Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
eleccions municipals 2019

Colau se situa a la defensiva en el cara a cara amb Maragall

L'alcaldessa assenyala la Generalitat i l'aliança d'ERC amb Junts per Catalunya i el candidat republicà li retreu que no vagi més enllà de la "queixa i la lamentació" i vulgui pactar amb el PSC

per Sara González, 24 de maig de 2019 a les 11:51 |
Ada Colau i Ernest Maragall, al cara a cara a la SER | @AquiCuni
Una Ada Colau a la defensiva i un Ernest Maragall autoreivindicant-se com a alcalde. Aquesta és la imatge que deixa el cara a cara celebrat a la SER entre els dos candidats que opten a guanyar les eleccions el pròxim diumenge. L'alcaldessa, que busca reeditar el càrrec, ha dedicat bona part de les seves intervencions en assenyalar el passat del seu contrincant i el Govern de Quim Torra, mentre que l'alcaldable d'ERC ha acusat el govern dels comuns de "lluir" la seva gestió mentre que Barcelona està "pitjor" en qüestions com l'habitatge i la seguretat.

Així arriben al final de la campanya els dos dirigents que es disputen l'alcaldia. Colau ha refermat la seva aspiració d'estendre la mà a PSC i ERC a partir del diumenge per forjar govern i ha alertat del perill que els republicans pretenguin "exportat" el pacte amb Junts per Catalunya a la Generalitat. Maragall, per la seva banda, ha renunciat al tripartit amb JxCat i comuns i aposta per un govern en solitari i ha criticat els comuns per voler forjar un pacte amb els socialistes tant a l'Estat com a Barcelona.

 
L'intercanvi de retrets i acusacions creuades de no assumir responsabilitats ha estat una constant del cara a cara. "Les expectatives que vostè va generar no s'han convertit en retorn o s'han quedat a mig camí", ha deixat anar just al principi del debat Maragall. Colau ha replicat que està "molt orgullosa" del seu mandat i que si s'ha trobat frens ha estat per la inacció del Govern de la Generalitat comandat per Junts per Catalunya i ERC. "Creia que aquest debat anava sobre Barcelona", li ha replicat aleshores l'alcaldable republicà.

Aquesta arrencada, ha marcat la tònica general del cara a cara. Maragall ha acusat el govern de Colau de fer "molt de soroll per a no res" i de lluir unes polítiques sobre habitatge que "no han donat resultat". I Colau, per la seva banda, ha reivindicat que ha estat el seu govern el que ha situat en l'agenda política temes urgents que no havien estat capaços d'abordar els governs anteriors malgrat les reticències que ha trobat per part de l'administració catalana.

Ernest Maragall: "Aquí tothom ha de rendir comptes. Vostè ha estat durant dècades en política i era portaveu del govern Clos. Quants habitatges van fer?"

"Aquí tothom ha de rendir comptes. Vostè ha estat durant dècades en política i era portaveu del govern Clos. Quants habitatges van fer?", ha etzibat Colau a Maragall. "Parla molt poc del present i del futur, li encanta mirar enrere. Vostès no són mai responsables de res", li ha replicat el dirigent republicà, que ha assenyalat que era ICV -ara dins de Barcelona en Comú- qui portava la direcció d'habitatge quan els socialistes estaven a l'alcaldia. 

Colau ha recordat el seu bagatge en la lluita pel dret a l'habitatge i detallat totes les mesures que des del seu govern s'han impulsat, però el seu rival polític ha subratllat que es segueix produint el mateix ritme de desnonaments, que el parc públic d'habitatge segueix sent del 2% i no el 15% i que la mesura de reservar un 30% de les noves promocions a habitatge social és una "minúcia" perquè només permet 300 habitatges nous anuals. L'alcaldessa ha contraargumentat que "cada dia" es pregunta què més pot fer i, tot i que és conscient que queda molta feina a fer, ha defensat que cap altre govern de la ciutat havia impulsat mesures d'aquest tipus. Maragall també ha tret pit de la regulació dels lloguers aprovada per la Generalitat i ha assenyalat que és una de les mesures que no ha fet el govern del PSOE apuntalat amb Podem. Per contra, l'alcaldessa li ha recriminat que s'hagi aprovat en plena campanya i que el Govern no ho hagi fet abans.

Colau acusa la Generalitat de "desentendre's" de la seguretat a Barcelona

Especialment bel·ligerant contra la Generalitat ha estat Colau en matèria de seguretat. Com ja ha fet durant la campanya, ha acusat a la conselleria d'Interior d'actuar per "partidisme" no apostant per augmentar el nombre de mossos a la ciutat. "El Govern es desentén de la seguretat a Barcelona", ha lamentat. En aquesta matèria, Maragall ha respost que cal saber trobar "complicitats" per aconseguir certes coses per a la ciutat perquè Barcelona no esdevingui una "fàbrica d'impunitat". 500 nous agents de la Guàrdia Urbana, col·laboració entre els diferents cossos policials i un canvi del model de seguretat imperant en els darrers 20 anys ha estat els ítems que ha posat sobre la taula. "Hi ha hagut una deixadesa de funcions per par de la Generalitat", ha tornat a insistir Colau.
 
La connexió del tramvia per la Diagonal, que ha estat un dels principals punts de disputa entre comuns i republicans en aquest mandat, ha estat un altre focus de tensió en el cara a cara. Colau ha retret el "bloqueig" exercit per ERC mentre que Maragall ha argumentat que el projecte inicialment plantejat beneficiava a les concessionàries sense tenir en compte les conseqüències econòmiques. 

Colau li ha tirat en cara a Maragall que defensi polítiques per reduir la contaminació però que el seu partit hagi "bloquejat" el projecte d'enllaçar  el tramvia que, ha apuntat, amb el suport d'ERC ja podria arribar fins a Verdaguer. "Si no fos pel bloqueig partidista d'ERC, que portava el projecte al programa, ja estaria en marxa", ha lamentat l'alcaldessa. I Maragall li ha respost que si el seu projecte hagués anat endavant com estava plantejat afavoria els concessionaris i tenia conseqüències "imprudents" sobre la mobilitat de la ciutat. "Menys mal que hem pres la decisió correcta", ha emfatitzat el republicà i Colau li ha respost, de nou atacant el passat polític de Maragall, que va ser el seu partit el que va fer la gestió privada del tramvia. 

Maragall, a Colau: "És capaç de votar contra la suspensió dels presos i seguir l'enedmà pactant amb el PSOE. Denúncia i, al mateix temps, intenta un acord i un noviatge amb Jaume Collboni"

L'eix nacional ha marcat també la disputa entre els dos candidats. De nou, Maragall ha acusat la líder dels comuns de navegar en l'"ambigüitat" mentre que Colau ha recordat que el seu compromís ha estat "ferm" a l'hora de defensar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i de denunciar la repressió. Maragall li ha reconegut aquest defensa, però acte seguit ha assenyalat que segueix jugant a l'"equidistància". "És capaç de votar contra la suspensió dels presos i seguir l'enedmà pactant amb el PSOE. Denúncia i, al mateix temps, intenta un acord i un noviatge amb Jaume Collboni", ha sentenciat.
 
"Els barcelonins han de triar entre el bloc Colau-Collboni o Maragall", ha deixat anar Maragall, que ha definit l'alcaldessa com "l'última esperança de l'unionisme" ara que veu que el candidat de Ciutadans, Manuel Valls, s'ha "estrellat" o que Collboni, a jutjar pels sondejos, "no té possibilitats" de ser alcalde.

Entrant ja en la política de pactes, Colau ha refermat el seu compromís amb no fer cap pacte amb partits de dretes tot advertint de l'aliança que busca Maragall amb Junts per Catalunya. Maragall, que fa dues setmanes arrencava la campanya abanderant una entesa amb comuns i JxCat, arriba al final de la cursa electoral sostenint que la seva aposta serà el govern en solitari. 


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació