De Maragall a Maragall

Al barri del Clot va verbalitzar per primera vegada que volia ser alcalde de Barcelona. Era el 30 de setembre de l'any passat. I al barri del Clot ha estat on, en el penúltim dia de campanya, ha fet el míting més personal i amb càrrega emocional. Ja havia advertit al seu equip que aquest dijous el guió se'l faria íntegrament ell. Sense consignes prèvies. Perquè Ernest Maragall, alcaldable d'ERC a Barcelona, poc avesat a parlar d'ell mateix i del seu entorn familiar, volia parlar de com s'ha sentit en aquesta campanya, la primera que fa com a cap de llista, i del seu germà, Pasqual Maragall, que va ser alcalde de Barcelona entre 1982 i 1997. No ho havia fet en tota la campanya. Fins ara.

"Sóc incapaç de comptar les vegades que m'han preguntat com està el meu germà. Això em provoca una barreja de dolor, de complicitat, d'agraïment, d'empatia, de reconeixement i exigència", ha explicat Ernest Maragall. Expressar-ho públicament era una mena de necessitat personal que fins ara li costava afrontar. De fet, en l'entrevista a NacióDigital explica que en cap cas vol ser comparat. Tampoc reivindicar-se com a hereu del llegat. Però sí tenir el repte personal de treballar per la ciutat i deixar-hi empremta. No es vol quedar, diu, "enganxat" ni política ni emocionalment a la referència al seu germà, que considera "obligada i potent". Ell és el primer que intenta no fer-se la pregunta per sortir del marc de les comparacions. 

Aquesta campanya, assegura, l'ha canviat. La ciutat ja la coneix de fa anys, però ara suma una nova mirada des de l'"aproximació" als veïns. "Barcelona m'està canviant, m'està enfortint. Hi he afegit passió positiva", ha assegurat després de sincerar-se sobre com ha hagut de conviure entre la defensa de la seva pròpia candidatura i les interpel·lacions dels veïns sobre el record de l'obra de govern del seu germà. "Em sento preparat pel repte que estic a punt d'assumir. Vull ser alcalde de Barcelona amb totes les conseqüències", ha exclamat.    

"Ha estat una experiència incomparable a nivell polític i personal. És la campanya que em fa fort. Se m'ha fet curta, en vull més"

Maragall no ha buscat el titular informatiu més enllà de demanar al darrer veí indecís que li faci confiança. Ha preferit fer un recorregut del trajecte vital i polític que ha suposat haver assumit el repte d'intentar ser alcalde. "Ha estat una experiència incomparable a nivell polític i personal. És la campanya que em fa fort. Se m'ha fet curta, en vull més", ha exclamat mentre els periodistes ironitzaven amb què potser no caldria més dies de maratons horaris. 

Comerciants, veïns, activistes, col·lectius. Ha repassat trajectes pels barris i districtes dels darrers mesos. "Moments, emocions, interpel·lacions i esperances que tracto d'assumir com a pròpies", ha resumit. I encara ha afegit: "He escoltat moltes veus, mirat molts ulls i escoltat moltes estratègies. Ara, tanquem el cercle d'aquest procés de creixement, enriquiment i aprofundiment". 

Barcelona, d'aquí 20 anys

Onejant de nou la bandera de l'experiència acumulada, Ernest Maragall ha fet una prospecció de com imagina la ciutat d'aquí a dues dècades: "D'aquí 20 anys jo no hi seré, Però ho veig una ciutat viva, confiada en ella mateixa, exigent amb els governants i on l'educació i la cultura hagi guanyat la batalla dels valors, del civisme i la convivència. Una ciutat feminista, capital d'estat, europea i de referència". I sí, també una ciutat que sigui capital de la futura República Catalana que situa a l'horitzó. A la plaça de Font i Sagué va dir que volia ser alcalde fa vuit mesos i aquí mateix ha demanat aquest dijous que diumenge Barcelona torni a tenir un Maragall alcalde.