Els presos instal·len l'excepcionalitat al Congrés i al Senat

Oriol Junqueras va definir diumenge el procés de recollida de l'acta al Congrés com un "tast de llibertat". Els minuts que els empresonats han estat aquest dilluns a les Corts espanyoles són només l'avantsala de la jornada d'aquest dimarts, quan l'excepcionalitat s'instal·larà definitivament al Congrés i al Senat un cop s'asseguin a l'escó per a la sessió constitutiva. Serà la imatge d'una legislatura espanyola que arrenca sense possibilitat de girar l'esquena a una realitat que incomoda el president Pedro Sánchez: els seus interlocutors per resoldre el conflicte amb Catalunya estan a la presó i a l'exili i segueixen guanyant eleccions. 

El moment serà d'alt voltatge polític -i també emocional- i impactarà en la campanya electoral. Els presos arribaran custodiats per la policia des de Soto del Real fins a l'hemicicle, però un cop allà tindran llibertat de moviments. I una de les escenes que s'esperen és la probable salutació que adreçaran a Sánchez. Fonts pròximes a Junqueras admeten que aquesta és una de les accions que es poden acabar produint durant la sessió. La reacció del líder del PSOE serà escodrinyada des de tots els punts de vista. Allargarà la mà? Evitarà la salutació? Fins ara, els socialistes no han revelat quina serà la seva resposta. 

Batet i Cruz portaran les regnes d'una insòlita sessió

Però el focus mediàtic perseguirà tots els gestos i interaccions, així com qualsevol tipus de reacció que puguin tenir els líders d'altres formacions de la cambra que els acusen de ser uns "colpistes". Per primera vegada, 24 diputats d'extrema dreta ocuparan bancada. I també per primera vegada dos catalans, Meritxell Batet i Manuel Cruz, seran els encarregats de governar la insòlita situació des de la presidència del Congrés i del Senat. 

Els presos electes ni podran reunir-se amb els seus respectius grups ni podran atendre els mitjans de comunicació, però la seva sola presència ja és tot un missatge de l'efecte bumerang que ha acabat tenint la judicialització del conflicte. De fet, en el moment en què Junts per Catalunya i ERC van apostar per escollir-los com a candidats per demostrar que, malgrat la situació de presó preventiva, tenen els seus drets intactes perquè encara no han estat condemnats, ja es buscava que a Madrid es fos conscient que difícilment es podrà governar si no s'afronta de cara el conflicte i es desfà el camí dels tribunals.

El laberint jurídic aterrarà també a les corts espanyoles

El laberint jurídic en què ha quedat atrapat durant un any i mig el Parlament, on totes les rutines han quedat alterades per l'existència d'electes empresonats i a l'exili, aterrarà ara al Congrés i al Senat. La primera patata calenta arriba a la mesa que presidirà Meritxell Batet abans fins i tot de constituir-se: el Tribunal Suprem ja ha dit que serà aquest òrgan qui haurà de decidir la suspensió dels diputats processats, un moment que no està fixat en el calendari però que s'haurà de produir abans de la votació d'investidura de Pedro Sánchez. El Suprem no dona per feta la suspensió automàtica, però deixa en mans de la mesa de Batet la decisió d'executar-la.

La primera derivada de suspendre'ls seria alterar la pròpia representació de la cambra, que es quedaria amb 346 diputats en comptes de 350. Aquesta nova geometria seria favorable per a Sánchez, ja que la majoria per ser investit seria de 174 vots a favor i no de 176, amb la qual cosa podria ser escollit sense necessitar una abstenció dels independentistes. Els independentistes haurien de decidir si deixen buits els llocs o, pel contrari, fa córrer la llista. 

Tot i això, la líder dels comuns, Ada Colau, ja ha deixat clar en una entrevista a TV3 que el seu espai no és partidari de la suspensió dels presos independentistes i Gerardo Pisarello és un dels components de la mesa. Tot i que el PSOE té majoria amb Podem en l'òrgan de la cambra, arribat el moment els socialistes hauran de decidir si en la primera gran decisió clau s'alinea amb Ciutadans i PP, que ja demanen que s'acordi de forma immediata la suspensió. Caldrà veure també què diuen els lletrats de la cambra si s'opta per sol·licitar un informe jurídic. 

Exportar el conflicte també a Europa

Més enllà de si són o no suspesos, l'independentisme té també com a horitzó exportar el conflicte al Parlament Europeu de la mà de Junqueras i de Carles Puigdemont. El pas del líder d'ERC pel Congrés serà efímer perquè es presenta com a cap de llista a les europees amb la finalitat de convertir-se en el primer pres polític que és eurodiputat. El seu objectiu és que la Unió Europea sigui conscient de la situació d'empresonament que pateixen uns dirigents d'un dels seus estats membre tot i tenir els seus drets intactes per haver organitzat l'1-O.

Puigdemont, per la seva banda, lliurarà també el pols per intentar aconseguir la immunitat i recollir l'acta tot i l'informe desfavorable encarregat pel president del Parlament Antonio Tajani. En tot cas, la intenció de Sànchez, Rull i Turull és quedar-se al Congrés fins a la suspensió, de la mateixa manera que Romeva pensa fer-ho al Senat.

La legislatura arrenca i ho fa amb una fotografia que és, sobretot, un missatge per a Pedro Sánchez, que veu com, igual que en el microrelat El dinosaure de l'escriptor Augusto Monterroso, quan va despertar, el conflicte amb Catalunya encara hi era. Ara, amb la possibilitat de mirar-lo directament als ulls des dels escons de l'hemicicle. Acabada la sessió, tornaran tots a Soto del Real.