GUIA Tot el que has de saber per votar a les eleccions europees

Europa afronta aquest diumenge unes eleccions crucials per al seu futur. En ple procés del Brexit i amb l'amenaça real de l'extrema dreta antieuropea, que aspira a créixer, els ciutadans estan cridats a les urnes per decidir qui formarà part del Parlament Europeu. Les votacions han començat aquest dijous a Holanda i el Regne Unit -que encara participa a les eleccions- i acaben diumenge a la nit, quan Itàlia tanqui els col·legis electorals a les 23h. Les primeres projeccions de resultats (a partir d'enquestes en diversos estats membres) començaran a sortir a partir de les 18h. 

Catalunya afronta aquestes eleccions en plena voràgine electoral -la ressaca del 28-A i les eleccions municipals han marcat l'actualitat- i judicial -el judici de l'1-O no s'atura i ja encara la recta final. En aquesta situació, és possible que per a molts ciutadans les eleccions europees quedin una mica lluny. Ben bé què es vota? I qui es vota? Quins grups hi ha al Parlament Europeu? Qui són els favorits? Què diuen les enquestes? Per què tothom parla del perill de l'extrema dreta? Aquí teniu una guia ràpida amb tot el que cal saber per votar ben informats a les (altres) eleccions del 26-M.

1. Què es vota el 26 de maig?

Les eleccions del 26-M són eleccions al Parlament Europeu. Serviran per elegir els 751 eurodiputats que representaran els ciutadans de la Unió Europea. Uns 400 milions de persones estan cridades a votar entre el 23 i el 26 de maig d'acord amb la seva normativa electoral. La majoria de països voten per circumscripció única, és a dir, tots els ciutadans voten les mateixes candidatures. Aquest és el cas d'Espanya, on s'escullen 54 diputats a través del vot a llistes tancades i bloquejades. 

Aquestes xifres -els 751 diputats al Parlament Europeu i els 54 representants que escull Espanya- variaran quan es faci efectiu el Brexit. La marxa del Regne Unit, prevista per la tardor, ha afectat de ple aquestes eleccions europees. Quan els britànics abandonin la UE, el nombre d'eurodiputats baixarà dels 751 als 705 i Espanya veurà augmentat el nombre de representants que li corresponen, de 54 a 59. Serà, així, el quart estat que escull més eurodiputats per darrere d'Alemanya (96), França (79) i Itàlia (76). 
 
2. Els partits a Europa i els candidats a Espanya 

Els partits polítics o candidatures que es voten en l’àmbit de cada estat s’agrupen després per afinitat política en grans grups europeus. La mida d'aquests grups fa que, sovint, hi convisquin partits molt allunyats ideològicament (un exemple recent ha estat Ciutadans i el PDECat, que fins fa poc compartien grup parlamentari a nivell europeu). Per formar un grup al Parlament Europeu cal tenir un mínim de 25 eurodiputats d'almenys set estats membres de la UE.

Els principals grups a Europa són el Partit Popular Europeu, que actualment té 217 eurodiputats i és el principal grup al Parlament Europeu; l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (SD), que té 186 eurodiputats; els Conservadors i Reformistes Europeus (ACRE), amb 77 representants; l'Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa (ALDE), amb 69 eurodiputats; els Verds Europeus, que en tenen 52; el grup Confederal de l’Esquerra Unitària Europea, també amb 52; el grup Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, amb 42 eurodiputats; el grup d’Europa de les Nacions i les Llibertats, amb 36; i els eurodiputats no inscrits, que són 20.

I qui poden votar els ciutadans de l'estat espanyol? Una opció, si no teniu clar el vostre vot, és respondre el qüestionari de Tu Voto, que ubica els electors en les diverses candidatures d'acord a les seves preferències. Aquests són els candidats dels principals partits: el PP presenta l'exportaveu al Congrés Dolors Montserrat; el PSOE, l'actual ministre d'Exteriors, Josep Borrell; Ciutadans presenta Luís Garicano; Podem, María Eugenia Rodríguez; Ara Repúbliques (que inclou ERC, Bildu i el BNG), l'exvicepresident Oriol Junqueras; i Lliures per Europa (la marca europea de Junts per Catalunya), l'expresident Carles Puigdemont.
 
3. Qui és el favorit? 

Les enquestes apunten que el PPE serà el grup amb més eurodiputats al Parlament Europeu a partir del 26-M, però també mostren una important caiguda dels dos grans grups, els populars i els socialistes, de cara a la pròxima legislatura. Segons l'última projecció del Parlament Europeu, publicada el 18 d'abril, el PPE obtindria 180 eurodiputats, seguit del SD, amb 149. L'ALDE quedaria en tercer lloc amb 76 representants i els Reformistes Europeus (ECR) en quart lloc amb 66. El grup d'Europa de les Nacions i la Llibertat (ENF) obtindria 62 eurodiputats i els Verds Europeus 57; l'Esquerra Unida Europea (GUE) aconseguiria 46 representants; i l'Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD) 43. Els nous membres no afiliats a cap grup serien 62 mentre que els eurodiputats no inscrits serien 8. 

Enquestes més recents d'àmbit espanyol apunten a una victòria del PSOE. L'última que s'ha fet pública, a eldiario.es, indica que els socialistes obtindrien 17 eurodiputats; el PP 10; Ciutadans 9; i Podem 7. Vox irrompria al Parlament Europeu amb 4 representants. La candidatura que encapçala Oriol Junqueras, Ara Repúbliques, aconseguiria tres eurodiputats, mentre que Lliures per Europa, que lidera Carles Puigdemont, n'aconseguiria un. 
 
4. El perill de la ultradreta antieuropea

Una de les qüestions centrals d'aquestes eleccions serà el resultat que obtindrà la ultradreta. Els partits d'extrema dreta han anat agafant força aquests últims anys arreu d'Europa i l'últim exemple el trobem a Espanya, on Vox ha irromput amb força -menys de la que li pronosticaven algunes enquestes- al Congrés dels Diputats. A les eleccions europees, els partits contraries al projecte europeu podrien créixer i arribar a obtenir fins a un terç dels eurodiputats al Parlament Europeu.

Tal com apunta el CIDOB, els partits d'extrema dreta comparteixen una voluntat de retornar a l'estat-nació, son euroescèptics i tenen tendències iliberals. Aquests últims anys han aconseguir que els partits de centren virin cap a posicions que anteriorment es consideraven d'extrema dreta i que s'han acabat normalitzant. Aquests partits defensaven que calia "dinamitar Europa" però ara, conscients del poder de les institucions europees, volen "assaltar-la" per canviar-la des de dins. 

5. Quan començarem a tenir resultats? 

Les primeres dades del Parlament Europeu es facilitaran cap a les 18h. Serà una estimació de resultats nacionals d'Àustria, Xipre, Alemanya, Grècia, Irlanda, Malta i els Països Baixos. Es basarà en enquestes a peu d’urna o similars publicades als estats membre i recollides per l’empresa Kantar. Les següents dades seran les estimacions nacionals per a Bulgària i Croàcia, a les 19h, a les quals s’afegiran Espanya, França i Dinamarca més tard, a les 20h.

A partir de les 23h començaran a sortir els primers resultats definitius

Amb les primeres dades d’aquests 12 estats, el Parlament Europeu farà una primera projecció de l’hemicicle a les 20.15h. Serà un primer agregat de dades que permetrà veure de forma orientativa la configuració de la cambra, però basant-se únicament en enquestes a peu d’urna i dades no oficials en aquests 12 països i en la intenció de vot en els altres 16 estats de la UE. 

A les 21h es publicaran estimacions de Polònia, Portugal, Romania i Suècia. Un quart d’hora després, repetint el mateix patró que abans, es farà una primera actualització de la projecció de l’hemicicle amb les dades disponibles fins al moment. Una hora després, a les 22.15h es farà una segona actualització de la projecció incloent-hi les dades de Finlàndia. A partir de les 23h, quan hagin tancat tots els col·legis, començaran a sortir els resultats definitius.
 
6. El ciutadans trien el "president" d'Europa? 

Els ciutadans votaran els eurodiputats que formaran part del Parlament Europeu, que al seu torn escollirà el president de la Comissió Europea a proposta del Consell Europeu, format pels caps d'estat i de govern. El Consell té el compromís de designar un dels candidats principals de cada candidatura, que s'anomenen spitzenkandidaten, i ho ha de fer tenint en compte els resultats de les eleccions. Això és així des de l’any 2014, tot i que no sempre funciona i pot passar que el candidat principal dels grups no sigui el que s'acabi proposant com a president de la Comissió.

Els partits que formen els grups es posen d’acord per designar un spitzenkandidaten, que serà qui encapçalarà la campanya electoral a tota la Unió Europea. El candidat principal designat pel Consell que aconsegueixi obtenir una majoria al Parlament Europeu serà escollit president de la Comissió Europea a través d’una votació a l'hemicicle. Més tard, el Parlament examinarà i aprovarà els comissaris, és a dir, els membres de la Comissió, que estaran obligats a retre comptes a la cambra.

Els candidats a la Comissió -els podeu conèixer aquí- són Manfred Weber (PPE), Frans Timmermans (SD), Margrethe Vestager (ALDE), Ska Keller (Verds Europeus), Jan Zahradil (Conservadors i Reformistes Europeus), Nico Cué (Esquerra Europea) i Oriol Junqueras (Aliança Lliure Europea).