27
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
12:46h
Reculada de la CUP Capgirem Barcelona. Ha perdut els tres regidors que va aconseguir el 2015 i ha quedat fora de l'Ajuntament de la capital catalana després de no superar el límit del 5% dels vots necessari per poder tenir representació al consistori. L'alta participació i l'aposta per altres formacions com a vot més útil han acabat castigant la formació anticapitalista, despenjada de la centralitat des que al Parlament ha deixat de tenir un paper protagonista. Sense una referència clara -el 2015, la figura de David Fernàndez encara era referencial a l'espai-, els anticapitalistes deixaran de tenir veu a la política municipal de Barcelona.
Aquest ha estat un cicle electoral complex per la CUP. Força d'oposició al Parlament, ha tingut un paper minvant en l'esfera nacional, i també residual en la contesa a les urnes. Tot i el debat intern existent, la formació va decidir no participar a les eleccions espanyoles del 28-A i, després, va decidir tampoc concórrer als comicis al Parlament Europeu. L'espai municipalista s'ajusta a la seva essència. Per això encara és més greu la patacada a Barcelona. Anna Saliente no ha pogut retenir la força que se'ls atorgava a la capital catalana, on en el darrer mandat han jugat un paper fiscalitzador del govern dels comuns, avalant de forma crítica o frenant la iniciativa d'Ada Colau.
Campanya sense rendiment
El discurs de la CUP era clar: aspirava a ser la força decisiva que condicionés i arrossegués el pròxim govern municipal cap a l'esquerra i cap a la ruptura amb l'estat espanyol. De fet, a diferència d'ara fa quatre anys, fins i tot no descartava "assumir les responsabilitats que fossin necessàries". Fins i tot Colau havia celebrat en campanya les insinuacions dels anticapitalistes de participar en la política de pactes per "fer avançar el programa polític" de l'esquerra independentista. Aquesta aposta, però, que no ha arrelat entre els votants.
El que tampoc ha acabat de donar fruits ha estat l'aposta com a cap de llista de Saliente, desconeguda per bona part dels votants fins a l'inici de la campanya, però ben valorada en els debats. El context de polarització ha perjudicat la candidata, que com és habitual en la formació ha defugit el protagonisme que sí que han assumit la resta d'alcaldables.
La CUP perd 113.000 vots i 47 regidors, però conserva Berga
Al conjunt del territori, la CUP ha perdut la meitat dels vots que va obtenir a les eleccions municipals del 2015. Tot i així, la formació anticapitalista manté el seu principal feu: l'Ajuntament de Berga. La CUP de Montse Venturós ha ampliat de 6 a 8 regidors la seva presència al consistori de la capital del Berguedà i ha quedat a només un regidor de la majoria absoluta. L'esquerra independentista també ha guanyat a Celrà i Argentona. A Celrà ho ha fet amb majoria absoluta, mentre que Unitat per Argentona, la candidatura impulsada per la CUP, ha doblat de 4 a 8 regidors, a només un de la majoria absoluta. La CUP també ha crescut a la ciutat de Girona. Guanyem Girona, de Lluc Salellas, ha passat de 4 a 6 regidors i passa a ser la segona força al consistori.
Aquest ha estat un cicle electoral complex per la CUP. Força d'oposició al Parlament, ha tingut un paper minvant en l'esfera nacional, i també residual en la contesa a les urnes. Tot i el debat intern existent, la formació va decidir no participar a les eleccions espanyoles del 28-A i, després, va decidir tampoc concórrer als comicis al Parlament Europeu. L'espai municipalista s'ajusta a la seva essència. Per això encara és més greu la patacada a Barcelona. Anna Saliente no ha pogut retenir la força que se'ls atorgava a la capital catalana, on en el darrer mandat han jugat un paper fiscalitzador del govern dels comuns, avalant de forma crítica o frenant la iniciativa d'Ada Colau.
Campanya sense rendiment
El discurs de la CUP era clar: aspirava a ser la força decisiva que condicionés i arrossegués el pròxim govern municipal cap a l'esquerra i cap a la ruptura amb l'estat espanyol. De fet, a diferència d'ara fa quatre anys, fins i tot no descartava "assumir les responsabilitats que fossin necessàries". Fins i tot Colau havia celebrat en campanya les insinuacions dels anticapitalistes de participar en la política de pactes per "fer avançar el programa polític" de l'esquerra independentista. Aquesta aposta, però, que no ha arrelat entre els votants.
El que tampoc ha acabat de donar fruits ha estat l'aposta com a cap de llista de Saliente, desconeguda per bona part dels votants fins a l'inici de la campanya, però ben valorada en els debats. El context de polarització ha perjudicat la candidata, que com és habitual en la formació ha defugit el protagonisme que sí que han assumit la resta d'alcaldables.
La CUP perd 113.000 vots i 47 regidors, però conserva Berga
Al conjunt del territori, la CUP ha perdut la meitat dels vots que va obtenir a les eleccions municipals del 2015. Tot i així, la formació anticapitalista manté el seu principal feu: l'Ajuntament de Berga. La CUP de Montse Venturós ha ampliat de 6 a 8 regidors la seva presència al consistori de la capital del Berguedà i ha quedat a només un regidor de la majoria absoluta. L'esquerra independentista també ha guanyat a Celrà i Argentona. A Celrà ho ha fet amb majoria absoluta, mentre que Unitat per Argentona, la candidatura impulsada per la CUP, ha doblat de 4 a 8 regidors, a només un de la majoria absoluta. La CUP també ha crescut a la ciutat de Girona. Guanyem Girona, de Lluc Salellas, ha passat de 4 a 6 regidors i passa a ser la segona força al consistori.