. A la dreta, els Conservadors i Reformistes obtenen 58 escons, entre els quals els del Partit Conservador britànic. L'Esquerra Unida Europea suma 42 escons.
Incrementen la seva representació els grups més a la dreta, com Europa de les Nacions i les Llibertats, que passa de 37 a 57 escons (amb l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen, el partit de la Llibertat d'Àustria i la Lliga Nord). Un altre grup, Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, que agrupa formacions euroescèptiques com ha estat l'UKIP de Nigel Farage, que ara s'ha presentat amb una nova marca, el Partit del Brexit, ha obtingut 56 escons, deu més dels que tenia.
Les forces majoritàries, el PPE i els socialistes de S&D hauran de sumar suports si volen continuar controlant la major part de les institucions europees. Però el bloc de forces democràtiques és àmpliament majoritari i l'extrema dreta més els grups més euroescèptics no podran condicionar la política europea. Sí que s'imposarà una època de més acords, amb una major força dels liberals -d'altra banda, un grup molt heterodox- i dels Verds.
Segons les primeres estimacions, fetes públiques per l'Eurocambra, el Partit Popular Europeu, d'arrel democristiana, conservaria la primera posició, amb 173 escons, però perdent-ne una cinquantena. Els socialistes també en perdrien, prop de quaranta, i es quedarien en 147. Els liberals, aliats a La República en Marxa del president francès, Emmanuel Macron, creixen dels 70 als 102. Els Verds obtenen 71 escons, millorant les seves forces. A la dreta, els Conservadors i Reformistes obtenen 58 escons, entre els quals els del Partit Conservador britànic. L'Esquerra Unida Europea suma 42 escons.
Incrementen la seva representació els grups més a la dreta, com Europa de les Nacions i les Llibertats, que passa de 37 a 57 escons (amb l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen, el partit de la Llibertat d'Àustria i la Lliga Nord). Un altre grup, Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, que agrupa formacions euroescèptiques com ha estat l'UKIP de Nigel Farage, que ara s'ha presentat amb una nova marca, el Partit del Brexit, ha obtingut 56 escons, deu més dels que tenia.
Les forces majoritàries, el PPE i els socialistes de S&D hauran de sumar suports si volen continuar controlant la major part de les institucions europees. Però el bloc de forces democràtiques és àmpliament majoritari i l'extrema dreta més els grups més euroescèptics no podran condicionar la política europea. Sí que s'imposarà una època de més acords, amb una major força dels liberals -d'altra banda, un grup molt heterodox- i dels Verds.