habitatge

El Govern aprova el decret per regular el preu del lloguer que ha enfrontat JxCat i ERC

L'índex de referència de preus passa de ser orientatiu a una veritable barrera legal, que només es podrà sobrepassar en un 10% o un 20% en casos especials

per Aida Morales, Palau de la Generalitat, 21 de maig de 2019 a les 13:23 |
Capella i Calvet, després de la reunió de Govern. | Govern
El Govern ha anunciat aquest dimarts l'aprovació d'un decret llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes dels contractes d'arrendament d'habitatge. És a dir, l'esperada mesura que obre la porta a regular el preu del lloguer. Ho han explicat la consellera de Justícia, Ester Capella, i el de Territori, Damià Calmet, en una roda de premsa després del consell executiu on s'ha escenificat el full de ruta unitari dels dos partits en el Govern, però on no han faltat preguntes relacionades amb el fet que la mesura s'hagi aprovat en plena campanya electoral. 

"És una mesura urgent perquè la situació és urgent", ha afirmat Capella, que ha remarcat que també és un mecanisme "que cohesiona", que posa les persones al centre, i que reivindica un dret fonamental, que és el d'habitatge. I és que, precisament, la situació de l'habitatge a Catalunya -i en especial el lloguer- és complicada i un dels principals factors de preocupació de la ciutadania. 


Segons la consellera de Justícia, i volent posar fre a les crítiques d’electoralisme rebudes, ha afirmat que el Govern podia actuar “per acció o per omissió”. En altres paraules, ha dit, es podia actuar davant la “necessitat dels interessos col·lectius” o “deixant el camí lliure als fons voltor i a la gentrificació”. “Si ens quedem amb els braços plegats, guanyen els de sempre”, ha afirmat. 

Així mateix, Capella també ha remarcat que el Govern “governa”, i no ha vingut a “fer d’espectador” del que passa a Catalunya quan, durant els últims cinc anys, el lloguer ha crescut un 40%, i s’han superat els preus d’abans de la crisi econòmica del 2012. Per contra, ha recordat, ni els salaris mitjans ni la capacitat adquisitiva de la ciutadania ha augmentat. 
 
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, s'ha oposat a qualsevol retret d'electoralisme. “En absolut és fruit de l’electoralisme, sinó del treball”, ha dit, i ha afirmat que, malgrat estar en període electoral, el Govern “ha de governar perquè el país ha de seguir avançant”.


El passat mes de maig, el ple del Parlament va aprovar una moció d'ERC (partit del qual forma part la consellera Ester Capella), que instava el Govern a prendre mesures legislatives per regular el lloguer. La proposta va comptar amb el suport de Junts per Catalunya, tot i que fa pocs dies la seva candidata a Barcelona i fins fa poques setmanes portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, ja va acusar els republicans i Capella d'utilitzar electoralment l'anunci del decret. "Hi ha hagut precipitació perquè d'aquí a una setmana hi ha eleccions", va dir.

Artadi, en un acte de Junts per Catalunya (JxCat) aquest dimarts des de la seu de la formació, acompanyada d'Artur Mas i de Xavier Trias, ha assegurat que serà Territori qui prendrà les decisions i ha tornat a insistir que no es pot prefixar el preu del lloguer. "Cal trobar maneres indirectes", com ara incentius fiscals, ha reflexionat. "Necessitem baixar un 25% el peu", ha remarcat la número dos de JxCat a Barcelona.

Contenir el preu un 10% sobre l’índex

El decret llei, que es portarà posteriorment a aprovació al Parlament, fixa zones tenses que podran ser determinades pel Govern. En el cas de Barcelona, es faculta el consell municipal del consistori a declarar la ciutat o una part d’aquesta com a àrea amb mercat d’habitatge tens, una condició indispensable per a la limitació dels preus. 
 
La norma general, però, agafarà com a llindar l’índex de preus del lloguer i fixarà el preu màxim en un 10% més d’aquest índex. En casos degudament justificats –zones amb vistes excepcionals o altres característiques especials com zones comunitàries amb piscines i jardins- s’hi podrà sumar un 5% més. Un altre cas serà el dels habitatges nous o completament rehabilitats, que podran estar un 20% per sobre de l’índex, tot i que només durant els cinc anys posteriors a la finalització de les obres. Pel que fa als habitatges ja llogats, es podran mantenir els preus anteriors a la limitació. 

Amb l'entrada en vigor del decret, i si el propietari cobra un lloguer que sobrepassa la contenció establerta pel Govern, els inquilins tindran dret a recuperar la diferència per via judicial.

Una norma innovadora de mirada europea

El Govern ha insistit que la mesura deriva de la petició del Parlament de prendre "mesures urgents", i ha remarcat que també és un decret llei "pioner a l'Estat", però ja aplicat a nivell europeu. Capella ha explicat que la limitació catalana s'inspira en el codi civil d'Alemanya, que regula la contenció de rendes des de fa 30 anys, però també en altres com Itàlia, Àustria, Suïssa o França. En aquest punt, ha dit, Catalunya "reivindica les competències" que li són "pròpies com a país". 

Durant la roda de premsa, la diputada de la CUP al Parlament Maria Sirvent ha volgut intervenir amb una pregunta sobre el decret llei. No obstant, la portaveu del Govern no li ho ha peres al·legant que era "una roda de premsa per a periodistes". La diputada cupaire ha argumentat que ha acudit a la roda perquè el seu grup no té "cap informació" sobre la iniciativa legislativa del Govern, i Budó li ha recordat que els grups poden registrar les preguntes al Govern que considerin oportunes a través del Parlament.



ÍNDEX DE REFERÈNCIA DE PREUS

L'Índex de referència de preus de lloguer és -per ara- un indicador de consulta pública amb caràcter informatiu i no vinculant. Permet conèixer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer d'un habitatge ubicat en una zona determinada, i amb unes característiques concretes. D'aquesta manera, estima un preu màxim i un mínim per a un habitatge, tenint en compte l'adreça, la superfície de l'immoble, l'any de construcció, l'estat de conservació, si compta amb mobles, si té ascensor o aparcament, i si gaudeix de certificat energètic.

El decret llei que proposa el Govern permetria, com a màxim, un augment del 10% respecte del preu indicat per l'índex, amb algunes excepcions que podrien fer incrementar la suma fins a un 20%, si es justifiquessin degudament.

Així, i tenint en compte les dades actuals de l'índex, per exemple, el preu màxim d'un pis de primera o segona planta, de 70 metres quadrats, en bon estat de manteniment, moblat, amb ascensor, construït a partir de 1979 i amb un consum mitjà d'energia podria oscil·lar entre: 

A BARCELONA (per barris):

Sarrià - 1.088 euros (preu segons l'índex) - 1.196 euros (preu màxim)
Nou Barris - 697,70 euros (preu segons l'índex) - 747,67 euros (preu màxim)
Gràcia - 854 euros (preu segons l'índex) - 939,4 euros (preu màxim)
Ciutat Vella - 1.081,50 euros (preu segons l'índex) - 1.189 euros (preu màxim)

AL TERRITORI (*s'agafa com a referència el centre de la ciutat): 

Manresa - 420 euros (preu segons l'índex) - 465 euros (preu màxim)
Sabadell - 667,10 euros (preu segons l'índex) - 733,81 euros (preu màxim)
Tarragona - 511 euros (preu segons l'índex) - 562 euros (preu màxim)
Vic - 497,70 euros (preu segons l'índex) - 547,47 euros (preu màxim)
Lleida - 417,20 euros (preu segons l'índex) - 458,92 euros (preu màxim)
Girona - 614,60 euros (preu segons l'índex) - 676,06 euros (preu màxim)


Pla d'obres per fomentar la cohesió territorial

El Govern també ha donat llum verda a una nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis per als anys 2020-2024, amb una dotació de 250 milions d’euros per cobrir les necessitats del món local, especialment per a la cooperació econòmica en aquelles zones més vulnerables o necessitades. Segons la consellera de Presidència, això s’emmarca en l’estratègia d’un país “d’oportunitats”, per “millorar les possibilitats del territori”. “Aquest acord ratifica el compromís del Govern amb la cohesió social i territorial, i les polítiques relacionades amb el món local”, ha afirmat. 
 
Per altra banda, també es posa en marxa un pla director per destinar un 0,7% en cooperació al desenvolupament, l'any 2030, amb set objectius vinculats al desenvolupament sostenible que es plantegen sota l'enfocament de gènere i dels drets humans i, segons Budó, el Govern també ha aprovat una inversió de més d'un milió d'euros per al programa escoles verdes. 

En el camp de l'educació, ha prosseguit, es traspassaran 4,5 milions d'euros al Consorci d'Educació de Barcelona per ajuts menjador, i hi haurà una dotació de 180.000 euros per promoure pràctiques STEM -per les sigles en anglès de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques- als centres educatiu. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació