Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
La caverna, a judici

Pregunteu-li a Arcadi Espada

S’acaba la fase pericial del judici sense massa seguiment de la Caverna, que continua ocupada amb les seves exigències a Batet

per Joan Canela, 24 de maig de 2019 a les 11:42 |
Avui deixarem de banda les pressions dels diaris de dretes madrilenys a la presidenta del Congrés espanyol, Meritxell Batet, per tal que suspengui els quatre diputats en presó preventiva sense esperar als informes jurídics dels lletrats de la cambra. Per què esperar cap informe tècnic si ells ja tenen els "experts" que els avalen? (experts així en plural, però que a l'hora de la veritat, excepte un, tots són anònims). Al cap i a la fi, quan la justícia europea tombi la decisió no anirà a dir-ho a les redaccions d’aquests diaris ni als seus experts, sinó a la presidenta del Congrés.

Doncs com deia, deixarem el tema i tornarem al judici, on ahir va cloure la fase pericial amb l'apassionant debat sobre el lucre cessant que suposava haver cedit les escoles públiques –sí, escoles públiques que no es poden llogar- per a la celebració del referèndum. Fins a 900.000 euros va deixar de percebre la conselleria d'Educació aquell cap de setmana segons els experts de la Fiscalia. I, personalment, no em puc estar de treure la calculadora i sumar els 36 milions que, segons aquesta tesi, deuen embutxacar-se les escoles durant les 40 setmanes de curs. Com pot ser que encara hi hagi retallades en educació amb aquest dineral? Tampoc puc oblidar-me de treure'm el barret pel cronista capaç d’explicar els fets sense que se li escapi el riure i assegurar que allò va ser una «batalla de perits» i no una presa de pèl. Potser per això, també, a la Caverna van perdent interès pel judici.


Més ressò ha tingut la compareixença de Gemma Rigau, cap del departament de Gramàtica de l’Institut d'Estudis Catalans, i encarregada de desmuntar les traduccions al castellà de la Guàrdia Civil amb «verb florit» i «extrema delicadesa», li concedeix Beatriz Parera des d’El Confidencial.

Però qui li dedica més espai –en concret tota la columna- és Arcadi Espada a El Mundo, el llest de la classe que bé replica al jutge que imputa Zaplana, bé li explica a Gemma Rigau en què consisteix un imperatiu. De fet, Espada en té prou amb la seva imaginació per explicar exactament el que va passar: "No veuen al mosso tremolant a mà alçada? Jo, clarament. (...) Els superiors manen. Però el referèndum és il·legal. En aquesta mà alçada està descrit el drama dels Mossos. La mà claudicarà, com va claudicar, però no sense reticència".


I encara més: "Ha pensat la perita d’on és el traductor del document dels Mossos? Jo no ho sé, no puc saber-ho tot [gràcies per l’aclariment, realment el necessitàvem]. Però és probable que visqui i treballi a Catalunya i que a més vulgui ser català". Doncs mira sí, al final sí que ho sabia tot, des del parkinson del Mosso que va redactar l'informe fons a les aspiracions nacionals del Guàrdia Civil que el va traduir.


Potser cal pensar que, tenint a Arcadi Espada, no queda justificada aquesta despesa en perits, advocats, fiscals i, fins i tot jutges. Li hagueren preguntat a ell des d’un principi i ens hauríem estalviat tot el xou. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació