Dades

Els atacs a la llibertat d'expressió i el rebuig als referèndums ensorren la democràcia espanyola

El sistema monàrquic, la limitada participació de la societat civil i la creixent desigualtat també fan caure l'Estat en els índexs de qualitat democràtica del V-Dem

per Roger Tugas Vilardell, 22 de maig de 2019 a les 06:33 |
Espanya està força més lluny ara que el 2010 de ser una democràcia de referència. Des de llavors, ha caigut en tots cinc índexs en què el prestigiós rànquing V-Dem puntua la qualitat democràtica dels estats. Per quins motius? Una llibertat d'expressió cada cop més laminada, el rebuig a celebrar referèndums, el sistema monàrquic hereditari, la creixent desigualtat social i l'escassa participació de la societat civil en les polítiques públiques ho expliquen en bona mesura.

 
El rànquing V-Dem, amb seu al departament de ciència política de la Universitat de Göteborg i amb el suport de la Unió Europea, és elaborat per més de 3.000 acadèmics d'arreu del món i valora més de 450 indicadors de 178 països -per això, és un dels rànquings més usats a nivell acadèmic, per damunt d'altres de més mediàtics com el del The Economist-. Segons les dades del 2018, Espanya és una democràcia liberal clara, però, si bé el 2010 se situava entre la posició 15 i 17 en quatre dels seus cinc índexs, ara ja no baixa de la 24 en cap i, fins i tot, en dues ja cau a la 32 i 33. Els llocs capdavanters estan cada cop a més distància i, a nivell europeu, ha perdut sis llocs de mitjana.


La caiguda més sonada és en l'índex de democràcia electoral, que mesura alguns dels aspectes més formals del sistema polític democràtic, en què passa del lloc 15 al 33 del món. El sub-índex que explica en bona mesura aquesta patacada és el referit a la llibertat d'expressió i mitjans d'informació, ja que V-Dem detecta erosions rellevants pel que fa a la censura del govern als mitjans, l'assetjament a periodistes i l'autocensura dels mitjans. La caiguda de la puntuació més marcada, però, és en relació al biaix dels mitjans, tant escrits com audiovisuals, i l'atac a què sotmeten les forces contràries a l'executiu -ho puntua amb un 1,6-1,7 sobre 4, per sota de la meitat-, així com en la degradació de la llibertat d'expressió -cau del 2,9 a l'1,6 sobre 4-.

Manca de control popular

En aquest mateix índex de democràcia electoral, la nota referida a la netedat de les eleccions és elevada -la setena més alta-, però ha caigut en el sub-índex sobre llibertat d'associació, a causa de la il·legalització de partits i les dificultats imposades per presentar-se a eleccions. En el darrer dels seus sub-índexs, que avalua la conformació dels poders executius, Espanya cau en un profundíssim lloc 150 d'entre els 178 estats analitzats, penalitzada durament pel caràcter de monarquia hereditària del cap d'estat i per la capacitat de nomenar a dit alts càrrecs per part del govern, sense control popular.

Un altre índex en què l'Estat cau fins a 13 posicions -de la 15 a la 28- és el de la democràcia igualitària. Això es deu al fet que les capacitats dels diversos grups socials per accedir al poder en condicions d'igualtat s'han vist perjudicades per la crisi i per unes elits que s'han blindat i reproduït. L'Estat també ha caigut del lloc 17 al 29 pel que fa a la capacitat de redistribuir recursos, cosa que també ha perjudicat la seva posició com a democràcia igualitària.


Manca d'independència dels fiscals

Pel que fa l'índex de democràcia liberal, Espanya ha caigut de la posició 17 a la 26, des del 2010. La principal pèrdua de confiança s'ha donat en el sub-índex que mesura la independència d'organismes governamentals com els fiscals, la Intervenció General o els defensors del poble són prou independents per controlar l'acció del govern.

En l'índex de democràcia participativa, l'Estat només ha baixat set llocs, per bé que ja partia de la posició més allunyada dels capdavanters, i s'ha situat ara en el 32. En aquesta classificació, Espanya obté una bona puntuació quant a descentralització local, però s'enfonsa pel que fa al vot directe popular, aspecte en què ha caigut de la posició 53 a la 65 del món, penalitzat per la negativa a fer referèndums, consultes o plebiscits o per facilitar l'impuls popular d'iniciatives legislatives. També cau notablement del lloc 48 a un molt endarrerit 61 quant a la participació de la societat civil en la normativa.

Poc diàleg en política

Finalment, pel que fa al darrer índex, el de democràcia deliberativa, els descens és més limitat, tot i que també notable, del lloc 17 al 24. La disminució de la puntuació més profunda es dona en l'àmbit que mesura fins a quin punt la presa de decisions es dona després d'un procés de diàleg i persuasió oberts, més enllà de la imposició de majories, així com s'argumenten públicament els beneficis d'un determinada política pel bé comú i amb respecte per les opinions contràries. El diàleg, però, no passa per un bon moment a l'Estat.

El rànquing de V-Dem produeix el conjunt de dades més gran del món sobre democràcia, amb 19 milions de dades que van des del 1789 al 2018, elaborades per més de 3.000 acadèmics i experts de cada país, mesurant centenars d'atributs i paràmetres. En el darrer informe complet, fet públic fa un any, alerta que, per primer cop des del 1979, el nombre de països que avancen en democràcia és el mateix que el dels que en retrocedeixen, 24. En concret, avisa que la llibertat d'expressió, els mitjans de comunicació o la societat civil estan més en perill a determinades zones i identifica "tendències inquietants" a Brasil, la Índia, Polònia, Rússia, Turquia o els EUA.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació