23
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
17:00h
L'agenda Moleskine de Josep Maria Jové i el document EnfoCATs tornen a ser protagonistes al judici de l'1-O. "L'EnfoCATs i la Moleskine van ser la ratificació de la nostra investigació", explicava fa uns meso a preguntes de la Fiscalia el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena. Ara, en fase pericial s'han començat a analitzar, tot i que l'estratègia de les acusacions per justificar la rebel·lió a través d'aquests documents ha quedat tocada.
Això és així, perquè cap dels dos pèrits proposats pel ministeri fiscal han pogut aprofundir-hi. El primer d'aquests, han fet notar les defenses, perquè ja va declarar com a testimoni en una fase anterior, de manera que resultava incompatible com a pèrit i, per tant, la Fiscalia ha hagut de renunciar-hi. Però el segon -que finalment ha estat admès com a testimoni especialista i no perit-, tampoc ha acabat de ser efectiu perquè la prova estava acotada a parlar de documents trobats al despatx de Josep Maria Jové, i no a casa seva.
A més, el president de la sala, Manuel Marchena, ha marcat molt de a prop la declaració del testimoni, a qui ha impedit fer qualsevol tipus de valoració, per les característiques especials de la seva declaració. Abans de les protestes de les defenses, però, l'agent de la Guàrdia Civil sí que ha tingut temps de donar algunes explicacions, i afirmar que les anotacions trobades manuscrites al despatx de Jové feien referència a un referèndum i a mobilitzacions populars. “És interessant dir que és una mobilització ciutadana coordinada des del Govern, des d’una de les institucions de la Generalitat”, ha tingut temps de dir, abans de ser tallat.
Resignat, el fiscal Javier Zaragoza ha lamentat: “És el que hi ha, vistes les dificultats enormes per seguir amb l’interrogatori, el ministeri fiscal renuncia a seguir amb al declaració”.
Els dos documents de la discòrdia
Tant l'agenda Moleskine, com el power point titulat EnfoCATs es van interceptar el 20 de setembre del 2017 per part de la Guàrdia Civil a casa de Josep Maria Jové, qui era ex secretari general del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, dirigit per Oriol Junqueras.
L'agenda, suposadament manuscrita per Jové, és una llibreta amb anotacions sobre presumptes reunions secretes entre el 2015 i 2016 per preparar l'1-O. Concretament, l'agenda detalla alguns dels principals episodis que s'han viscut a Catalunya des del 12 de febrer del 2015, posant l'objectiu de la independència, i dividint l'estratègia en quatre fases: praparació de l'Estat, reconeixement de l'Estat a nivell internacional, estructures d'Estat i mesures sectorials.
El document EnfoCATs, per altra banda, és un document de 41 pàgines en power point, sense autor, i que ha estat considerat per les acusacions com el veritable full de ruta cap a la independència. Tots els acusats i testimonis que han declarat durant el judici, però, han negat tenir coneixement d'aquest document abans que s'incorporés a la causa.
El valor dels locals de l'1-O
Quin va ser el valor dels locals utilitzats durant l'1-O? Això podria alimentar el delicte de malversació? Aquestes han estat les dues preguntes que s'han intentat respondre -tot i que amb poc èxit- aquest matí. Després que ahir es comencessin a interrogar els primers pèrits, avui s'han pogut escoltar les explicacions dels tècnics de la Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Partimoni (SEGIPSA) -proposats per la Fiscalia- i de l'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials i Forenses del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya -proposats per les defenses-.
Així doncs, s'ha intentat conèixer quan haguessin costat els immobles, tot i que el xoc s'ha fet evident entre els dos grups de professionals, que han comparegut conjuntament amb evidents discrepàncies. El principal motiu de diferència entre els dos informes exposats és que, segons esgrimien els pèrits proposats per les defenses, els altres no havien tingut en compte la titularitat de les finques. Una valoració fonamental, ja que “no hi ha un submercat d’equipaments públics, ni un submercat d’ajuntaments” per comparar i, per tant, saber quin hagués estat el seu preu d’arrendament segons mercat.
Segons els pèrits del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, s'ha de tenir en compte que hi ha centres que "no es poden arrendar". "No existeix la possibilitat d'arrendament civil en edificis públics i per això hi hauria d'haver un lucre cessant que considerem que no existeix", han esgrimit. Unes explicacions, han replicat els membres de SEGIPSA, que no tenen a veure, ja que l'informe que se'ls va demanar era calcular el preu dels immobles, independentment de si realment i fàcticament es podien llogar o no. És a dir, han puntualitzat, calculant el preu d'un local de les mateixes proporcions i en iguals característiques, situat en un mateix lloc.
Els pèrits de SEGIPSA, per altra banda, també han aplicat el preu dels immobles en el seu conjunt, s'haguessin utilitzat en la seva totalitat o no durant l'1 d'octubre, fet que ha suscitat la rèplica de l'altre grup de pèrits. Des del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya s'ha insistit que els edificis públics no tenen preus, sinó tases, malgrat que en aquest cas concret, les activitats que es van realitzar l'1-O tampoc són "objecte de tases".
Això és així, perquè cap dels dos pèrits proposats pel ministeri fiscal han pogut aprofundir-hi. El primer d'aquests, han fet notar les defenses, perquè ja va declarar com a testimoni en una fase anterior, de manera que resultava incompatible com a pèrit i, per tant, la Fiscalia ha hagut de renunciar-hi. Però el segon -que finalment ha estat admès com a testimoni especialista i no perit-, tampoc ha acabat de ser efectiu perquè la prova estava acotada a parlar de documents trobats al despatx de Josep Maria Jové, i no a casa seva.
A més, el president de la sala, Manuel Marchena, ha marcat molt de a prop la declaració del testimoni, a qui ha impedit fer qualsevol tipus de valoració, per les característiques especials de la seva declaració. Abans de les protestes de les defenses, però, l'agent de la Guàrdia Civil sí que ha tingut temps de donar algunes explicacions, i afirmar que les anotacions trobades manuscrites al despatx de Jové feien referència a un referèndum i a mobilitzacions populars. “És interessant dir que és una mobilització ciutadana coordinada des del Govern, des d’una de les institucions de la Generalitat”, ha tingut temps de dir, abans de ser tallat.
Resignat, el fiscal Javier Zaragoza ha lamentat: “És el que hi ha, vistes les dificultats enormes per seguir amb l’interrogatori, el ministeri fiscal renuncia a seguir amb al declaració”.
Els dos documents de la discòrdia
Tant l'agenda Moleskine, com el power point titulat EnfoCATs es van interceptar el 20 de setembre del 2017 per part de la Guàrdia Civil a casa de Josep Maria Jové, qui era ex secretari general del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, dirigit per Oriol Junqueras.
L'agenda, suposadament manuscrita per Jové, és una llibreta amb anotacions sobre presumptes reunions secretes entre el 2015 i 2016 per preparar l'1-O. Concretament, l'agenda detalla alguns dels principals episodis que s'han viscut a Catalunya des del 12 de febrer del 2015, posant l'objectiu de la independència, i dividint l'estratègia en quatre fases: praparació de l'Estat, reconeixement de l'Estat a nivell internacional, estructures d'Estat i mesures sectorials.
El document EnfoCATs, per altra banda, és un document de 41 pàgines en power point, sense autor, i que ha estat considerat per les acusacions com el veritable full de ruta cap a la independència. Tots els acusats i testimonis que han declarat durant el judici, però, han negat tenir coneixement d'aquest document abans que s'incorporés a la causa.
El valor dels locals de l'1-O
Quin va ser el valor dels locals utilitzats durant l'1-O? Això podria alimentar el delicte de malversació? Aquestes han estat les dues preguntes que s'han intentat respondre -tot i que amb poc èxit- aquest matí. Després que ahir es comencessin a interrogar els primers pèrits, avui s'han pogut escoltar les explicacions dels tècnics de la Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Partimoni (SEGIPSA) -proposats per la Fiscalia- i de l'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials i Forenses del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya -proposats per les defenses-.
Així doncs, s'ha intentat conèixer quan haguessin costat els immobles, tot i que el xoc s'ha fet evident entre els dos grups de professionals, que han comparegut conjuntament amb evidents discrepàncies. El principal motiu de diferència entre els dos informes exposats és que, segons esgrimien els pèrits proposats per les defenses, els altres no havien tingut en compte la titularitat de les finques. Una valoració fonamental, ja que “no hi ha un submercat d’equipaments públics, ni un submercat d’ajuntaments” per comparar i, per tant, saber quin hagués estat el seu preu d’arrendament segons mercat.
Segons els pèrits del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, s'ha de tenir en compte que hi ha centres que "no es poden arrendar". "No existeix la possibilitat d'arrendament civil en edificis públics i per això hi hauria d'haver un lucre cessant que considerem que no existeix", han esgrimit. Unes explicacions, han replicat els membres de SEGIPSA, que no tenen a veure, ja que l'informe que se'ls va demanar era calcular el preu dels immobles, independentment de si realment i fàcticament es podien llogar o no. És a dir, han puntualitzat, calculant el preu d'un local de les mateixes proporcions i en iguals característiques, situat en un mateix lloc.
Els pèrits de SEGIPSA, per altra banda, també han aplicat el preu dels immobles en el seu conjunt, s'haguessin utilitzat en la seva totalitat o no durant l'1 d'octubre, fet que ha suscitat la rèplica de l'altre grup de pèrits. Des del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya s'ha insistit que els edificis públics no tenen preus, sinó tases, malgrat que en aquest cas concret, les activitats que es van realitzar l'1-O tampoc són "objecte de tases".