24
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
18:57h
Com quatre gats perduts en una ciutat immensa que els torna invisibles, tres nois i una noia acaben passant la nit junts, teixint una relació d'amistat que serà inesborrable amb el pas dels anys. Aquesta és la premissa de Si mai has baixat, el text que Xavier Buxeda i Marcet va estrenar ahir dijous a la Sala Beckett. La lectura dramatitzada, a càrrec d'Adrian Grosser, Emma Arquillué, Pau Escobar i Malcolm McCarthy, va estremir els assistents amb un talent jove que augura un gran futur per a l'escena barcelonina.
La felicitat no té cap pietat, i Buxeda ho sap. En un moment del text, a través del personatge de la Lia, recorda que tastar l'alegria en alta graduació pot portar-ne una dependència que ofuscarà molts dels moments que vivim. La Lia, l'Eric, el Marc i l'Omar són quatre joves adults -o joves adolescents o joves en tot cas- que podríem ser (o haver sigut) qualsevol de nosaltres. Amb les nostres pors, les nostres frustracions, aquella soledat de no estar sol sinó mal acompanyat. Tots quatre es neguen a acceptar la quotidianitat rutinària, a la normalitat grisa o a les persones que han integrat la buidor a les seves vides. Ells volen sentir, viure, compartir.
El segon ingredient clau del text és el racisme, una xacra que ha engolit tota una societat per acabar mastegant aquelles persones que no es mereixen, per cap raó del món, considerar-se inferiors a cap altra. Amb senzillesa, enginy i algunes situacions en què tots ens hi podríem extrapolar, l'obra va desgranant els personatges amb escenes i diàlegs molt ben construïts. Si mai has baixat enganxa des dels primers tres minuts, quan la química entre Grosser i Escobar ressona per l'escenari.
El personatge interpretat per Arquillué entra com aigua de pluja, refrescant cada diàleg on participa, amb un dels monòlegs més incisius de tota l'obra. Però no ens podem oblidar d'un Omar, interpretat per McCarthy, que posa l'última cirereta del pastís, on a cada frase del seu personatge desenvolupa un viatge que molt pocs espectadors i lectors es podrien sentir interpel·lats. En definitiva, Si mai has baixat és una recomanació absoluta per a tots els joves. És un cant trist, sense cap mena de lament, per a tots aquells que encara lluiten avui per sentir, per no oblidar les persones, per negar-se a deixar d'estimar. I Buxeda ha escollit uns actors i actriu de luxe per a estrenar-se amb un text sublim. Esperem amb candeletes l'obra teatral en majúscules que pugui sortir d'aquí.
La felicitat no té cap pietat, i Buxeda ho sap. En un moment del text, a través del personatge de la Lia, recorda que tastar l'alegria en alta graduació pot portar-ne una dependència que ofuscarà molts dels moments que vivim. La Lia, l'Eric, el Marc i l'Omar són quatre joves adults -o joves adolescents o joves en tot cas- que podríem ser (o haver sigut) qualsevol de nosaltres. Amb les nostres pors, les nostres frustracions, aquella soledat de no estar sol sinó mal acompanyat. Tots quatre es neguen a acceptar la quotidianitat rutinària, a la normalitat grisa o a les persones que han integrat la buidor a les seves vides. Ells volen sentir, viure, compartir.
El segon ingredient clau del text és el racisme, una xacra que ha engolit tota una societat per acabar mastegant aquelles persones que no es mereixen, per cap raó del món, considerar-se inferiors a cap altra. Amb senzillesa, enginy i algunes situacions en què tots ens hi podríem extrapolar, l'obra va desgranant els personatges amb escenes i diàlegs molt ben construïts. Si mai has baixat enganxa des dels primers tres minuts, quan la química entre Grosser i Escobar ressona per l'escenari.
El personatge interpretat per Arquillué entra com aigua de pluja, refrescant cada diàleg on participa, amb un dels monòlegs més incisius de tota l'obra. Però no ens podem oblidar d'un Omar, interpretat per McCarthy, que posa l'última cirereta del pastís, on a cada frase del seu personatge desenvolupa un viatge que molt pocs espectadors i lectors es podrien sentir interpel·lats. En definitiva, Si mai has baixat és una recomanació absoluta per a tots els joves. És un cant trist, sense cap mena de lament, per a tots aquells que encara lluiten avui per sentir, per no oblidar les persones, per negar-se a deixar d'estimar. I Buxeda ha escollit uns actors i actriu de luxe per a estrenar-se amb un text sublim. Esperem amb candeletes l'obra teatral en majúscules que pugui sortir d'aquí.