27
de maig
del
2019
Actualitzat
a la
1:39h
Junts per Catalunya (JxCat) ha perdut l'hegemonia municipal aconseguida per CiU en les dues últimes convocatòries locals. La formació liderada per Carles Puigdemont, que sí que s'ha imposat a Europa, ha perdut 132.000 vots respecte del 2015 i també ha quedat per darrere del nombre d'alcaldies de fa quatre anys. El resum d'aquesta tendència negativa és el resultat a Barcelona, on el tàndem format per Quim Forn i Elsa Artadi només ha estat capaç d'arribar als cinc regidors, la meitat dels de Xavier Trias el 2015 i una tercera part dels aconseguit per l'exalcalde el 2011, quan van arribar al poder. Un cop acabat el cicle electoral, l'espai postconvergent celebrarà a l'estiu una assemblea per reordenar-se que ha d'acabar, si es compleixen els plans, en una nova estructura estable per a JxCat ja pensant en les futures eleccions catalanes.
Per fer-ho serà vital la veu dels alcaldes, alguns dels quals han revertit la dinàmica negativa de la formació. Es tracta d'Anna Erra a Vic -ha passat de nou regidors a onze-, de Marc Castells a Igualada -tot i perdre la majoria absoluta, es manté al capdavant del consistori-, Marta Madrena a Girona -ha resistit l'impuls d'ERC al feu de Puigdemont- o bé Marc Castells a Mollerussa. A Sant Cugat del Vallès, Carmela Fortuny ha revalidat la victòria de Mercè Conesa amb pitjors guarismes -d'onze a nou-. Tots ells estaran molt pendents dels pactes per veure si es poden mantenir en el càrrec un cop JxCat només ha pogut ser tercera en vots tot i ser la segona en regidors i la primera en alcaldes.
En global, JxCat ha obtingut 529.595 vots -per darrere d'ERC i del PSC, per aquest ordre- i ha aconseguit 300 alcaldies de forma directa, juntament amb 72 consistoris on té la majoria alternativa. A l'àrea més propera a Barcelona hi ha decepcions sonades -Sitges o bé L'Hospitalet de Llobregat, en aquest últim cas ja fora del consistori-, però cap com a la capital catalana pel cop que suposa al tàndem Forn-Artadi. Amb una campanya on l'exconsellera de la Presidència ha estat la protagonista, s'han deixat més de la meitat de vots i han vist com l'ERC d'Ernest Maragall els doblava.
Hegemonia de vuit anys
En les últimes eleccions municipals, CiU va obtenir 668.892 vots, 3.333 regidors i 443 alcaldies de forma directa o indirecta. També va renovar el poder a les quatre diputacions -Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona-, revalidant així el tomb del 2011. Un any en el qual la formació nacionalista va accedir a l'alcaldia de la capital catalana gràcies a l'impuls que va suposar l'arribada d'Artur Mas al Palau de la Generalitat. Un impuls que, també el 2011, va servir a CiU per guanyar per primera vegada les eleccions espanyoles a Catalunya amb Josep A. Duran i Lleida com a candidat.
El 2015, ja en ple procés català, l'espai de Mas va perdre uns 100.000, però va mantenir la primera posició davant del PSC i d'ERC. Els republicans, aquesta vegada, han presentat més llistes que JxCat -és la primera vegada que passa- i ho han fet valer per vèncer en el global de les municipals. En les últimes espanyoles, de fet, ERC ja va superar l'espai postconvergent en una vintena de ciutats governades per ells. Va ser el cas de Sant Cugat del Vallès, Manresa, Igualada, Vic i Figueres, entre d'altres.
Per fer-ho serà vital la veu dels alcaldes, alguns dels quals han revertit la dinàmica negativa de la formació. Es tracta d'Anna Erra a Vic -ha passat de nou regidors a onze-, de Marc Castells a Igualada -tot i perdre la majoria absoluta, es manté al capdavant del consistori-, Marta Madrena a Girona -ha resistit l'impuls d'ERC al feu de Puigdemont- o bé Marc Castells a Mollerussa. A Sant Cugat del Vallès, Carmela Fortuny ha revalidat la victòria de Mercè Conesa amb pitjors guarismes -d'onze a nou-. Tots ells estaran molt pendents dels pactes per veure si es poden mantenir en el càrrec un cop JxCat només ha pogut ser tercera en vots tot i ser la segona en regidors i la primera en alcaldes.
En global, JxCat ha obtingut 529.595 vots -per darrere d'ERC i del PSC, per aquest ordre- i ha aconseguit 300 alcaldies de forma directa, juntament amb 72 consistoris on té la majoria alternativa. A l'àrea més propera a Barcelona hi ha decepcions sonades -Sitges o bé L'Hospitalet de Llobregat, en aquest últim cas ja fora del consistori-, però cap com a la capital catalana pel cop que suposa al tàndem Forn-Artadi. Amb una campanya on l'exconsellera de la Presidència ha estat la protagonista, s'han deixat més de la meitat de vots i han vist com l'ERC d'Ernest Maragall els doblava.
Hegemonia de vuit anys
En les últimes eleccions municipals, CiU va obtenir 668.892 vots, 3.333 regidors i 443 alcaldies de forma directa o indirecta. També va renovar el poder a les quatre diputacions -Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona-, revalidant així el tomb del 2011. Un any en el qual la formació nacionalista va accedir a l'alcaldia de la capital catalana gràcies a l'impuls que va suposar l'arribada d'Artur Mas al Palau de la Generalitat. Un impuls que, també el 2011, va servir a CiU per guanyar per primera vegada les eleccions espanyoles a Catalunya amb Josep A. Duran i Lleida com a candidat.
El 2015, ja en ple procés català, l'espai de Mas va perdre uns 100.000, però va mantenir la primera posició davant del PSC i d'ERC. Els republicans, aquesta vegada, han presentat més llistes que JxCat -és la primera vegada que passa- i ho han fet valer per vèncer en el global de les municipals. En les últimes espanyoles, de fet, ERC ja va superar l'espai postconvergent en una vintena de ciutats governades per ells. Va ser el cas de Sant Cugat del Vallès, Manresa, Igualada, Vic i Figueres, entre d'altres.