27
de maig
del
2019
El 25 de gener de 1939, Hilari Salvadó, alcalde republicà, fill humil d'una família de pescadors de la Barceloneta, deixava enrere Barcelona davant l'entrada imminent de les tropes de Yagüe. La nit d'aquest 26-M, un fil històric ha comunicat el darrer alcalde republicà amb Ernest Maragall, que aquest diumenge ha guanyat les eleccions municipals a Barcelona. Vuitanta anys després, Esquerra Republicana torna a ser la primera força de l'Ajuntament de Barcelona. ERC, el partit de Francesc Macià i Lluís Companys, va governar com a força hegemònica el consistori barceloní durant els anys de la Generalitat republicana.
La República es va proclamar a Espanya -i la República catalana a Catalunya- el 14 d'abril de 1931, després del triomf de les candidatures republicano-socialistes a les grans ciutats de l'Estat. Dos dies abans, el 12 d'abril, s'havien celebrat unes eleccions municipals que es van convertir en constituents i van provocar la marxa del rei Alfons XIII i la caiguda de la monarquia.
Les darreres eleccions municipals en què ERC va guanyar es van celebrar el 14 de gener de 1934. En aquella ocasió, la coalició d'esquerres liderada per ERC va ultrapassar el 50% dels vots. Només dos mesos abans, el novembre del 1933, la Lliga Catalana de Francesc Cambó havia guanyat a Catalunya les eleccions espanyoles a Corts, un triomf que va ser general de les dretes en el conjunt de l'Estat. Però ERC va recuperar terreny a les municipals.
Quan es van produir els Fets del Sis d'Octubre, la Generalitat va ser suspesa, així com també els ajuntaments republicans. Una situació excepcional que es va prolongar fins a les eleccions de febrer de 1936, quan les esquerres van guanyar les eleccions espanyoles. La Generalitat va ser restablerta, així com els ajuntaments suspesos.
Aiguader, Pi i Sunyer i Salvadó
En els anys republicans, ERC va tenir tres alcaldes: Jaume Aiguader i Miró, que ho va ser del 1931 al 1933. Era un destacat dirigent d'Estat Català, molt proper a Macià. En le smunicipals de 1934, va ser elegit Carles Pi i Sunyer, que va ser suspès després del Sis d'Octubre, i va recuperar la vara el febrer de 1936. L'entrada de Pi i Sunyer al Govern de la generalitat va fer que l'alcaldia passés a un dels regidors més destacats, Hilari Salvadó, fill de la Barceloneta.
Salvadó va ser l'alcalde que va enfrontar-se al drama dels bombardejos feixistes sobre la ciutat i qui va denunciar, en viatges a les capitals europees, la situació que patia Barcelona. Va ser el darrer alcalde republicà de Barcelona abans de l'entrada dels franquistes el 26 de gener de 1939. Aquesta nit, Ernest Maragall l'ha citat en el moment de valorar els resultats i, al fer-ho, ha fet un gest de reconeixement envers la millor història de la Barcelona popular i republicana.
La República es va proclamar a Espanya -i la República catalana a Catalunya- el 14 d'abril de 1931, després del triomf de les candidatures republicano-socialistes a les grans ciutats de l'Estat. Dos dies abans, el 12 d'abril, s'havien celebrat unes eleccions municipals que es van convertir en constituents i van provocar la marxa del rei Alfons XIII i la caiguda de la monarquia.
Les darreres eleccions municipals en què ERC va guanyar es van celebrar el 14 de gener de 1934. En aquella ocasió, la coalició d'esquerres liderada per ERC va ultrapassar el 50% dels vots. Només dos mesos abans, el novembre del 1933, la Lliga Catalana de Francesc Cambó havia guanyat a Catalunya les eleccions espanyoles a Corts, un triomf que va ser general de les dretes en el conjunt de l'Estat. Però ERC va recuperar terreny a les municipals.
Quan es van produir els Fets del Sis d'Octubre, la Generalitat va ser suspesa, així com també els ajuntaments republicans. Una situació excepcional que es va prolongar fins a les eleccions de febrer de 1936, quan les esquerres van guanyar les eleccions espanyoles. La Generalitat va ser restablerta, així com els ajuntaments suspesos.
Aiguader, Pi i Sunyer i Salvadó
En els anys republicans, ERC va tenir tres alcaldes: Jaume Aiguader i Miró, que ho va ser del 1931 al 1933. Era un destacat dirigent d'Estat Català, molt proper a Macià. En le smunicipals de 1934, va ser elegit Carles Pi i Sunyer, que va ser suspès després del Sis d'Octubre, i va recuperar la vara el febrer de 1936. L'entrada de Pi i Sunyer al Govern de la generalitat va fer que l'alcaldia passés a un dels regidors més destacats, Hilari Salvadó, fill de la Barceloneta.
Salvadó va ser l'alcalde que va enfrontar-se al drama dels bombardejos feixistes sobre la ciutat i qui va denunciar, en viatges a les capitals europees, la situació que patia Barcelona. Va ser el darrer alcalde republicà de Barcelona abans de l'entrada dels franquistes el 26 de gener de 1939. Aquesta nit, Ernest Maragall l'ha citat en el moment de valorar els resultats i, al fer-ho, ha fet un gest de reconeixement envers la millor història de la Barcelona popular i republicana.