Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Nova legislatura

La mesa del Congrés suspèn els diputats presos l'últim dia de campanya

La mesa aprova la mesura, amb l'oposició de Podem, després de rebre l'aval dels lletrats

per Aida Morales, 24 de maig de 2019 a les 13:30 |
Els presos polítics, al Congrés dels Diputats | Europa Press
La mesa del Congrés ha decidit suspendre -l'últim dia de campanya- els diputats presos, tal com recomanava l'informe jurídic dels lletrats de la cambra baixa. En aquest informe s'avala la suspensió d'Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez -que el passat dimarts van prendre possessió del càrrec-, sota l'empara de l’article 384bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim). 

El document estableix que "correspon a la mesa declarar automàticament suspesos en l’exercici del càrrec" els diputats presos, i que ha d'assenyalar "l’abast d’aquesta suspensió". 


La mesa, de fet, ja va dir que faria cas d'allò que recomanessin els lletrats del Congrés. No obstant això, i tal com ja va avançar a NacióDigital el diputat d'En Comú Podem Gerardo Pisarello, secretari primer de la mesa, el seu partit s'ha oposat a la suspensió perquè fan una lectura garantista del reglament del Congrés. Per això, el partit liderat per Pablo Iglesias ha sol·licitat a la mesa més temps per analitzar la situació, ja que, segons han esgrimit, no s'ha garantit la possibilitat d'estudiar l'informe. 

En una roda de premsa posterior a l'anunci de Batet, la portaveu d'Unides Podem, Irene Montero, ha justificat el vot en contra perquè és una qüestió que "no té precedents en la història" del Congrés i, per tant, l'hauria d'haver assumit el Tribunal Suprem. No obstant això, i malgrat ser crítics amb la decisió de la mesa, no consideren que la suspensió hagi d'afectar les negociacions que hi està havent per orientar un govern de coalició amb el PSOE. 

El més "prudent i garantista"

La presidenta de la mesa ha justificat la suspensió per ser "el més prudent i el mes garantista". Una decisió, ha explicat, que s'ha inspirat en les recomanacions dels serveis jurídics de la cambra baixa, presa des de la “màxima seguretat jurídica” i en cap cas, ha dit, amb caràcter polític. La suspensió té validesa des del 21 de maig, és a dir, des del mateix dia en què van prendre possessió del càrrec. 


Ara, ha detallat Batet, la mesa comunicarà l’acord als presos, així com al Tribunal Suprem. La mesa també ha instat la Secretaria General a “l’adopció de les mesures convenients” per a la “deguda execució” de la suspensió. Així mateix, i respecte de l’alteració de les majories, la mesa ha encarregat un nou informe als serveis jurídics perquè es manifestin sobre el còmput de majories. 

Respecte dels grups parlamentaris, la presidenta del Congrés ha dit que caldrà actuar cas per cas. "En el cas de Junts per Catalunya, els requisits per tenir grup parlamentari propi ja no es donaven des de l'inici", ha apuntat la presidenta del Congrés, que s'ha negat a anticipar decisions judicials del Tribunal Suprem en relació als diputats en presó preventiva. 

Les conseqüències de la suspensió

De la suspensió se'n deriven dues conseqüències a curt i mitjà termini. La primera derivada de suspendre'ls és l'alteració de la pròpia representació de la cambra, que es quedaria amb 346 diputats en comptes de 350. Aquesta nova geometria seria favorable per a Pedro Sánchez, ja que la majoria per ser investit seria de 174 vots a favor i no de 176, amb la qual cosa podria ser escollit sense necessitar una abstenció dels independentistes. Els independentistes haurien de decidir si deixen buits els llocs o, pel contrari, fa córrer la llista. 

Per altra banda, però, s'albira una conseqüència a mitjà termini, sobre el fet que les acusacions al judici de l'1-O al Tribunal Suprem poguessin retirar la rebel·lió en les seves conclusions finals. A partir del dia 3 de juny, l'alt tribunal té previst iniciar la fase de conclusions, en què les parts es ratificaran o modificaran els delictes pels quals acusen. 

En aquest punt, si la Fiscalia i l'Acusació de l'Estat decidissin no mantenir el delicte de rebel·lió -encara que l'acusació popular de Vox s'hi afermés-, el govern de l'estat es podria veure immers en una nova polèmica, ja que allò que priva els presos diputats de poder exercir els seus drets polítics és, principalment, el processament per rebel·lió. 

El maldecap de Batet

La suspensió dels presos ha resultat un maldecap per a Batet des del primer moment en què va ser elegida presidenta del Congrés. El PP, Cs i Vox li van demanar que suspengués automàticament els presos en funció del reglament del Congrés, i el PP fins i tot va amenaçar de presentar una iniciativa per reprovar-la i de portar-la a la justícia per suposats delictes de prevaricació i desobediència.

Però Batet va decidir ser prudent, i va tornar a demanar que el Tribunal Suprem es pronunciés sobre l'aplicació de l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), el mateix que el jutge Pablo Llarena va utilitzar per suspendre els diputats al Parlament de Catalunya. La resposta de l'alt tribunal espanyol, però, no va ser l'esperada, ja que -a través d'una breu resolució- va retornar la pilota al Congrés. 

El president de la sala penal, Manuel Marchena, va reiterar que la via per a una possible suspensió dels presos hauria de venir per l’aplicació de l’article 21.2 del reglament del Congrés, que estableix que un cop rebut un suplicatori de la Justícia es poden suspendre diputats que es trobin en situació de presó preventiva. Marchena situava, d’aquesta manera, la decisió a mans de la mesa del Congrés, i deslligava la necessitat d'un suplicatori perquè els presos ja estan en fase de judici oral.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació