Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Eleccions municipals 2019

Nervis i cop de volant: així s'ha gestat el canvi a la campanya de Colau

L'avantatge mínim de Maragall a les enquestes i l'ascens de Collboni després del serial amb Iceta al Parlament van motivar el viratge: polaritzar amb ERC i forçar un cara a cara abans rebutjat

per Joan Serra Carné, 23 de maig de 2019 a les 13:14 |
Ada Colau, Pablo Iglesias, Laura Pérez i Jaume Asens, en un acte a la plaça de la Marina. | D. Bernabé / Barcelona en Comú
Ada Colau va començar la campanya amb somriures i cantant el Bella ciao amb l'anomenat Cor Rebel de Barcelona, l'invent dels comuns per carregar d'energia els actes electorals. La candidata admetia als periodistes, en converses informals, que era optimista, convençuda com estava de guanyar unes eleccions tant o més ajustades que les del 2015. El baròmetre del CIS dibuixava l'escenari buscat per als comuns. I la confiança verbalitzada es mantenia en l'equador de la campanya. "Estem fent la campanya que havíem de fer. Clars i transparents", relatava quan se li demanava valorar el rumb de la cursa electoral.

Colau transmetia seguretat: se centrava a desplegar l'obra de govern i projectava quatre anys més de canvi a partir de propostes que tenien com eix la "revolució verda". Però les anàlisis a la sala de màquines dels comuns ja havien incorporat el neguit pel que indicaven els sondejos interns. Els números no acabaven de ser els desitjats. Ernest Maragall, cap de cartell d'ERC, figurava com el candidat amb més suports i Colau li trepitjava els talons, però en segona posició. I tots els partits admeten que l'alcaldia de Barcelona serà, amb tota probabilitat, per la força més votada.


El neguit per la confrontació al Parlament

I què produïa neguit als comuns? Entre d'altres qüestions, el soroll que arribava del Parlament. La cambra catalana va rebutjar el 16 de maig la designació de Miquel Iceta com a senador autonòmic, pas imprescindible per fer possible que el líder dels socialistes catalans es convertís en president del Senat, com pretenia Pedro Sánchez. El veto a Iceta s'havia gestat en els dies anteriors, jornades de bronca entre l'independentisme i els socialistes, que havien tornat a polaritzar la campanya. ERC, Junts per Catalunya i la CUP van votar en contra de la designació del primer secretari del PSC. Els comuns van ser l'únic grup parlamentari que es va alinear amb els socialistes. Van ser dies de protagonisme per a la política nacional. Els titulars de la campanya de Barcelona no obrien els diaris.

"Maragall ens apareix per davant a tots els sondejos", apuntaven dirigents de la formació a NacióDigital després que Colau reduís el 26-M a un duel amb el candidat d'ERC

La campanya ja s'havia sacsejat. I les enquestes manejades pels partits així ho reflectien. Els comuns ho van percebre de seguida. La posició de l'independentisme respecte a Iceta va agrupar els socialistes i Jaume Collboni en va resultar bonificat en els trackings electorals. "Un resultat tan alt de Collboni ens fa mal. I Artadi no acaba de desgastar Maragall", repetia una veu de Barcelona en Comú per admetre les dificultats. "Maragall ens apareix per davant a tots els sondejos", apuntava un dirigent de la formació a NacióDigital, que assumia cert pessimisme, tenint en compte que la darrera setmana de campanya estaria marcada per la constitució de les Corts, amb protagonisme per als presos independentistes. "Serà molt ajustat", apuntaven els qui volien veure el got mig ple. 

 

Ada Colau, amb Joan Subirats, Éric Fassin i Boaventura de Sousa, al passeig de Sant Joan. Foto: Barcelona en Comú


D'esquivar el cara a cara a forçar-lo

Els nervis eren evidents diumenge passat, en un dels mítings importants de la campanya. A la rambla del Carmel, amb la presència de Pablo Iglesias i Alberto Garzón -en un dels actes electorals més concorreguts de Barcelona en Comú-, Colau va fer evident el viratge d'estratègia. Calia fer alguna cosa i l'alcaldessa va consumar el viratge. Va reduir el duel a una pugna entre ERC i els comuns. I va ser clara. "Això va de Maragall o jo", va dir en el discurs més abrandat, farcits d'atacs a Maragall. L'alcaldessa va acusar el seu adversari de sumar "dècades vivint de la política" i de no haver-se "enfrontat mai als lobbys". "Nosaltres no ens hem doblegat perquè només ens devíem a la gent. Creieu que el senyor Maragall no es doblegarà? Ja ho ha fet en el passat", va reblar per diferenciar-se del seu rival.

Els comuns havien rebutjat en la precampanya una proposta periodística de duel amb el candidat d'ERC. En aquell moment no els interessava

El discurs per polaritzar la campanya estava en marxa. Calia agrupar vots, frenar l'ascens de Collboni, desgastar Maragall i projectar encara més la figura de l'alcaldessa, protagonista en solitari dels espots electorals, com el difós aquest mateix dijous. Aquesta era l'anàlisi de l'equip de campanya. Barcelona en Comú fa el que havia executat Xavier Trias fa quatre anys: canviar d'estratègia a mitja cursa i reduir l'enfrontament amb Colau l'última setmana pels resultats dels sondejos. Un paral·lelisme curiós.

Després del cap de setmana passat, a l'horitzó dels comuns hi havia el debat de TV3 i Catalunya Ràdio -finalment, més diluït del que s'havia previst- i ja s'havia decidit forçar un últim recurs per acotar el duel a una pugna amb ERC: un cara a cara amb Maragall. L'equip de Colau havia rebutjat en la precampanya una proposta periodística de duel amb el candidat d'ERC. En aquell moment no els interessava. Però en l'esprint final han pressionat l'equip de Maragall per aconseguir-lo. I els republicans van acabar cedint aquest dimecres al migdia, per evitar transmetre sensació de por. Es farà divendres, després d'una negociació complexa.

Quan falten dues jornades de campanya, els comuns ho continuen fiant tot al factor Colau. Amb menys diputats al Parlament que en els millors resultats d'ICV, perdre l'alcaldia de Barcelona els obligaria a refundar-se. El projecte guanyador del 2015 s'hauria diluït.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació