Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Eleccions municipals 2019: Entrevista

Quim Forn: «ERC ha posat en risc assegurar un alcalde independentista»

El candidat de JxCat a l'alcaldia de Barcelona assegura que el cap de cartell d'ERC "no ha parat de fer pronunciaments" a favor de pactar amb Colau i sosté que el referèndum es farà "tard o d'hora"

per Oriol March, Barcelona, 24 de maig de 2019 a les 12:25 |
Un cartell amb la foto de Joaquim Forn | Adrià Costa
Quim Forn (Barcelona, 1964) porta des del 2 de novembre del 2017 empresonat. Després d'un període de la reflexió, va decidir encapçalar la llista de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions municipals d'aquest diumenge. Respon el qüestionari enviat per NacióDigital a cavall del judici al Tribunal Suprem i Soto del Real. En aquesta entrevista, reflexiona sobre l'escenari de pactes a l'Ajuntament després del 26-M, del paper d'ERC, del diàleg amb l'Estat i del futur de l'espai aglutinat sota les sigles de JxCat.

- Amb quins ànims està encarant la campanya?


- Feia anys que tenia al cap ser alcaldable i finalment ho ha hagut de ser des de la presó arran de la repressió de l'Estat. Tinc la convicció que serem la sorpresa de les eleccions d'aquest diumenge. Les cartes, els missatges que m'arriben, la campanya que estem fent... Crec que cada cop més ciutadans i ciutadanes de Barcelona han decidit que volen formar part i donar suport a l'únic projecte que garanteix el canvi al Govern de la ciutat després de quatre anys en que les coses no s'han fet bé des de l'Ajuntament de Barcelona. 
 
- Quina valoració fa de com està anant la recta final cap al 26-M? I del paper d'Elsa Artadi com a número dos?

- La remuntada és possible. Em va costar entrar plenament en campanya a causa d'unes decisions del tot arbitràries de la Junta Electoral, que no em va autoritzar cap acte en gairebé els primers set dies. Després, a partir de les entrevistes per videoconferència, i els tres actes electorals amb els meus companys de llista, amb el president Puigdemont i amb una desena d'alcaldables, de nou el president i en Josep Rull i en Jordi Turull des de la presó, crec de veritat que la percepció de la gent ha canviat. L'Elsa està fent una campanya extraordinària. On no he pogut arribar jo, hi ha estat ella, amb tota la força, la determinació, i explicant les nostres propostes. Artadi encarna com cap altre dels candidats de la resta de partits lideratge, capacitat de treball i preparació per encarar els reptes de futur de Barcelona pels pròxims vint anys.


"Si finalment m'acaben condemnant i inhabilitant, Artadi farà d'alcaldessa"
 
- Les enquestes els situen encara uns punts per sota d'ERC i d'Ada Colau. Considera que són a temps de remuntar i arribar fins als deu regidors?

- N'estic convençut. No és cap somni, de fet, deu regidors són els que ja vam treure el 2015 amb Xavier Trias. El projecte de JxCat si per una cosa s'ha caracteritzat és perquè cada diumenge d'eleccions ha superat expectatives i derrotat les enquestes.

- En cas que guanyi les eleccions, veu factible que la justícia espanyola l'alliberi per ser alcalde? En cas que no sigui possible, deixaran passar gaire temps per situar Artadi al capdavant de l'Ajuntament?

- El judici acabarà el mes de juny. Com ha explicat el meu advocat, quan quedi vist per sentència, tota l'argumentació que fins ara ha mantingut la sala del Tribunal Suprem per mantenir-nos en presó preventiva quedarà superada, i confio esperar la resolució en llibertat. I, si els ciutadans i ciutadanes de Barcelona em donen la seva confiança majoritària, agafar la vara d'alcalde i governar. Sóc innocent, no he comès cap delicte, perquè tot el que vaig fer, que era formar part d'un Govern que va donar l'opció a la ciutadania a poder-se expressar votant en un referèndum, no és delicte. Si finalment m'acaben condemnant i inhabilitant, Artadi farà d'alcaldessa.
 

Imatge de l'exconseller d'Interior en una manifestació de rebuig al judici. Foto: Adrià Costa


- L'Ajuntament tornarà a estar fragmentat i qui vulgui assumir l'alcaldia haurà de pactar. A qui estendran la mà després de les eleccions?

- Ja hem explicat que la nostra idea passa per fer un acord de govern amb ERC, és amb qui ja governem la Generalitat, i amb qui anem junts des del 2012. Però també hem dit que caldrà molta capacitat d'entesa i diàleg per establir acords en els grans temes de ciutat amb una majoria àmplia del plenari; penso en temes com la millora en l'accés a l'habitatge, la disminució de les desigualtats socials, la lluita contra la contaminació o l'assoliment de la igualtat real entre homes i dona.

"Colau ha posat per davant les seves obsessions ideològiques i treballar només pels que pensen com ells en lloc d'atendre i preservar l'interès general"

- Per què descarten formar part d'un acord del qual també en forma part Ada Colau?

- El model de ciutat que pretén imposar Ada Colau i el comuns és incompatible amb la Barcelona que nosaltres anhelem pels pròxims 20 anys. Avui la ciutat està pitjor que fa quatre anys, i en gran mesura ha estat a causa de la gestió del govern Colau, que ha posat per davant les seves obsessions ideològiques i treballar només pels que pensen com ells en lloc d'atendre i preservar l'interès general i el benestar de tothom. El canvi és urgent, per aturar unes polítiques i una manera de fer que han perjudicat Barcelona. 
 
- Demanen que ERC descarti pactar amb Colau per garantir un "canvi" a la ciutat de Barcelona. Temen que hi hagi un tripartit a la capital? Quins elements coneixen que abonin aquesta tesi?

- Més que una temença, estem davant la constatació d'una realitat. De fet, des que Ernest Maragall va ser assenyalat per Oriol Junqueras com a cap de llista d'ERC a Barcelona, no ha parat de fer pronunciaments en públic a favor de pactar amb Colau i els comuns. També s'han produït algunes votacions simbòliques al ple de l'Ajuntament, com la de l'enllaç del tramvia, en que ERC ha canviat la posició per posar-se a favor del govern de Colau, tot i que l'acord no implicava cap efectivitat ni concreció.
 
- Retreuen a ERC no haver volgut fer una llista unitària. Haver-la aconseguir hauria permès garantir un alcalde o alcaldessa independentista a Barcelona? Per què creu que els republicans no la van fer?

- No em cansaré de repetir-ho. La norma que regula l'elecció d'alcalde i formació del govern municipal dona prioritat a la llista més votada. En un escenari de gran fragmentació política, com la que des de fa anys vivim al ple de l'Ajuntament de Barcelona, és decisiu esdevenir la força més votada. Vaig oferir a ERC anar junts en una llista unitària, que ells mateixos podien encapçalar, i així assegurar un alcalde o alcaldessa independentista a la capital del país. ERC ho ha rebutjat, i amb aquesta decisió, ho ha posat en risc. Diumenge veurem si ha estat una decisió que ha perjudicat al conjunt del sobiranisme.

- Com valora que Barcelona és Capital hagi atacat Elsa Artadi per, presumptament, haver demanat a Jordi Graupera una proposta de suspensió de la declaració de la independència? Creu que Graupera els restarà vots?

- Les formacions amb dèficit de notorietat han de recórrer tot sovint a estratègies efectistes per cercar quota mediàtica. Tinc la percepció que, més que parèixer nous actors, en el ple de l'Ajuntament de Barcelona disminuirà el nombre de grups polítics amb representació. 

"La Guàrdia Urbana ha de recuperar confiança en el govern, i garantirem un increment de la plantilla perquè a final del mandat tinguem 3.400 efectius totals"

- Quins elements programàtics posaran sobre la taula a l'hora de pactar a l'Ajuntament?

- L'Ajuntament i el govern de la ciutat han de tornar a escoltar tothom i, tots els sectors econòmics, socials, culturals, associatius de Barcelona han de tornar a sentir-se partícips de fer ciutat. Tenim la voluntat clara de tornar a obrir les portes de l'Ajuntament a tothom. En aquest mandat que ara s'acaba el govern municipal ha posat sota sospita tot el que representa l'activitat econòmica; això ha de canviar, i l'impuls a l'activitat econòmica, la generació de feina de qualitat i l'aprovació d'un salari mínim de ciutat que permeti a les famílies sortir-se'n i tirar endavant seran una prioritat.

La Guàrdia Urbana ha de recuperar confiança en el govern, i garantirem un increment de la plantilla perquè a final del mandat tinguem 3.400 efectius totals. També treballarem per aconseguir un gran pacte en matèria d'habitatge de manera que puguem  mobilitzar sòl a la ciutat perquè administració pública i privats fem créixer el parc d'habitatge de lloguer assequible. I transformarem la ciutat davant el repte ecològic de futur, per fer una Barcelona verda, saludable i autosuficient energèticament.
 

Forn porta des del 12 de febrer sotmès al judici de l'1-O. Foto: Adrià Costa


- Parlem de mesures concretes. Què s'ha de fer els propers quatre anys en matèria de seguretat? Quines problemàtiques urgents hi ha a la ciutat, en aquest sentit?

- El govern de Barcelona i l'alcaldessa Colau, els darrers quatre anys, no han considerat que la seguretat fos una matèria de la qual s'havien d’ocupar. Hem estat quatre anys sense regidor executiu de seguretat; i fins i tot la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, reconeixia que els havia costat 3 anys descobrir la funció fonamental de la policia. Volem revertir el balanç negatiu que en matèria de seguretat ha patit la ciutat els darrers 4 anys, reduir el nombre de fets delictius i lluitar contra l'incivisme. I com a mesures concretes, apostem, entre d'altres, per tornar a designar un responsable polític de seguretat, un regidor executiu que assumeixi aquesta responsabilitat.

Retornarem també el suport i la confiança a la Guàrdia Urbana; volem que torni a fer de policia. Ens comprometem a ampliar al llarg del mandat el nombre de places de les properes convocatòries d'agents fins arribar als 3.400 agents l'any 2022. Enfortirem les unitats de districte i de policia de barri, recuperarem i modernitzarem la unitat de suport policial. També aprovarem un nou pla d'infraestructures per millorar les comissaries i construir un nou centre de coordinació d'emergències.      
 
- Habitatge. Quin marge té l'Ajuntament per abaixar el preu del lloguer? Com s'ha d'aconseguir aturar l'escalada de preus?

- Creiem que la solució és crear un parc públic d'habitatge a preu assequible, com ha passat en moltes de les grans ciutats europees des de fa anys, cosa que aquí no s'ha pogut dur a terme perquè el successius governs del PSC, amb ICV, han especulat amb el sòl públic. Com a Ajuntament tenim pocs mecanismes per regular directament el lloguer. Però sí que apostem per intervenir mobilitzant sòl nou, per fer habitatge públic, i també pactar amb les promotores privades, a qui podem cedir l'ús de terrenys, o impulsar la reducció de costos de construcció, a canvi de poder fixar el preu dels pisos que posin a lloguer.

"Proposem augmentar la taxa turística i que aquests beneficis es destinin al parc públic de lloguer assequible, així com a promocionar el turisme de més qualitat"

- Turisme. Com es pot compatibilitzar el creixement sostenible dels visitants, el benestar dels veïns i el component ambiental? Hi ha marge de creixement per al turisme sense posar en perill la convivència?

- Fent complir les ordenances, com per exemple la del civisme, cosa que no s'ha fet aquests anys. Però també hem de treballar per retornar els beneficis del turisme a Barcelona i la seva gent. Per exemple, proposem augmentar la taxa turística i que aquests beneficis es destinin al parc públic de lloguer assequible, així com a promocionar el turisme de més qualitat, com el cultural o l'esportiu, o el de la gent que ve a treballar.
 
- Procés català. En què beneficia el camí cap a la independència que a Barcelona hi hagi un alcalde o alcaldessa independentista?

- Amb un govern i un alcalde independentista a Barcelona el president de la Generalitat, el Govern i el Parlament de Catalunya tindrien un gran aliat per explicar al món la voluntat de tot un país per decidir lliurement el seu futur.  

- Què ha de fer l'independentisme al Congrés dels Diputats en la nova legislatura que s'obre a Madrid? Quines condicions s'han de donar per investir Pedro Sánchez?

- La meva aposta, i també la de JxCat, és i serà sempre a favor del diàleg. Només des del diàleg és possible trobar una sortida política al conflicte que vivim. Necessitem que des del Govern espanyol també es doni una oportunitat a aquest diàleg.
 

Joaquim Forn, al Pati del Tarongers, l'octubre de 2017. Foto: Adrià Costa


- Sense referèndum hi pot haver suport a la investidura?

- Que jo sàpiga, ara per ara ningú del PSOE s'ha posat en contacte amb nosaltres per parlar de la investidura. El referèndum és una eina que compta amb el suport majoritari del poble de Catalunya, que tard o d'hora s'acabarà produint.

"El referèndum és una eina que compta amb el suport majoritari del poble de Catalunya, que tard o d'hora s'acabarà produint"

- El líder del PSOE ha de venir a Soto del Real a dialogar amb vostès per trobar una solució política?

- Jo crec que hem de dialogar. I també que no hauríem de ser a Soto, no hauríem de ser a la presó.
 
- Com veu la situació interna entre el PDECat, JxCat i la Crida Nacional per la República? Hi haurà un congrés extraordinari aquest estiu per agrupar tot l'espai postconvergent dins d'una sola marca?

- Tenim el repte d’arranjar i normalitzar l'espai polític que representen el PDECat, JxCat i la Crida, i després de les eleccions d’aquest diumenge sembla un bon moment per a posar-s'hi. Estic convençut que hi ha molt bona voluntat per part de tots els actors i que serà possible.
 
- En funció de com vagin les eleccions municipals, hi ha d'haver canvis en el lideratge intern del PDECat per afrontar una nova etapa?

- Si una cosa ha demostrat el PDECat els ja gairebé darrers tres anys és la seva generositat i absoluta disposició a implicar-se de manera decidida en la modernització de l'espai polític del que forma part.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació