entrevista

«Si busqués venjança per la mort de Marielle Franco, ho hauria resolt de manera més pràctica i menys costosa»

Monica Benicio és la viuda de la política brasilera, feminista i lesbiana assassinada a trets en ple carrer a Rio de Janeiro

per Albert Hernàndez , Sabadell, 20 de maig de 2019 a les 18:34 |
La viuda de Mariella Franco, a la Rambla de Sabadell | Albert Hernàndez
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 14 de març de 2018 va canviar la seva vida. Quatre bales van travessar el cap de la seva parella, Marielle Franco, una activista i política, "negra, lesbiana, pobra i originària de les faveles", tal com la descriu la seva companya, Monica Benicio (Rio de Janeiro, 1986). El 2016 Franco va fer el salt a la política amb un ampli suport a les urnes, dos anys després va ser escollida relatora i encarregada de supervisar les intervencions policials i militars a Rio de Janeiro. Benicio no ha parat de reclamar "qui va ordenar matar-la" i "per quines motivacions". Apunta a l'Estat brasiler per trobar respostes i s'ha passejat per mig planeta denunciant el cas. Ha estat menys d'una setmana a Catalunya i de manera fugaç s'ha aturat a la capital vallesana, també per atendre NacióDigital

- L'últim que se sap de l'assassinat de Marielle Franco és que hi ha dos policies detinguts. Hi ha alguna altra novetat?

 
- No, les persones que estan a la presó estan acusades de matar un conductor i una senadora, però no estan sent jutjades i, per tant, no estan condemnades. Existeix el perill que siguin posades en llibertat o declarades innocents si no fem pressió perquè se les jutgi i d'aquesta manera, demostrin si ho van fer. I si no són les responsables, que ho provin. El més important del cas és saber qui va ordenar aquest assassinat i quines van ser les motivacions.

 
- Ha denunciat diverses vegades la lentitud de les investigacions...

 
- I continuen anant a un ritme molt lent, fins i tot encara més que a la primera fase. Ha calgut un any per trobar, per ara, dos presumptes autors. I com més temps passi, serà més complicat demostrar-ho i més proves es poden perdre. Va ser un crim polític i òbviament hi ha algú molt poderós al darrere, per això aquestes dificultats de l’Estat brasiler per respondre.
 
- Proves de quin tipus? Poden demostrar que va ser un "crim polític"?
 
- És complicat respondre a això, però sí que va ser un crim polític, sobretot per la sofisticació de l'assassinat i la complicació per donar una resposta, perquè clarament hi va haver una participació d'agents de l'Estat, milícies i figures polítiques. Però d'això que et comento no tinc suficients proves per demostrar-ho. Els crims polítics al Brasil acostumen a quedar sense resposta, però el cas de la Marielle s'ha convertit en emblemàtic pel que representa, una defensa de la democràcia.
 
"El cas de la Marielle s'ha convertit en emblemàtic pel que representa, una defensa de la democràcia"

- Marielle li havia comentat si tenia entre mans algun tema sensible que pogués molestar les autoritats policials?
 
- No, s'encarregava, entre altres tasques, de fiscalitzar les operacions policials. Des de fa un temps a Brasil ha començat a operar un grup de paramilitars d'Estat, amb competències tècniques i que s'han estès pel territori amb molta violència, sobretot a Rio de Janeiro. D'aquesta manera, poden dominar la zona, atacant bàsicament a les bandes. Aquestes milícies han acabat ocupant poder polític, s'han tornat d'Estat. Hi ha agents dialogant amb polítics. La família Bolsonaro, per exemple, té una relació directa, professional, i està demostrat. El mateix Jair Bolsonaro els hi ha donat suport, també s'han fet homenatges a milicians. Poden ser coincidències, però si hi ha algun indici que apunti cap aquí, ha de ser investigat. Sigui qui sigui, si és la família, el president... Tant se val, ha de ser investigat.
 

Una de les samarretes de denúncia per l'assassinat de Marielle Franco Foto: Albert Hernàndez


- Pel que diu, confia en la justícia per trobar les respostes que busca?
 
- Diferencio entre justícia i poder judicial. És evident l'existència de la corrupció a la política brasilera i que està molt vinculada a un joc de poders que és molt fosc. Tinc l'esperança que es faci bona feina en la investigació i que s'enviï el missatge de què la democràcia és possible al Brasil. Marielle va ser escollida democràticament, el 2016 va ser la cinquena opció a les legislatives, a Rio de Janeiro i la segona dona més votada a tot el país. I si volem aquesta democràcia que defensava, s'ha de saber qui va ordenar la seva mort i d'aquesta manera, de cara al món, com a país deixem de passar tanta vergonya com ens està passant últimament.

- L'assassinat de Marielle es pot llegir com un avís: intentar frenar d'altres iniciatives del col·lectiu LGTBI i les dones.
 
- Marielle era una política negra, un fet poc habitual al país, i de perfil discret amb les seves polítiques, però ha deixat un llegat polític, perquè a més de ser negra, era del col·lectiu LGTBI, d'origen pobre, de les faveles i va començar a trencar amb el pensament que els espais polítics no són per a gent amb aquestes característiques. Al Brasil es maten dones, especialment pobres i de les faveles. De fet és el país que més mata a persones trans i té uns registres més alts en índexs de feminicidis, però no a polítics i menys al centre de la ciutat. Marielle s'estava gestant com una figura política i el seu assassinat ha tingut l'efecte invers! Va generar, i encara està present, una onada de rebuig, no només al país, a escala internacional. És un símbol de resistència per totes aquestes lluites.
 
- I aquest llegat ha fet que es plantegi donar el salt a la política?
 
- El llegat de Marielle era molt ampli i portat de moltes maneres diferents, no té perquè ser a través de la política institucional. Entenc que hi ha moltes maneres de fer política i el que estic fent ara amb tu, n'és una. També la campanya de denúncia del seu cas que estic fent arreu.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

50 anos de Stonewall . "Os acontecimentos que tiveram início no Stonewall Inn em 1969 marcaram uma mudança monumental para pessoas lésbicas, gays, bissexuais, trans e queer estadunidenses (LGBTQ). O bar gay Stonewall, localizado na Rua Christopher, 51-53, sofreu uma batida policial em 28 de junho de 1969. Frequentadores e uma multidão que estava do lado de fora resistiram, e os confrontos continuaram nos dias seguintes no Parque Christopher, próximo ao bar, e em ruas adjacentes. Esse levante catalisou o movimento pelos direitos civis LGBTQ, resultando em uma visibilidade cada vez maior para a comunidade, que continua a ressoar na luta pela igualidade." . #stonewall #orgulholgbt #loveislove #amoréamor #nossafamiliaexiste #euestoucomela #M2

A post shared by M O N I C A B E N I C I O (@monicaterezabenicio) on

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

"Não chame o meu amor de Idolatria Nem de ídolo realce a quem eu amo, Pois todo o meu cantar a um só se alia, E de uma só maneira eu o proclamo. É hoje e sempre o meu amor galante, Inalterável, em grande excelência; Por isso a minha rima é tão constante A uma só coisa e exclui a diferença. 'Beleza, Bem, Verdade', eis o que exprimo; 'Beleza, Bem, Verdade', todo o acento; E em tal mudança está tudo o que primo, Em um, três temas, de amplo movimento. 'Beleza, Bem, Verdade' sós, outrora; Num mesmo ser vivem juntos agora." Shakespeare . 📸 Pablo Nunes - Observatório da Intervenção #M2 #ADMV #marielleemonica, #orgulholgbti #porqueeraelaporqueeraeu #saudade #orgulholgbt #loveislove #amoréamor #eusouporquenossomos #mariellefranco #quemmatoumarielle #justiçaparamarielleeanderson #189diasSemEla

A post shared by M O N I C A B E N I C I O (@monicaterezabenicio) on

- Què busca, justícia o venjança?
 
- Justícia i ho remarco, justícia! Si volgués venjança, ja estaria resolt d'una manera més pràctica i em donaria menys feina. Es tracta de democràcia. Però no només és justícia per a la meva companya, sinó per a totes aquelles dones negres, LGTBI i pobres i el desig d'una societat més justa, que no sigui masclista ni misògina i construir una població menys racista. És curiós, perquè és un dels països amb més persones de raça negra. És també defensar la democràcia per al Brasil, per això carrego contra l'Estat, per què no respon qui va ordenar matar-la?
 
- Però xoca frontalment amb la presidència del país, un exmilitar que ja ha començat a aplicar polítiques anti-LTGBI i ha flexibilitzat l’ús de les armes.
 
- És complex i és un risc, perquè és un govern que atempta contra tot això. És un projecte de poder neofeixista i no té res de democràtic, vol atacar els moviments socials a través d'una violenta repressió. La majoria de dones -que també ataca Bolsonaro- que són assassinades ho són amb armes de foc. A això se li suma la mesura de la tinença d'armes en detriment de l'educació i la cultura. Quina política és aquesta? Vol una població cada cop més ignorant, perquè és més fàcil de manipular.

"Jair Bolsonaro vol una població cada cop més ignorant, perquè és més fàcil de manipular"

- L'auge de la dreta és una evidència en l'última dècada a Xile, Paraguai, Brasil i Colòmbia, després d'una època de polítiques d'esquerres amb Mujica, Lula, Bachelet... Té alguna explicació?
 

- És cert que és un fenomen que està creixent a Amèrica Llatina, però també a la resta del món. Tinc l'esperança en la política, malgrat que les esquerres, per tradició, sempre han estat més fragmentades a diferència de les dretes. Això fa que no s'aconsegueixi una societat més justa i igualitària. En canvi, quan hi ha polítiques homofòbiques genera desesperança. Com deia, la política és complexa. Per exemple, l'època de Lula da Silva al Brasil va tenir un paper fonamental en la construcció social amb la població pobra. Tot i això, ha tingut problemes i els hi va faltar humilitat per admetre que van fallar i en què van fer-ho. I la gent s'ha cansat, perquè les polítiques d'esquerres no han estat immaculades i això ha decebut la ciutadania.

- Els Jocs Olímpics de Brasil de 2016 s'han traduït en alguna millora per al país? 

- No han portat res positiu. Molts projectes i obres ineficaces, que van destruir zones del Brasil, apartar famílies, en molts casos, de les seves arrels. No s'ha sabut aprofitar i va acabar amb l'economia. Es va mostrar el que es volia ensenyar i d'una manera determinada. No ha estat positiu ni per a la població, ni la política i l'economia. 

- Per últim, després del que ha explicat, té por de tornar al Brasil?

- No. L'anhel de trobar les respostes a les meves preguntes i que hi hagi justícia em mantenen activa.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació