22
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
8:18h
Miquel Iceta es referia dies enrere a la cortesia parlamentària per reclamar al Parlament la seva elecció com a senador autonòmic. Iceta, que buscava empara en la tradició de les votacions, va veure frustrades les seves aspiracions de presidir el Senat pel vot de les forces independentistes. De la cortesia de les relacions parlamentàries a Catalunya se'n va parlar, i molt. La sessió constitutiva de les Corts espanyoles d'aquest dimarts va tenir molts ingredients, certament, i la cortesia no en va ser el principal.
L'estrena de la legislatura a Espanya va deixar un regust de bronca de taverna, tant al Congrés com al Senat. A la cambra baixa es van escoltar cops i protestes -per part de diputats del PP, Ciutadans i Vox- quan els presos independentistes i els seus companys de grup prometien el càrrec. La simple presència dels líders empresonats incomoda molts electes. Començant per Albert Rivera, que amb el seu missatge amenaçador a Junqueras i companyia va iniciar la seva particular batalla per liderar la dreta espanyola. Al Senat, la dosi irrespectuosa la va cuinar un clàssic, el popular Rafael Hernando, que va interrompre el torn de paraula de Romeva i el va engegar a dida. No sorprèn venint d'Hernando. Anys enrere va intentar agredir Rubalcaba al Congrés.
La dosi de sensatesa la va posar Meritxell Batet, que va recordar que ningú representa en exclusiva Espanya. Que en prenguin nota els constitucionalistes que han fet de la Carta Magna un mur per al diàleg. Interessant també el breu diàleg entre Junqueras i Pedro Sánchez, una de les estampes de la jornada. "Hem de parlar", va dir el líder d'Esquerra. "No et preocupis", va respondre el futur president espanyol. Molta càrrega simbòlica en molt poques paraules. Ai, la cortesia parlamentària. Seria moment de preservar-la. Sense que ningú en senti lesionada la dignitat.