nova legislatura

VÍDEO Les primeres declaracions de Romeva des del Senat

El senador per ERC s'asseu a la primera fila de la cambra, acompanyat per la republicana Mirella Cortés

per Aida Morales , 21 de maig de 2019 a les 11:06 |
El senador Raül Romeva, en la sessió constitutiva del Senat, acompanyat de Mirella Cortés. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Senat ja s'ha constituït. Ho ha fet minuts després del Congrés, passades les 10.00 del matí, amb una imatge molt similar a la que s'ha vist a la cambra baixa. El senador per ERC Raül Romeva -empresonat provisionalment a Soto del Real en la causa de l'1-O- ha aparegut, acompanyat per la també senadora republicana Mirella Cortés, a les primeres fileres del Senat, sense custòdia policial. Romeva ha demanat el vot per a ERC el 26M, per "aconseguir la llibertat i una República inclusiva, sobirana, justa i ètica", per la qual "alguns hem acabat a la presó". També des del Senat, just després de votar, Romeva ha fet unes breus declaracions que ha compartit Diana Riba a través de Twitter: "Seguim determinats a caminar amb fermesa i democràcia cap a la llibertat i cap a la República".
El vídeo la compartit la candidata d'ERC a les eleccions europees i parella de Romeva, Diana Riba. "El Raül ha entrat al Senat amb dignitat, el cap ben alt i un somriure immens", ha dit, i ha denunciat que el poder judicial "és ben present" a la cambra alta espanyola. "On és la separació de poders? Treballarem perquè d'una vegada per totes la política sigui valenta i afronti aquesta anomalia democràcia", ha reblat Riba.



Romeva ha estat elegit com a senador sense aplaudiments ni gestos de suport, tot i que ràpidament ha captat totes les mirades, tant de curiosos com de mitjans de comunicació, que s'han gravat i fotografiat des de la tribuna. La cambra s'ha constituït en no haver-se presentat cap recurs contenciós administratiu contra la proclamació dels senadors. La mesa d'edat ha estat l'encarregada de dirigir la votació de la mesa de la presidència.


La primera decisió que s’ha hagut de prendre és l’elecció del president, entre les dues candidatures proposades: la del socialista Manuel Cruz i la de Ruth Goñi Sarries, a proposta de Ciutadans. Cruz ha resultat guanyador per majoria absoluta.

La votació del president del Senat s'ha pogut fer en primera volta, ja que Cruz ha obtingut majoria absoluta. Han participat en la votació els 250 senadors. Hi ha hagut 140 vots en favor de Cruz, 11 vots per a Ruth Goñi Sarries -proposada per Ciutadans-, 84 vots blancs i 11 vots nuls.


Cruz era el candidat del president del govern espanyol a presidir el Senat, en substitució de Miquel Iceta, que va topar amb el "no" de les forces independentistes al Parlament i no va poder esdevenir senador per designació autonòmica. El president del Senat ja era cap de llista del PSC en aquesta nateixa cambra. També va ser, juntament amb la recent escollida presidenta del Congrés, Meritxell Batet, un dels 15 diputats del grup socialista que va votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern. Va néixer a Barcelona el 1951 i és llicenciat i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, on és catedràtic de Filosofia Contemporània.

La nova legislatura impacta en les eleccions

El moment és d'alt voltatge polític -i també emocional- i impacta en la campanya electoral. Els presos han arribat custodiats per la policia des de Soto del Real fins a l'hemicicle, però un cop allà tenen llibertat de moviments. 

Malgrat que els presos electes no poden reunir-se amb els seus respectius grups ni poden atendre els mitjans de comunicació, la seva sola presència ja és tot un missatge de l'efecte bumerang que ha acabat tenint la judicialització del conflicte. De fet, en el moment en què Junts per Catalunya i ERC van apostar per escollir-los com a candidats -tant al Congrés com al Senat- per demostrar que, malgrat la situació de presó preventiva, tenen els seus drets intactes perquè encara no han estat condemnats, ja es buscava que a Madrid es fos conscient que difícilment es podrà governar si no s'afronta de cara el conflicte i es desfà el camí dels tribunals.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació