judici de l'1-O

La fase pericial al judici de l'1-O comença amb la queixa de les defenses per vulneració de drets

La Fiscalia proposa interrogar funcionaris d'Hisenda, mentre que l'Advocacia de l'Estat presenta un informe Intervenció General de l'Estat

per Aida Morales , 22 de maig de 2019 a les 12:55 |
Judici de l'1-O | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El judici de l'1-O al Tribunal Suprem ha encetat aquest dimecres una nova fase. Després de finalitzar l'interrogatori als 416 testimonis, s'ha donat inici a la prova pericial, que s'ha començat amb les explicacions de quatre funcionàries d'Hisenda, a proposta de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, sobre el possible ús de fons públics per al referèndum. Una d'elles, a més, va ser l'encarregada de plantejar l'informe del 29 d'octubre del 2018, emès per la Intervenció General de l'Estat, arran de la sol·licitud del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. 

El plantejament de la pericial, però, ha generat queixes entre les defenses, que han retret al tribunal de la sala segona que no els hagi enviat, amb anterioritat, els informes per poder exercir el dret a la defensa. “No hem pogut valorar l’escrit”, ha al·legat l’advocat de Carles Mundó. Una queixa a la qual s’han sumat també els lletrats de Dolors Bassa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, però que ha topat amb l’oposició de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox. Finalment, però, el tribunal ha donat llum verda a aquesta pericial, a l'entendre que la prova estava clara i "delimitada en el seu objecte" i que, en el seu moment, cap de les parts va demanar la seva impugnació. 


Sense intromissions polítiques

Les pèrits que han declarat, han explicat que, una vegada se les va instar a analitzar els moviments econòmics de Catalunya -ja intervinguda en aquests termes-, van constituir un “equip de treball purament tècnic”, amb professionals qualificats del Ministeri d’Hisenda, per anar remetent informes i informació als alts càrrecs, entre els quals el llavors ministre, Cristóbal Montoro. No obstant això, han assegurat que “mai dels mais” van rebre instruccions polítiques, i han reivindicat la seva independència professional, no només “com un dret, sinó com una obligació”.


L'enduriment del control financer de la Generalitat

El 15 de setembre del 2017, es va produir un enduriment extra del control. Ja s'havien aprovat les lleis de desconnexió i, a les portes del referèndum de l'1-O, el xoc institucional era total. L'executiu de Carles Puigdemont deixava, doncs, de tenir capacitat per gestionar els recursos propis (es quedava sense caixa) i era l'Estat el que pagava directament totes les despeses.


Aquesta va ser una de les decisions preses, davant del que consideraven un “atac frontal” contra l’Estat, ja que es “posava en dubte el pagament del deute”, i això suposava, segons les pèrits, una “clara amenaça pel correcte funcionament del país”. Durant els següents dies, ha remarcat la funcionària d'Hisenda, es van haver de fer "d’insistir” a la intervenció general de la Generalitat perquè enviés tota la informació “perquè la que enviava era incompleta”. I ho va fer? Aquesta ha estat la pregunta en què ha insistit la Fiscalia, al que les pèrits han contestat: "Responia i atenia [els requeriments] formalment".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació