ERC disputa el lideratge independentista en el cos a cos amb Puigdemont i Colau

Junqueras i Maragall demanen el vot progressista i sobiranista per fer realitat dues fites: que un pres polític irrompi al Parlament Europeu i que Barcelona tingui una alcalde que remi per la República

Ernest Maragall, amb Oriol Junqueras en un cartell, al míting de tancament de campanya
Ernest Maragall, amb Oriol Junqueras en un cartell, al míting de tancament de campanya | Marc Puig
24 de maig del 2019
Actualitzat el 25 de maig a les 12:42h
El cos a cos d'Oriol Junqueras amb Carles Puigdemont i el d'Ernest Maragall amb Ada Colau seran els termòmetres que mesuraran fins a quin punt ERC consolida o no el seu lideratge independentista. Els republicans aspiren a completar diumenge un trident de victòries que van iniciar imposant-se el 28 d'abril, però són conscients que diumenge pot passar qualsevol dels tres escenaris: guanyar-ho tot, aconseguir un dels dos objectius o no completar-ne cap, un darrer supòsit que, malgrat que es produeixi un increment de representació territorial, seria encaixat en les files republicanes com una derrota.

En el tancament de la campanya al barri del Bon Pastor, ERC ha posat tota la carn a la graella perquè diumenge "no falti ni un sol vot" per fer realitat dues fites: que un pres polític s'assegui al Parlament Europeu per posar rostre a la repressió de l'Estat espanyol i que Barcelona tingui un alcalde independentista. Una injecció d'èpica per posar el colofó d'una cursa electoral especialment difícil perquè Carles Puigdemont segueix ostentant un lideratge notable dins de l'independentisme i perquè el segell Colau segueix tenint prou empenta com per acabar retenint l'alcaldia encara que sigui per un grapat de vots.

Concentrar el vot progressista i republicà

Els republicans han demanat concentrar el suport progressista alertant del pacte de Podem i dels comuns amb els socialistes, i també l'independentista assenyalant que és Maragall i no Junts per Catalunya qui té opcions de guanyar. ERC és conscient que la divisió pot acabar erosionant la consecució dels dos podis. 


La campanya abaixa el teló sacsejada per la suspensió dels diputats independentistes empresonats, una decisió que s'ha pres amb els vots favorables del PSOE, del PP i de Ciutadans. I a aquest nou episodi a conseqüència de la judicialització del conflicte s'han agafat els republicans per demanar el suport tant per exportar la denúncia de la repressió a Europa com per assenyalar que Colau vol arribar a acords amb uns socialistes que "suspenen la democràcia" alterant la representació del Congrés. 

Plantar cara al PSOE amb el "somriure" d'haver guanyat

Junqueras ha intervingut en el tancament de campanya en un vídeo juntament amb Raül Romeva en el qual han proclamat que ningú els "esborrarà el somriure" i han demanat un darrer esprint a la seva militància per aconseguir que diumenge a la nit tornin a somriure des de la cel·la de Soto del Real com ho va fer el 28 d'abril. "La millor manera de guanyar és que un pres polític tancat a la presó pugui estar al Parlament Europeu", ha demanat el líder d'ERC, que ha tornat a proclamar que els vots l'apropen a la "llibertat". 

També la secretària general, Marta Rovira, ha contribuït a l'hora de demanar fins al darrer sospir de la campanya suport per explicar a Europa "la repressió política del segle XXI" que exerceix un "nacionalisme d'Estat" que vol a l'adversari polític "sotmès i callat". La número dos dels republicans ha demanat "legitimar" la causa independentista fent guanyar tant Junqueras com Maragall. La càrrega de crítica contra el PSOE l'han assumit el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent, que han acusat la mesa del Congrés presidida per Meritxell Batet de "suspendre el resultat" de les eleccions del 28 d'abril.


"Ens suspenen perquè no ens poden guanyar. La democràcia no es suspèn, Catalunya no es suspèn, la República no es suspèn. No s'imposa el règim del 78 amb togues i amb porres. El nostre projecte s'erigeix sobre les urnes", ha etzibat Aragonès. Torrent, per la seva banda, ha sentenciat que estan "farts" d'un PSOE "arrogant i superb" que parla de "cortesia" però que s'"acomplexa davant de les tres dretes" fins al punt d'alterar la representació parlamentària.  

Colau, l'"última esperança de l'unionisme" i de l'"establishment espanyol"

A Barcelona, els republicans tenen la sensació d'acaronar amb els dits l'alcaldia sabent, però, que la moneda gira ja a l'aire i pot caure per qualsevol cara. "Som a punt de guanyar. Em sento fort i preparat per ser alcalde", ha exclamat Ernest Maragall en el darrer míting de campanya i al final d'una jornada marcada per un cara a cara amb Colau del qual els republicans consideren que n'han sortit reforçats. Conscient, però, que l'empat tècnic es manté a poques hores de l'obertura dels col·legis electorals, Maragall ha tornat a abanderar el segell de la "solvència" davant la "incapacitat" i la política "de gestos" que no es materialitzen dels comuns, i garantint el compromís de fer de Barcelona punta de llança del projecte per la República. 

Tant Maragall com la seva número dos, Elisenda Alamany, han assenyalat que Ada Colau és, en aquests moments, "l'última esperança de l'unionisme" un cop han vist que ni el candidat de Ciutadans, Manel Valls, mi el del PSC, Jaume Collboni, tenen opcions de guanyar. Especialment contundent ha estat l'exdirigent dels comuns, que ha titllat l'actual alcaldessa de ser "el mal menor de l'establishment espanyol". Durant la campanya, ERC ha tret pit de la capacitat d'atraure persones que abans estaven en l'òrbita dels comuns i en el míting d'aquest divendres han presumit de comptar amb el suport d'Itziar González, exregidora del PSC que en els darrers quatre anys havia estat en l'òrbita dels comuns. També han expressat el seu suport a Maragall, Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política; Simona Levi, fundadora d'Xnet; Semolinika Tomic, creadora i agitadora cultural i Alfons Cornella, fundador d'Infonomia. 

La campanya queda vista per a sentència a l'espera de l'escrutini de diumenge, que dibuixarà no només el panorama municipal i europeu, sinó les coordenades en què es jugaran les eleccions catalanes que podrien precipitar-se després de la sentència del Tribunal Suprem. Qui marca el rumb i qui porta les regnes, està en joc. 

 
Arxivat a