Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Eleccions municipals 2019: Entrevista

Elsa Artadi: «Per l'1-O, Colau només va anar a fer-se la foto»

La número dos de JxCat retreu a l'alcaldessa haver-se "posat de perfil" en el diàleg i manté que Maragall, com a conseller, estava més pendent de Borrell que de fer costat a Puigdemont

per Oriol March, Barcelona, 22 de maig de 2019 a les 20:10 |
Elsa Artadi, aquest dimarts a la seu de Junts per Catalunya | Adrià Costa
La seu electoral de Junts per Catalunya (JxCat) podria ser una botiga de roba hipster a Gràcia, una sala d'exposicions amb un toc avantguardista o bé l'escenari d'una festa d'aniversari més o menys alternativa. A la part de dalt, si es pugen unes escales de metall, hi ha dues cadires de color groc i una petita taula que acull reunions entre els dirigents de la candidatura quan es volen allunyar durant una estona de la resta del personal. És just en aquest espai on Elsa Artadi (Barcelona, 1976) atén NacióDigital quan queden tan sols uns dies per a les eleccions municipals de diumenge. "Aquí hi faig de tot", assenyala després de demanar silenci a la desena de persones que treballen a la planta de baix. No té una trajectòria dilatada en campanyes, però ja n'ha dirigit una -la del 21-D del 2017- i ara és la gran protagonista en la batalla barcelonina com a número dos de Quim Forn, empresonat a Soto del Real.


Com ho porta? "Fer campanya m'agrada molt, ho gaudeixo molt", assegura. La vida li ha canviat en els últims mesos, especialment des que va decidir deixar la conselleria de Presidència -puntal del Govern, cara pública de l'executiu de Quim Torra- i per anar com a número dos de Quim Forn a l'Ajuntament de Barcelona. No se'n penedeix, diu, perquè està "molt contenta" del salt que ha fet. Des del mes de novembre que Carles Puigdemont li va suggerir la possibilitat d'anar a fer política municipal, Artadi li va anar donant voltes. El desllorigador va arribar després d'una conversa amb Josep Rull: "Em va dir que no havia gaudit mai tant com quan havia fet política local". Després de pactar una llista que incloïa Neus Munté i Ferran Mascarell com a números tres i quatre de la candidatura, respectivament, Artadi va fer les maletes per creuar la plaça Sant Jaume.

"El canvi de la política nacional a la municipal té un component de contacte i de projectes molt palpables", recalca. De verb ràpid i resposta concreta, allunyada dels preliminars que sovint envolten les entrevistes polítiques, en aquesta campanya està intentant convertir-se en la tercera en discòrdia davant d'unes enquestes que situen el 26-M com un frec a frec entre Ada Colau i Ernest Maragall. Ha repartit crítiques cap als dos, a qui acusa de "tirar-se els trastos" mútuament per governar junts. Un executiu format per Barcelona en Comú i ERC -així ho ha dit des de Sarrià-Sant Gervasi fins a Ciutat Vella, des de Sant Andreu fins a Nou Barris- seria només un "recanvi", no el "canvi" que necessita -diu- la ciutat després de quatre anys de "desastre".

Per què el candidat d'ERC no és una bona opció per a la ciutat? "Perquè vol governar amb la senyora Colau, i em sembla una mala decisió per a l'independentisme"

Les crítiques a Colau eren previsibles -és la candidata a la reelecció i la confrontació ideològica és evident, fins i tot buscada per les dues-, però no tan el xoc amb Maragall. El primer debat a Betevé va evidenciar una tensió que no s'ha rebaixat en tota la campanya. La relació entre els dos ja no era òptima quan s'asseien de costat al consell executiu, i la recta final cap al 26-M ha deixat frases com aquesta: "Maragall treballa a l'Ajuntament des del 1965, els meus pares no estaven ni casats". Per què el candidat d'ERC no és una bona opció per a la ciutat? "Perquè vol governar amb la senyora Colau, i em sembla una mala decisió per a l'independentisme", assenyala.


Pantalles, excepcionalitat i retrets

La conversa es desenvolupa quan la televisió que hi ha a la planta principal emet les imatges dels presos entrant a l'hemicicle del Congrés dels Diputats. "És la manera de visibilitzar què està passant. És un cop a la cara de l'estat espanyol", assegura. Just abans de començar, l'equip l'avisa a través del mòbil que han començat els embargaments als encausats pel jutjat d'instrucció número tretze, alguns d'ells col·laboradors estrets durant l'etapa a Palau i també en campanya. Davant d'aquest context, Colau i els comuns han estat a l'alçada? "Ho hem trobat molt a faltar", diu.

Artadi, en aquest sentit, acusa l'alcaldessa i Pablo Iglesias d'haver-se posat de perfil durant el diàleg -frustrat- amb l'Estat d'aquest hivern. Ella, de fet, en va ser una peça clau a través del grup de whatsapp que compartien amb el vicepresident Pere Aragonès i la vicepresidenta Carmen Calvo. La figura del relator ho va empantanegar tot, i Colau -sosté Artadi- no va fer prou per greixar les relacions entre administracions. "No va, tenir cap recolzament. Després sí: tots els discursos, però no et pots quedar només amb això i amb la pancarta. El que s'ha de fer és treballar i implicar-se, i això no ho han fet", recalca. I el mateix, reflexiona, va passar amb el referèndum de l'1-O.
 
Per què? "Colau no va fer res per ajudar que se celebrés", insisteix. És una visió que els comuns han combatut en campanya a través de Jaume Asens, de perfil inequívocament sobiranista i ara cap de files del seu espai polític a Madrid, però Artadi subratlla que l'aportació de l'Ajuntament va ser nul·la. "No van fer res. L'única cosa que van fer és, a la tarda, anar-se a fer la foto. Això sí, això Colau ho fa molt bé, però a l'hora de la veritat no va fer res". La número dos de Forn, que es comunica pràcticament cada dia per telèfon o per intermediaris que van a Soto del Real, no diu mai "alcaldessa" quan es refereix a la líder dels comuns. Prefereix la fórmula "la senyora Colau". Als consellers del Govern de Carles Puigdemont, això sí, els anomena pel càrrec.
 

Artadi és la número dos de Quim Forn a la candidatura de JxCat a Barcelona Foto: Adrià Costa


La unitat perduda

L'exconsellera de la Presidència volia fer una candidatura unitària a Barcelona, però ERC -com ha fet sempre des del setembre del 2015, quan Junts pel Sí no va aconseguir la majoria absoluta desitjada- la va rebutjar. Aquest rebuig és el pretext que fa servir Artadi per confrontar el projecte amb el de Maragall i per vincular-lo a la figura d'aquesta Colau que "no ha estat a l'alçada" en la denúncia contra la repressió. "Del candidat d'ERC hem escoltat quatre coses de gestió amb eines dels anys vuitanta i noranta, i en cap cas de projectar la ciutat cap al segle XXI", assenyala. Són idees que també han desplegat en campanya Artur Mas i Xavier Trias, guardians de les essències de la candidatura i que han estat recuperats com a actius després de campanyes a la nevera.

És compatible carregar tant contra Maragall i, al mateix temps, estendre-li la mà per l'endemà de les eleccions? "Si la crítica és honesta, sí". "Hi havia una manera diferent de fer les coses", assegura: una llista unitària. "No s'ha volgut fer, i això és legítim, però el que no pot ser és que no puguis competir electoralment ni contrastar projectes. Un exemple d'això ha estat la negativa del senyor Maragall a debatre amb JxCat", remarca la número dos de Forn. El candidat d'ERC va demanar un cara a cara amb l'exconseller d'Interior a Soto del Real -sense avisar JxCat-, però la Junta Electoral Central (JEC) el va tombar. Com també bona part de les intervencions de Forn en campanya. 

"No s'ha volgut fer una llista unitària, i això és legítim, però el que no pot ser és que no puguis competir electoralment ni contrastar projectes", sosté

Que la relació entre Maragall i Puigdemont tampoc és òptima ho revela Artadi quan ressalta les dificultats que tenia l'expresident per fer servir la delegació del Govern a Brussel·les. "No només ho dic jo, és així i ho sap tothom, tots els catalans que viuen a la capital belga", remarca la candidata, que malgrat l'acusació no situa cap exemple concret. "Al senyor Maragall l'incomodava més una reacció del senyor Josep Borrell que no pas donar recolzament al president a l'exili", insisteix. El substrat d'aquestes crítiques, en tot cas, subratlla una tendència de fons: un distanciament entre socis de Govern que, en plena competència electoral, no amaguen les discrepàncies, com també ha passat amb el decret del lloguer. L'horitzó d'urnes és també proper a Catalunya.

El factor Puigdemont i el seu futur

Serà candidata Artadi a la presidència de la Generalitat? Assenyala que el seu projecte és a quatre anys vista a Barcelona, a diferència de bona part dels seus rivals a les urnes. Queda clar, en tot cas, que si a Forn no el deixen ser alcalde -sempre i quan, esclar, estigui en disposició de ser-ho pel resultat electoral-, qui agafarà el relleu serà ella. No té intenció, a banda, de deixar de ser diputada al Parlament. En poc menys d'un any i mig, Artadi ha passat de ser una de les tècniques més qualificades del Govern a ser veu de referència dins de JxCat, un espai que encara s'ha "d'endreçar".

"El Parlament està tenint massa problemes per tirar endavant una reforma del reglament. Dins d'aquesta legislatura, és la constatació d'una realitat: el Parlament està impedint investir el president Puigdemont", indica Artadi

L'exconsellera de la Presidència va ser el cap de setmana passat a Waterloo per fer costat a Puigdemont en un moment decisiu. L'expresident és candidat a les eleccions europees -amb el dubte, entre jurídic i polític, sobre si podrà recollir l'acta com a diputat- i en campanya ha fet un anunci especialment rellevant: renunciarà a la restitució si pot exercir com a eurodiputat. Per què aquest gir? Per què s'ha vist forçat a fer-ho? "El forçat es va succeir el 30 de gener. El Parlament està tenint massa problemes per tirar endavant una reforma del reglament. Dins d'aquesta legislatura, és la constatació d'una realitat: el Parlament està impedint investir el president Puigdemont".

El líder de JxCat també ha deixat clar que no té "cap interès" en ser candidat a les futures eleccions catalanes. Serà el moment d'Artadi o complirà el compromís de quedar-se quatre anys a l'Ajuntament? De moment, cada vegada se sent més còmode en els mítings. "Ara sí que m'agrada, he trobat el meu to mitinero. És un moment de pujada d'energia, de molta connexió amb gent que és teva", reflexiona. Alumna aplicada, amb un currículum brillant i experiència als despatxos, és probable que de mítings en faci durant uns quants anys. Qui sap si per desfer el camí cap al Palau de la Generalitat.


EL TEST DEL CANDIDAT: "Un lloc de Barcelona? La plaça de Sant Felip Neri"

- Un lloc de Barcelona.


- A mi Barcelona m'encanta. Perdona, eh... Un lloc de Barcelona? Sant Felip Neri, la plaça.

- Un record d'infància relacionat amb la ciutat?

- El laberint d'Horta.

- Què és el primer que farà si és alcaldessa?

- Obrir les portes de l'Ajuntament, que porten massa temps tancades.

- Viu de lloguer o té un pis en propietat?

- No visc de lloguer ni visc de propietat, visc a casa de la meva parella. (Rialles) Abans d'això vivia de lloguer. No tinc cap propietat.

- Quin és el preu mitjà de lloguer a la ciutat?

- El preu mitjà del lloguer està molt elevat, està als 14 euros per metre quadrat. Aquest és un problema que tenim molt greu a la ciutat de Barcelona. Està totalment desfasat de com hauria d'estar. Per això, quan parlem d'habitatge no només hem de parlar que el preu no pugi, hem de parlar de tenir un parc d'habitatge prou gran on el preu del lloguer estigui un 25% per sota del preu de mercat.

- Sense que ho hagi de regular l'administració?

- S'ha de treballar des de l'administració, s'ha de treballar en col·laboració amb el privat, s'han de facilitar les eines perquè hi hagi un parc d'habitatge que ho pugui permetre. Això ja ho hauríem de tenir fet, però és que portem quaranta anys de govern socialistes, amb ERC i ICV, que s'ha dedicat a vendre-ho tot i a especular amb el sòl.

- Quin és l'atur a Barcelona?

- Per sota del 10%.

- Fa servir taxi, Uber o Cabify?

- La veritat? Vaig amb escorta i, per tant, ara mateix vaig amb un cotxe que em facilita el grup parlamentari.

- Defineixi en una paraula els seus rivals i companys de llista: Ada Colau.

- Fracàs.

- Quim Forn.

- Lluita.

- Ernest Maragall.

- Passat.

- Manuel Valls.

- Importat.

- Josep Bou.

- Excèntric.

- Anna Saliente.

- Lluitadora.

- Jordi Graupera.

- Absent.

- Elsa Artadi.

- Futur.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació