MAPES 12 ajuntaments gasten més de 500 euros per càpita en despesa social

Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, els habitants, la despesa en serveis socials, la despesa en sanitat, la despesa en educació, el total de despesa social i a quant equival aquesta despesa per càpita, l'any 2018. De prop de 150 municipis, però, no hi ha informació al portal de transparència, motiu pel qual la xifra apareix com a 0. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

El nivell de despesa social dels ajuntaments catalans és molt dispar. N'hi ha que hi destinen menys d'un euro per càpita, mentre que d'altres tenen partides superiors als 1.000 euros per veí. En tot cas, segons les dades del comparador del portal de transparència de la Generalitat, un 44,5% dels 794 consistoris que ofereixen informació detallada no arriben als 100 euros per habitant en partides de serveis socials, educació i sanitat -i el percentatge pot ser major, ja que la resta són els opacs i els que no destinen cap euro a aquestes matèries-.

Els municipis que més recursos hi destinen són Sallent (Bages), amb 1.100,4 euros; Àger (Noguera), amb 1.029,9; Maldà (Urgell), amb 1.026,5; i Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà), amb 928,4 euros. Pel que fa als ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants, els que tenen pressupostos amb més despesa social són Granollers (Vallès Oriental), amb 350,9 euros per veí; Esparreguera (Baix Llobregat), amb 312,3 euros; la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), amb 303,7 euros; i el Prat de Llobregat (Baix Llobregat), amb 297,3; just per davant de Barcelona, amb 296,6 euros. En tots els casos, la principal partida és de serveis socials.

Més despesa com més gran és el municipi

Les grans ciutats les que, de mitjana, destinen més recursos a despesa social per càpita. I això que, pel que fa a la despesa global, són els pobles els que gasten més per veí en el conjunt del pressupost. Els de menys de 200 habitants, però, gasten en global uns 72,6 euros per persona en serveis socials, educació i sanitat (en alguns casos, pot ser perquè perquè deriven aquestes competències a ens supralocals), una quantitat que creix a mesura que és més gran el municipi, fins apropar-se als 200 euros, a partir dels 20.000 habitants, o superant-los a bastament a Barcelona.
 
A nivell comarcal, l'empenta de Barcelona i el fet que tots els seus municipis siguin ciutats fa que el Barcelonès tingui la despesa social dels ajuntaments més alta, de 261,6 euros per càpita. La segueix el Baix Camp, amb 216 euros, el Bages, amb 212,4 euros, el Vallès Oriental, amb 212 euros, i el Pallars Sobirà, amb 210,5 euros. Per contra, la comarca amb menys despesa social dels consistoris és l'Alta Ribagorça, amb 69,9 euros per càpita, seguida del Priorat (70,4 euros), les Garrigues (73,3 euros), la Noguera (77,8 euros) i la Terra Alta (79,3 euros).


Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, la despesa en serveis socials dels seus ajuntaments, la despesa en sanitat, la despesa en educació, el total de despesa social i a quant equival aquesta despesa per càpita, l'any 2018 i sempre en el cas dels consistoris de què hi ha dades. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.