23
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
12:06h
Quin va ser el valor dels locals utilitzats durant l'1-O? Això podria alimentar el delicte de malversació? Aquestes han estat les dues preguntes que s'han intentat desgranar -tot i que amb poc èxit- aquest dijous al judici de l'1-O al Tribunal Suprem, ja en la fase pericial.
Després que ahir es comencessin a interrogar els primers pèrits, avui s'han pogut escoltar les explicacions dels tècnics de la Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Partimoni (SEGIPSA) -proposats per la Fiscalia- i de l'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials i Forenses del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya -proposats per les defenses-.
Així doncs, s'ha intentat conèixer quan haguessin costat els immobles, tot i que el xoc s'ha fet evident entre els dos grups de professionals, que han comparegut conjuntament amb evidents discrepàncies. El principal motiu de diferència entre els dos informes exposats és que, segons esgrimien els pèrits proposats per les defenses, els altres no havien tingut en compte la titularitat de les finques. Una valoració fonamental, ja que “no hi ha un submercat d’equipaments públics, ni un submercat d’ajuntaments” per comparar i, per tant, saber quin hagués estat el seu preu d’arrendament segons mercat.
Segons els pèrits del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, s'ha de tenir en compte que hi ha centres que "no es poden arrendar". "No existeix la possibilitat d'arrendament civil en edificis públics i per això hi hauria d'haver un lucre cessant que considerem que no existeix", han esgrimit. Unes explicacions, han replicat els membres de SEGIPSA, que no tenen a veure, ja que l'informe que se'ls va demanar era calcular el preu dels immobles, independentment de si realment i fàcticament es podien llogar o no. És a dir, han puntualitzat, calculant el preu d'un local de les mateixes proporcions i en iguals característiques, situat en un mateix lloc.
Els pèrits de SEGIPSA, per altra banda, també han aplicat el preu dels immobles en el seu conjunt, s'haguessin utilitzat en la seva totalitat o no durant l'1 d'octubre, fet que ha suscitat la rèplica de l'altre grup de pèrits. Des del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya s'ha insistit que els edificis públics no tenen preus, sinó tases, malgrat que en aquest cas concret, les activitats que es van realitzar l'1-O tampoc són "objecte de tases".
Després que ahir es comencessin a interrogar els primers pèrits, avui s'han pogut escoltar les explicacions dels tècnics de la Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Partimoni (SEGIPSA) -proposats per la Fiscalia- i de l'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials i Forenses del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya -proposats per les defenses-.
Així doncs, s'ha intentat conèixer quan haguessin costat els immobles, tot i que el xoc s'ha fet evident entre els dos grups de professionals, que han comparegut conjuntament amb evidents discrepàncies. El principal motiu de diferència entre els dos informes exposats és que, segons esgrimien els pèrits proposats per les defenses, els altres no havien tingut en compte la titularitat de les finques. Una valoració fonamental, ja que “no hi ha un submercat d’equipaments públics, ni un submercat d’ajuntaments” per comparar i, per tant, saber quin hagués estat el seu preu d’arrendament segons mercat.
Segons els pèrits del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, s'ha de tenir en compte que hi ha centres que "no es poden arrendar". "No existeix la possibilitat d'arrendament civil en edificis públics i per això hi hauria d'haver un lucre cessant que considerem que no existeix", han esgrimit. Unes explicacions, han replicat els membres de SEGIPSA, que no tenen a veure, ja que l'informe que se'ls va demanar era calcular el preu dels immobles, independentment de si realment i fàcticament es podien llogar o no. És a dir, han puntualitzat, calculant el preu d'un local de les mateixes proporcions i en iguals característiques, situat en un mateix lloc.
Els pèrits de SEGIPSA, per altra banda, també han aplicat el preu dels immobles en el seu conjunt, s'haguessin utilitzat en la seva totalitat o no durant l'1 d'octubre, fet que ha suscitat la rèplica de l'altre grup de pèrits. Des del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya s'ha insistit que els edificis públics no tenen preus, sinó tases, malgrat que en aquest cas concret, les activitats que es van realitzar l'1-O tampoc són "objecte de tases".