22
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
8:58h
Cada vegada que, en un fragment d'un debat de campanya de les municipals, sento que Manuel Valls, Josep Bou o Jaume Collboni retreuen a Elsa Artadi, Ernest Maragall o Anna Saliente, que parlin de qüestions relacionades amb la independència de Catalunya penso que tenen raó. Des que es va començar a dir, crec que en boca de Jordi Graupera, que era molt important que Barcelona tingués un alcalde independentista, que no entenc per què. Per quin motiu hauria de ser millor un alcalde independentista que un alcalde que no ho sigui? Quin és el guany? On és el valor afegit? De quina manera Barcelona en sortiria guanyant? De fet, si no m'equivoco, Graupera va plantejar les seves famoses primàries amb aquesta clau. Més enllà de poder-ne presumir, d'exhibir-ho com un triomf més del processisme, per què hi ha qui ens vol fer creure que això seria un valor en si mateix?
Al debat d'ahir de TV3 ho vaig tornar a pensar. És cert que ha arribat un moment que Valls, Collboni i Bou treuen el tema sense que ningú n'hagi fet cap menció, pel sol fet d'aprofitar-se'n ara ells i portar el contraargument a favor seu. Però més enllà d'això, pensem-hi un moment: en què incidiria el triomf de l'independentisme a Barcelona? En el turisme? La seguretat? La projecció exterior? Les exportacions i importacions? La marca Barcelona? La mobilitat? Els comerços emblemàtics? Voldrien venir més o menys franquícies? Es privatitzaria encara més el port de la ciutat? El Mobile se n'aniria de pet? A Mercabarna se n'assabentarien? Es farien més o menys "superilles"? S'obririen més o menys botigues de souvenirs? I supermercats pakistanesos? L'Aeroport Josep Tarradellas tindria més o menys trànsit? Ah! I el top manta? Què passaria amb el top manta?
De veritat algú es pensa que no som prou grandets tots plegats per a no adonar-nos de les motos que se'ns volen vendre?L'altre dia Jordi Évole signava a La Vanguardia un article interessant. Venia a dir que a molts polítics –i singularment dins l'òrbita convergent- els fot literalment a parir que Ada Colau hagi arribat a alcaldessa de Barcelona. És un odi irracional el que li tenen. El discurset de les primàries, la victòria de l'independentisme a Barcelona, la unitat del sobiranisme a la ciutat, etc, ve en bona part d'aquí, em sembla. L'actual consistori no crec que hagi fet res com per fer-ne grans celebracions. Ha començat coses interessants, té en temes eternament empantanegats encara una certa inexperiència tenallant. No sé si Ada Colau continuarà o no. Però si us plau, ni que sigui per vergonya aliena, acabem ja amb la cosa aquesta de parlar de la independència de Catalunya com un valor a tenir en compte a les eleccions municipals.
Ah! I em permeto un últim suggeriment als equips de campanya, assessors i directors de comunicació: digueu als vostres candidats que als debats no utilitzin més expressions com "No es posi nerviós", "Jo no l'he interromput", "Em deixaria acabar si us plau?"... Són d'un infantilisme atroç. Un descrèdit immediat. Armes dialèctiques de fireta. D'un baix nivell intel·lectual galopant.
Al debat d'ahir de TV3 ho vaig tornar a pensar. És cert que ha arribat un moment que Valls, Collboni i Bou treuen el tema sense que ningú n'hagi fet cap menció, pel sol fet d'aprofitar-se'n ara ells i portar el contraargument a favor seu. Però més enllà d'això, pensem-hi un moment: en què incidiria el triomf de l'independentisme a Barcelona? En el turisme? La seguretat? La projecció exterior? Les exportacions i importacions? La marca Barcelona? La mobilitat? Els comerços emblemàtics? Voldrien venir més o menys franquícies? Es privatitzaria encara més el port de la ciutat? El Mobile se n'aniria de pet? A Mercabarna se n'assabentarien? Es farien més o menys "superilles"? S'obririen més o menys botigues de souvenirs? I supermercats pakistanesos? L'Aeroport Josep Tarradellas tindria més o menys trànsit? Ah! I el top manta? Què passaria amb el top manta?
De veritat algú es pensa que no som prou grandets tots plegats per a no adonar-nos de les motos que se'ns volen vendre?L'altre dia Jordi Évole signava a La Vanguardia un article interessant. Venia a dir que a molts polítics –i singularment dins l'òrbita convergent- els fot literalment a parir que Ada Colau hagi arribat a alcaldessa de Barcelona. És un odi irracional el que li tenen. El discurset de les primàries, la victòria de l'independentisme a Barcelona, la unitat del sobiranisme a la ciutat, etc, ve en bona part d'aquí, em sembla. L'actual consistori no crec que hagi fet res com per fer-ne grans celebracions. Ha començat coses interessants, té en temes eternament empantanegats encara una certa inexperiència tenallant. No sé si Ada Colau continuarà o no. Però si us plau, ni que sigui per vergonya aliena, acabem ja amb la cosa aquesta de parlar de la independència de Catalunya com un valor a tenir en compte a les eleccions municipals.
Ah! I em permeto un últim suggeriment als equips de campanya, assessors i directors de comunicació: digueu als vostres candidats que als debats no utilitzin més expressions com "No es posi nerviós", "Jo no l'he interromput", "Em deixaria acabar si us plau?"... Són d'un infantilisme atroç. Un descrèdit immediat. Armes dialèctiques de fireta. D'un baix nivell intel·lectual galopant.