Junqueras, Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull no podran fer declaracions a la premsa, no podran reunir-se amb els seus companys de grup i no se'ls veurà ni arribar ni marxar. El líder d'ERC no tindrà problema en saludar, si aquest ho vol, a Pedro Sánchez i aquest hauria de buscar parlar-hi i abandonar el càlcul poruc de quan la mesa de la cambra els pot suspendre com a diputats per evitar així que participin en la ronda de contactes de Felip VI amb els portaveus o al debat d'investidura. El líder del PSOE va guanyar les eleccions i arraconar els seus rivals interns, com ara l'espanyolista Susana Díaz; va derrotar el tripartit de dretes que havia fet bandera de l'oposició al diàleg amb Catalunya fent evident que potser això no el desgasta tant com creia; i està abocat a pactar amb Podem, qui sap si fins i tot a compartir-hi govern.
Calen més incentius perquè tingui una altra actitud? L'alternativa és una legislatura en precari, no resoldre el "problema català" i esgarrinxades com l'expulsió del PSC de l'equip de govern de Barcelona fa un any o el recent veto a Miquel Iceta. És a les seves mans encara que potser ell no en sigui ni conscient. Sobre què pot passar ara amb els diputats presos us aconsello aquesta anàlisi d'Aida Morales i sobre la sessió d'avui aquesta altra de Sara González. Ella i jo us informarem avui de tot el que passi des del Congrés, que escollirà presidenta Meritxell Batet que, si vol, podrà remar per moure Sánchez cap a la solució.
Barcelona, on volia ERC. La campanya de Barcelona ja ha entrat en una fase de polarització total, en aquest cas entre Ernest Maragall i Ada Colau. És el que volien -i per això van canviar també de candidat- des de fa mesos els republicans. Sabien que la campanya es polaritzaria i temien quedar-ne al marge a mesura que avancés i convertir-se en víctimes del vot útil. Al final se n'han sortit. La demoscòpia és tossuda i posa Maragall al davant, seguit molt de prop per la cap de llista dels comuns. És cosa de dos, diuen tots els sondejos.
Colau ha canviat d'estratègia: ha passat de buscar vot independentista i de tota l'esquerra polaritzant amb Manuel Valls (recordeu el debat a la Sexta) a centrar-se a buscar el xoc amb ERC, segura com està que això tapona possibles fugues al PSC, que arriba al tram final molt animat. Ahir a la tarda, Colau ja va demanar un cara a cara amb el republicà. Lògicament, els que estan fora de l'equació i es veuen a venir que seran víctimes del vot útil es regiren. Ahir Elsa Artadi i Carles Puigdemont van oblidar les crides retòriques a la unitat i van tornar a criticar amb duresa Maragall, segons ells per ser poc empàtic amb l'exili. Aquesta nit hi ha debat a TV3 i pot desempatar coses. Els dos principals candidats no només depenen de com ho facin ells, també de la capacitat d'Artadi, Valls o Collboni de fidelitzar el seu públic. Sobre la campanya barcelonina i els programes us hem preparat un divertit trivial. Aida Moralesus porta al seu "Pòquer de campanya" el millor resum del dia.
S'apaga el discurs d'odi d'Anglada. I ahir vam conèixer una notícia rellevant en l'àmbit municipal. No perquè Josep Anglada tingués ja cap opció de condicionar la governabilitat de Vic, sinó perquè durant anys ho havia fet i perquè era encara la cara de la ultradreta xenòfoba a Catalunya. L'han inhabilitat per enfrontar-se a un menor d'Arran a qui va insultar i que va tenir la valentia de dur-lo a judici. Ahir vam parlar amb el líder ultra i diu que ha recorregut a la Junta Electoral de zona. Veurem, però sens dubte que és bona notícia perdre de vista el seu discurs d'odi i farcit de mentides contra els qui pitjor ho passen i a qui tenim l'obligació d'integrar en drets i deures. El nostre redactor en cap, Joan Serra Carné, que fa anys va escriure un tros de llibre sobre la Plataforma per Catalunya amb el periodista Miquel Erra, també osonenc, ha preparat aquest perfil d'Anglada que no us heu de perdre. Aquesta fotogaleria d'Adrià Costa permet repassar el seu auge i declivi.
Vist i llegit
El gran mal dels entorns rurals és la falta de serveis. Hi ha pobles sense escola, sense botigues... i sense caixers automàtics. Això darrer complica molt la vida a la gent gran que té problemes per desplaçar-se. La Generalitat Valenciana hi ha volgut posar-hi remei. A El País, Cristina Vázquez explica que el govern d'esquerres es gastarà 7,4 milions d'euros en llogar dispensadors d'efectiu perquè les entitats els posin en marxa en petits municipis on no els sortiria rentable instal·lar-ne. Al final, la banca sempre guanya. Potser una banca pública també podria posar remei a aquestes coses sense que hi guanyessin els qui ja hem hagut de rescatar entre tots.
El passadís
Junts per Catalunya lluita per no perdre poder municipal malgrat que el vent no bufa de cara pels hereus de CDC als ajuntaments. Sant Cugat del Vallès és plaça forta. El míting nacional de diumenge passat va ser animat malgrat que la CUP i ERC també tenen bones perspectives a la població. JxCat mostra avui la seva cara més clàssica. Dinar amb empresaris i botiguers a Esade per donar suport a la candidata, Carmela Fortuny. Per exhibir continuïtat, els reclams són els exalcaldes Mercè Conesa, expresidenta de la Diputació, ara presidenta del Port de Barcelona i veu potent al PDECat, i el també exalcalde Lluís Recoder. Aquest últim es prodiga molt poc des que va deixar la política el 2012 -va ser el conseller de Territori del primer govern Mas- i no té massa sintonia amb Puigdemont. De fet, no és ni militant però va acceptar tancar la llista com a independent. Per Fortuny es mulla.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1981 Terra Lliure va atemptar contra l'opinador Federico Jiménez Losantos, que mesos abans havia estat un dels promotors de l'anomenat manifest dels 2.300, que intentava barrar el pas a la normalització de català a l'escola, els mitjans o l'administració. Losantos, que havia militat en organitzacions d'esquerra, era aleshores professor d'institut a Santa Coloma de Gramenet. L'atemptat, un tret al genoll, va fer que marxés a Madrid i comences a col·laborar regularment amb mitjans. S'ha convertit en un dels personatges més populars de la dreta espanyolista gràcies als seus programes matinals de ràdio i al seu diari digital.
L'aniversari
Tal dia com avui de l'any 1909 va néixer a València el fotògraf Agustí Centelles, que moriria a Barcelona el 1985. És, sens dubte, el nostre fotògraf de guerra. Seves són les fotos de la Guerra Civil i la rereguarda a Barcelona, a Lleida o al Front d'Aragó, dels bombardejos, dels camps de refugiats a la Catalunya Nord... Va retratar l'horror que va quedar-se en una maleta que anys després va poder recuperar deixant-nos un gran llegat col·lectiu. Els seus fills van tenir un litigi amb la Generalitat després de vendre el fons a l'Estat, que el volia traslladar a Salamanca. Aquí podeu gaudir d'algunes de les seves millors obres.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi