ELS PERDEDORS
- Ada Colau i els comuns: perden Barcelona i obtenen resultats molt dolents a Sabadell o a Terrassa, on desapareixen de l'ajuntament. Van arribar en plena crisi, cavalcant l'onada d'indignació i generant grans expectatives que no han complert. No sempre per culpa seva, però els votants tenen poca paciència. El seu projecte polític ha naufragat i tornen a ser on era ICV. Ni més ni menys.
- Manuel Valls i Cs: L'aposta de les elits de la ciutat ha fracassat. Es van enlluernar amb l'exprimer ministre que venia a redimir la ciutat, però la seva manca de mà esquerra, no haver-se casat amb Ciutadans i un projecte poc sòlid l'han castigat. Els mitjans i empresaris que, en una orgia provinciana, li van donar suport el van abandonar per Collboni -i fins i tot per Colau- en el tram final de campanya en un intent d'allunyar la ciutat del sobiranisme. Ciutadans seguirà sense tenir alcaldes a Catalunya.
- Junts per Catalunya: Els postconvergents han obtingut un mal resultat. Sense pal·liatius. Perden en regidors i es deixen pel camí 130.000 vots. Són la tercera força la país, han desaparegut a l'Hospitalet, se salven pels pèls a Badalona i tot just superen el 10% a Barcelona, que governaven fa 4 anys. Urgeix repensar l'espai i fortificar-lo. Les jugades mestres poden salvar Puigdemont, però no l'estructura. Començant per les diputacions.
- Jordi Graupera i l'ANC: L'independentisme que mai admet contradiccions i sempre troba els altres mediocres i covards fracassa. El candidat de Barcelona és Capital i el seu entorn queden derrotats. Com López Tena el 2012, ahir Graupera deia allò que s'ha votat derrota. A les mans dels grans partits hi ha regalar-los (o no) més arguments. L'ANC pretenia sumar i ciutats republicanes i, per sort, el seu pobre resultat no ha arruïnat cap majoria independentista. Els resultats de Primàries a Lleida o L'Hospitalet hauria de fer reflexionar.
- CUP: Els anticapitalistes han obtingut un mal resultat a les eleccions que més els importen, les municipals. Perden la meitat dels vots i desapareixen a Terrassa, Barcelona o Lleida i no aconsegueixen cap nova alcaldia malgrat que mantenen Berga. La seva dèria per no tenir "líders" i renovar cares i la poca capacitat d'arribar a acords amb la resta els castiga.
- Vox: Tres regidors a Catalunya, a Salt, on agafa el testimoni xenòfob de Plataforma per Catalunya. A la resta del territori, residuals. A Madrid sí que podran fer tripartits de dretes.
ELS GUANYADORS
- Ernest Maragall i ERC: L'aposta d'Esquerra a la capital ha funcionat en un entorn més competitiu que mai. Tindrà difícil governar perquè no suma amb els comuns, però 80 anys després Barcelona (el principal altaveu del país) torna a tenir un alcalde republicà. En campanya ha estat prudent però els problemes de la ciutat que Colau ha apuntat no poden esperar. Ell és la cara d'un canvi d'hegemonies a l'independentisme. Un canvi que es plasma en una ERC que venç, com ha passat a Lleida o Manresa, o és l'alternativa clara, com a Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Badalona o Sabadell. Els pactes els poden donar un poder extraordinari, començant per les diputacions. L'estratègia de Junqueras queda validada malgrat la seva derrota a les europees.
- Carles Puigdemont: El president a l'exili ha rebut un gran cabal de suport ciutadà. Un milió de vots que el conviden a seguir internacionalitzant la causa catalana a Europa, pugui o no recollir l'acta de diputat. Seguirà sent una veu imprescindible i un maldecap per a l'Estat.
- PSC: Segon a les municipals, treu el cap a Barcelona i recupera posicions a l'àrea metropolitana o a Girona. Els socialistes treuen rèdit de Pedro Sánchez i del mal moment dels comuns i Ciutadans. Veurem quin marge es donen per arribar a acords.
- Xavier García Albiol: Badalona era una ciutat molt d'esquerres. Ara vota dreta, i la vota xenòfoba. L'exlíder del PP ha amagat la marca del partit però no les seves idees. Surt reforçat.
- Jordi Ballart: Va trencar amb el PSC a Terrassa i li han fet la vida impossible. Però ha tingut un premi extraordinari guanyant les eleccions una de les principals ciutats i captant vot del PSC i dels comuns, als quals s'ha menjat. Pot ser el gran outsider de la política catalana.
Deu temes imprescindibles:
- Tots els resultats i tots els regidors, municipi per municipi.
- Maragall serà alcalde, Colau es queda a mig camí, per Joan Serra Carné.
- ERC conquereix Barcelona, per Sara González.
- D'Hilari Salvadó a Ernest Maragall: el fil roig republicà torna a la Casa Gran, per Pep Martí.
- Puigdemont torna a erigir-se com a líder de l'independentisme, per Oriol March.
- Aquests són els 41 regidors de l'Ajuntament de Barcelona, per Antònia Crespí.
- ERC guanya el pols amb el PSC a les municipals i arracona JxCat, per Aida Morales.
- Tots els perquès del 26-M.
- Bannon fracassa a Europa, per Pep Martí.
- Carmena perd Madrid i el tripartit de dretes podrà governar, per Roger Arnau.
Vuit opinions que no et pots perdre:
- Hi ha partit, La Veu de Nació de Germà Capdevila
- La nit dels líders, per Oriol de Balanzó
- Les victòries sempre eclipsen derrotes, per Montserrat Tura
- La independència, si la fem, la farem entre tots, per Jordi Cabré
- Nou cicle, per Josep Huguet
- S’atrevirà ERC a pactar amb els Comuns?, per Roger Palà
- Una reflexió sobre Barcelona, per Montse Nebrera
- De la perplexitat a l'esperança del diàleg, per Iolanda Fresnillo
Vist i llegit
Fa uns dies us explicava la preocupació en alguns despatxos de Madrid per la possibilitat que els presos polítics participin a la Zarzuela en la ronda de consultes de Felip VI. Està previst per la Constitució que rebi un representant de cada grup. I no té per què ser diputat, com va passar amb Javier Fernández després que el PSOE apartés Pedro Sánchez el 2016. Jordi Sànchez ha estat suspès però JxCat l'ha designat per anar-hi i, per ara, ERC no contempla anar-hi però si designa algú serà Oriol Junqueras. José Antonio Zarzalejos escrivia ahir a El Confidencial l'article Escrachar al rey sobre com haurien de reaccionar a la casa del rei. Proposa que els rebi el cap de la seva residència. Per llogar-hi cadires.
El passadís
Amb les municipals hi tenen molt a veure les qüestions personals. Va passar fa uns dies quan la diputada de la CUP, Mireia Vehí, va demanar el vot per la seva mare, l'alcaldessa del PSC a Vilafant, que va tornar a guanyar. El dissabte el candidat de JxCat a Europa i exconseller de Sanitat d'ERC, Toni Comín, va demanar el vot pel cap de llista dels republicans a Rubí, Xavi Corbera, germà de la seva parella. La petició de vot no havia de sorprendre, no només per una qüestió familiar sinó perquè Comín ha evitat volar ponts amb ERC. De fet també va demanar el vot per l'alcalde republicà de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, vicesecretari de Coordinació Interna d'Esquerra, que va perdre les eleccions.
La petició de vot de Comín va ser molt mal rebuda pels integrants de la llista local de JxCat a Rubí, que a les xarxes van criticar el número dos de la llista de Puigdemont. Des de les joventuts del PDECat local fins al cap de llista, Jaume Buscallà, el número quatre, Ivan Vila, o el número set, Èric Zaldívar, que fins i tot va treure algun drap brut, es van abraonar contra ell. Avui encara deuen estar més enfadats: JxCat va quedar fora del consistori i el PSC va tornar a guanyar, encara amb més claredat.
L'efemèride
Sé que, just ara, pot ser una efemèride depriment, però tal dia com avui de l'any 2009, fa exactament 10 anys, el Barça guanyava la seva tercera Copa d'Europa a Roma i l'equip que entrenava Pep Guardiola es feia amb el triplet, ja que aquella temporada els culers també van aixecar la copa de la Lliga i la Copa del Rei. Amb un futbol espectacular i liderats per Leo Messi al camp els culers van segellar una de les millors campanyes de la seva història. Recordem aquí la final contra el Manchester United, que va acabar 2 a 0.
L'aniversari
I sense moure'ns del món del futbol, avui fa 48 anys que va néixer a Barcelona el periodista esportiu Ricard Torquemada, que fa uns mesos va substituir Joaquim Maria Puyal al capdavant de les transmissions del Barça a Catalunya Ràdio. Torquemada és una autèntica enciclopèdia de futbol i ha mantingut el nivell de les transmissions del mestre de la ràdio en català. El periodista barceloní treballa a l'emissora pública des de 1996. En aquesta entrevista que li va fer Joan Serra Carné parlava del Barça i del periodisme esportiu. Val la pena llegir-lo.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi