22
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
17:09h
El judici de l'1-O al Tribunal Suprem ha encetat aquest dimecres una nova fase. Després de finalitzar l'interrogatori als 416 testimonis, s'ha donat inici a la prova pericial, que s'ha iniciat amb les explicacions de quatre funcionàries d'Hisenda, a proposta de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, sobre el possible ús de fons públics per al referèndum. Una d'elles, a més, va ser l'encarregada de plantejar l'informe del 29 d'octubre del 2018, emès per la Intervenció General de l'Estat, arran de la sol·licitud del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.
Les pèrites que han declarat, han explicat que, una vegada se les va instar a analitzar els moviments econòmics de Catalunya -ja intervinguda la Generalitat en aquests termes-, van constituir un “equip de treball purament tècnic”, amb professionals qualificats del Ministeri d’Hisenda, per anar remetent informes als alts càrrecs, entre els quals el llavors ministre, Cristóbal Montoro. No obstant això, han assegurat que “mai dels mais” van rebre instruccions polítiques, i han reivindicat la seva independència professional, no només “com un dret, sinó com una obligació”.
Interrogades per la Fiscalia, un dels moments més determinants ha estat la referència a la campanya Civisme, que es va ordenar amb caràcter d’urgència el 24 d’agost del 2017 i que havia de finalitzar el 30 de setembre. Sobre aquesta campanya hi havia previst un import de 3,4 milions d’euros. El concepte, ha precisat una de les pèrites, era ressaltar els “valors de la democràcia, la pau i la solidaritat” de Catalunya, tot i que la funcionària d’Hisenda ha admès que “la campanya no es va produir”.
Preguntada pels motius, ha explicat que cap de les empreses adjudicatàries la va voler assumir. La primera d’aquestes, al·legant que quan va tenir accés a la creativitat de l’anunci no la va considerar “precedent” pels “riscos de reputació i problemes legals que podrien incórrer”. Les pèrites han diferenciat Civisme de l’anunci de les vies del tren, que han recordat que sí que es va emetre. No tenien constància, han reconegut, sobre un possible conveni marc amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
No obstant això, i segons ha volgut remarcar el ministeri públic a través de les preguntes, han defensat que existeix perjudici per al patrimoni públic ja des del moment que es presta el servei, independentment de si es cobra o de si, posteriorment, s'emet una factura negativa o es renuncia a cobrar-lo. "El perjudici per a la hisenda pública no és quan es paga –que és totalment irrellevant, indiferent i absolutament innocu - sinó quan s'entén realitzada la despesa, que és amb el reconeixement de l'obligació o amb la prestació del servei", sosté una de les pèrites.
En aquest sentit ho han ratificat durant el torn de les defenses: "Es diferencia entre quantitats pagades o no pagades, i per a nosaltres allò important és la suma. La despesa, s'entén realitzada, encara que no s'hagi produït o no el pagament". No obstant això, han reconegut que quan un contracte queda desert, això "no afecta" sobre el patrimoni de la Generalitat.
L'enduriment del control financer de la Generalitat
El 15 de setembre del 2017, es va produir un enduriment extra del control. Ja s'havien aprovat les lleis de desconnexió i, a les portes del referèndum de l'1-O, el xoc institucional era total. L'executiu de Carles Puigdemont deixava, doncs, de tenir capacitat per gestionar els recursos propis (es quedava sense caixa) i era l'Estat el que pagava directament totes les despeses.
Aquesta va ser una de les decisions preses, davant del que consideraven un “atac frontal” contra l’Estat, ja que es “posava en dubte el pagament del deute”, i això suposava, segons les pèrites, una “clara amenaça pel correcte funcionament del país”. Durant els següents dies, ha remarcat la funcionària d'Hisenda, es van haver de fer "d’insistir” a la intervenció general de la Generalitat perquè enviés tota la informació “perquè la que enviava era incompleta”. I ho va fer? Aquesta ha estat la pregunta en què ha insistit la Fiscalia, al que les pèrites han contestat: "Responia i atenia [els requeriments] formalment".
Vulneració del dret a la defensa
El plantejament de la pericial, però, ha generat queixes entre les defenses, que han retret al tribunal de la sala segona que no els hagi enviat, amb anterioritat, els informes per poder exercir el dret a la defensa. “No hem pogut valorar l’escrit”, ha al·legat l’advocat de Carles Mundó. Una queixa a la qual s’han sumat també els lletrats de Dolors Bassa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, però que ha topat amb l’oposició de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox. Finalment, però, el tribunal ha donat llum verda a aquesta pericial, a l'entendre que la prova estava clara i "delimitada en el seu objecte" i que, en el seu moment, cap de les parts va demanar la seva impugnació.
Les pèrites que han declarat, han explicat que, una vegada se les va instar a analitzar els moviments econòmics de Catalunya -ja intervinguda la Generalitat en aquests termes-, van constituir un “equip de treball purament tècnic”, amb professionals qualificats del Ministeri d’Hisenda, per anar remetent informes als alts càrrecs, entre els quals el llavors ministre, Cristóbal Montoro. No obstant això, han assegurat que “mai dels mais” van rebre instruccions polítiques, i han reivindicat la seva independència professional, no només “com un dret, sinó com una obligació”.
Interrogades per la Fiscalia, un dels moments més determinants ha estat la referència a la campanya Civisme, que es va ordenar amb caràcter d’urgència el 24 d’agost del 2017 i que havia de finalitzar el 30 de setembre. Sobre aquesta campanya hi havia previst un import de 3,4 milions d’euros. El concepte, ha precisat una de les pèrites, era ressaltar els “valors de la democràcia, la pau i la solidaritat” de Catalunya, tot i que la funcionària d’Hisenda ha admès que “la campanya no es va produir”.
Preguntada pels motius, ha explicat que cap de les empreses adjudicatàries la va voler assumir. La primera d’aquestes, al·legant que quan va tenir accés a la creativitat de l’anunci no la va considerar “precedent” pels “riscos de reputació i problemes legals que podrien incórrer”. Les pèrites han diferenciat Civisme de l’anunci de les vies del tren, que han recordat que sí que es va emetre. No tenien constància, han reconegut, sobre un possible conveni marc amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
No obstant això, i segons ha volgut remarcar el ministeri públic a través de les preguntes, han defensat que existeix perjudici per al patrimoni públic ja des del moment que es presta el servei, independentment de si es cobra o de si, posteriorment, s'emet una factura negativa o es renuncia a cobrar-lo. "El perjudici per a la hisenda pública no és quan es paga –que és totalment irrellevant, indiferent i absolutament innocu - sinó quan s'entén realitzada la despesa, que és amb el reconeixement de l'obligació o amb la prestació del servei", sosté una de les pèrites.
En aquest sentit ho han ratificat durant el torn de les defenses: "Es diferencia entre quantitats pagades o no pagades, i per a nosaltres allò important és la suma. La despesa, s'entén realitzada, encara que no s'hagi produït o no el pagament". No obstant això, han reconegut que quan un contracte queda desert, això "no afecta" sobre el patrimoni de la Generalitat.
L'enduriment del control financer de la Generalitat
El 15 de setembre del 2017, es va produir un enduriment extra del control. Ja s'havien aprovat les lleis de desconnexió i, a les portes del referèndum de l'1-O, el xoc institucional era total. L'executiu de Carles Puigdemont deixava, doncs, de tenir capacitat per gestionar els recursos propis (es quedava sense caixa) i era l'Estat el que pagava directament totes les despeses.
Aquesta va ser una de les decisions preses, davant del que consideraven un “atac frontal” contra l’Estat, ja que es “posava en dubte el pagament del deute”, i això suposava, segons les pèrites, una “clara amenaça pel correcte funcionament del país”. Durant els següents dies, ha remarcat la funcionària d'Hisenda, es van haver de fer "d’insistir” a la intervenció general de la Generalitat perquè enviés tota la informació “perquè la que enviava era incompleta”. I ho va fer? Aquesta ha estat la pregunta en què ha insistit la Fiscalia, al que les pèrites han contestat: "Responia i atenia [els requeriments] formalment".
Vulneració del dret a la defensa
El plantejament de la pericial, però, ha generat queixes entre les defenses, que han retret al tribunal de la sala segona que no els hagi enviat, amb anterioritat, els informes per poder exercir el dret a la defensa. “No hem pogut valorar l’escrit”, ha al·legat l’advocat de Carles Mundó. Una queixa a la qual s’han sumat també els lletrats de Dolors Bassa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, però que ha topat amb l’oposició de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox. Finalment, però, el tribunal ha donat llum verda a aquesta pericial, a l'entendre que la prova estava clara i "delimitada en el seu objecte" i que, en el seu moment, cap de les parts va demanar la seva impugnació.