Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El lideratge econòmic de Barcelona busca un model

La divergència de propostes polítiques genera interrogants sobre una ciutat que té en el poder firal i l'aposta per la recerca bones cartes per jugar

per Pep Martí, 23 de maig de 2019 a les 16:24 |
El Mobile World Congress del 2019 va superar el rècord de visitants. | José M. Gutiérrez
Barcelona ha perdut lideratge en el món global? Disposa de tots els estris per competir en igualtat de condicions amb les altres grans capitals mundials? Està perdent pols econòmic? El debat és obert. Hi ha un pols entre els diagnòstics pessimistes que s'han obert camí amb l'esclat de la crisi econòmica i el procés sobiranista, d'una banda, i de l'altra, les visions dels sectors que veuen mig ple el got de les grans oportunitats. Ningú nega la potència de la tradició firal, la marca Barcelona i l'atractiu turístic de la gran encisera.

Durant la campanya de les municipals, l'oposició ha criticat el balanç d'Ada Colau i ha parlat d'una ciutat sense rumb i mancada de lideratge i projecte, com si Barcelona ja no sapigués qui la somia. L'alcaldessa ha respost assegurant que té un projecte, que és l'aposta per una "altra economia", posant en valor una gestió que ha incidit en el suport a un model cooperatiu, sostenible i solidari. 

Si el món polític viu un debat intens, en els sectors econòmics també hi ha neguit. Fa uns mesos, el Cercle d'Economia i Barcelona Global van organitzar un cicle de títol ben explícit, "Pensar Barcelona". En la cloenda, Colau va llançar la iniciativa Horitzó 2030, un fòrum de debat amb els alcaldes de l'àrea metropolitana. En això hi ha consens en amplis sectors: el futur de Barcelona i la seva posició de lideratge ha de ser metropolità.  

Per la seva banda, la patronal Foment del Treball vol engegar de manera informal un diàleg estratègic amb el Cercle d'Economia, Barcelona Global, el Reial Automòbil Club de Catalunya i el president de la Fira de Barcelona. La sensació que la ciutat ha perdut tremp depassa el context de la política municipal. Les eleccions municipals coincideixen així amb la urgència d'un gran debat de ciutat. Xavier Bru de Sala, un intel·lectual que és un bon termòmetre de l'estat del país i la ciutat, reclamava recentment més idees per Barcelona per resituar-la en el mercat global. És un plantejament força compartit: ara toca repensar Barcelona.  

Debilitats
Unes infraestructures de província 

Barcelona encara no disposa d'infraestructures bàsiques per consolidar el seu creixement. Com en tantes vegades en la seva història, el talent que genera la ciutat no troba el suport logístic que necessita per solidificar-se. Situada geogràficament en la megaregió Barcelona-Lió (amb pas per Marsella), que també es coneix com a Eurosunbelt, la regió és considerada la cinquena d'Europa (i l'onzena del món) quant a potencial econòmic.

El corredor mediterrani, que ha mobilitzat la societat civil i la classe política, és bàsic en aquest sentit. Però continua sent un projecte. L'accés ferroviari al Port de Barcelona que comportaria és una obra imprescindible. El corredor suposaria un salt pel que fa a l'arribada de mercaderies asiàtiques a Europa que ara arriben a través d'altres ports. El darrer compromís de l'Estat davant la UE havia fixat el 2017 com a data final. 

Acabar l'estació de la Sagrera és una altra necessitat cabdal que s'arrossega des de fa anys. L'anterior executiu de Mariano Rajoy es va comprometre a culminar el projecte l'any 2020, però el cert és que les obres es van paralitzar el 2016. L'any passat es van reemprendre, però ningú creu que es podran finalitzar l'any vinent. També espera la seva culminació la línia 9 del metro, que porta pendent... deu anys! Falta el tram central, que porta de la Zona Universitària a la Sagrera. La data prevista, en principi, és el 2025.   

Una debilitat afegida és la manca de lideratge mostrada fins ara per les corporacions econòmiques. Sempre s'esmenta el gran acte celebrat a l'IESE el març del 2007, quan més de 500 empresaris es van reunir per exigir un nou model d'aeroport que respongués a la dimensió intercontinental de Barcelona i el traspàs de la gestió. D'aquell esforç ha quedat poca cosa. El Prat roman en mans de l'Estat i d'Aena. El paper rector de les entitats econòmiques està en qüestió després del fracàs de les seves pressions per aconseguir que Madrid atengués les reivindicacions econòmiques i d'infraestructures catalanes. El resultat de les darreres eleccions a la Cambra de Comerç no es pot deslligar d'aquest sentiment de manca d'ambició de les elits. 
 
Amenaces
Un Estat en contra i uns lideratges inestables

Si no disposar dels estris d'un Estat és una feblesa, tenir l'Estat en contra és un perill. El procés sobiranista ha estat també una conseqüència del bloqueig patit per Catalunya, que no ha pogut desplegar les potencialitats del territori més productiu i exportador per manca d'un encaix polític. Des de la classe dirigent espanyola s'ha acusat el procés de coartar l'embranzida econòmica de Catalunya, però el cert és que ja fa anys que es va trencar la confiança entre la Generalitat i els governs centrals. Els pactes difícils assolits en l'inici de la Transició s'han esquerdat.    

La inestabilitat política que ha acompanyat el procés, amb una fragmentació de les grans forces partidàries, també ha contribuït a afeblir els lideratges catalans. La suspensió de les institucions catalanes per l'aplicació de l'article 155 ha estat un fet greu, com també la repressió contra els dirigents sobiranistes. La dificultat de la direcció independentista per consensuar un full de ruta també ha complicat el panorama.  

La dificultat de recuperar els difícils pactes institucionals entre la Generalitat i l'Ajuntament ha rebrotat entorn el procés. La referència als Jocs del 92 sol ser habitual en el discurs de les forces constitucionalistes, però és cert que ara per ara sembla difícil que es pugui tornar a produir un consens com aquell -i amb l'Estat treballant a favor- entorn un gran projecte català.

En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, la fragmentació en el consistori ha estat un factor d'inestabilitat. La força que ha governat en el mandat que ara s'esgota, Barcelona en Comú, tenia tan sols 11 regidors de 41. Només durant un breu període es va poder tancar una aliança amb un altre partit, el PSC, que després es va truncar pel suport socialista al 155. L'amenaça d'un nou consistori sense majories sòlides planeja altre cop.  
Fortaleses
El Mobile, símbol del poder firal

Barcelona té una forta tradició firal. L'èxit que va suposar l'aterratge a la ciutat del Mobile World Congress ha estat el símbol d'aquesta realitat, assolida a partir de l'aliança de tots els agents econòmics i polítics de la ciutat. Les xifres certifiquen l'èxit del Mobile: aquest 2019 es va batre el rècord d'assistents, amb 109.000, 2.400 expositors de 200 països, 77 empreses catalanes a l'estand del Govern i participació de les grans multinacionals del sector, com Facebook, Google, Huwaei, Nokia, Samsung, Sony o LG. 

Barcelona ha encarat bé la lluita per ser líder en el mercat de la nova economia. El Mobile és un esglaó més d'aquesta cursa. Aquí un dels reptes serà la capacitat de crear un ecosistema per a l'economia del 5G, la que és considerada la nova frontera de la tecnologia punta, la cinquena generació de la telefonia mòbil. El 5G serà un dels camps de batalla de la competitivitat global.    

La consolidació d'altres fires, com el Saló de l'Automòbil i Alimentaria, són un altre senyal de fortalesa. L'èxit de la Barcelona firal és l'èxit del model de la Fira de Barcelona, un consorci amb participació de l'Ajuntament, la Generalitat i la Cambra de Comerç, que han de consensuar la presidència. Però la gestió és empresarial. La Fira, que ara té la seu principal a la plaça d'Europa de l'Hospitalet, ha anat creixent en metres quadrats i és elogiada com una de les millors cartes per al creixement econòmic. A l'escalf del Mobile, altres certàmens connecten la ciutat amb l'economia del futur, com el 4YFN, la trobada entre start-up i inversors.  

Malgrat les dificultats polítiques, el poder firal de la ciutat s'ha preservat. Segons l'Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA), l'any 2017, en el punt més tens del conflicte entre Catalunya i l'Estat, Barcelona va ser la ciutat líder en congressos. Se'n van celebrar 195 en total, per davant d'altres grans capitals europees com Viena o París. El que desmenteix les visions apocalíptiques sobre els efectes del procés.  
Oportunitats
La perspectiva metropolitana i el combat per la recerca 

El fet de la regió metropolitana suposa un potencial enorme. Ho explicava recentment el geògraf Oriol Nel·lo a NacióDigital: la Barcelona ciutat són 100 quilòmetres quadrats i 1,6 milions d'habitants. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja té uns 600 quilòmetres quadrats, 36 municipis i uns tres milions d'habitants. La regió metropolitana són 3.200 quilòmetres quadrats, 5 milions d'habitants i 164 municipis. Estem parlant d'una de les grans regions urbanes d'Europa.  

Si focalitzem l'atenció en l'AMB, es tracta d'un organisme considerat de segon nivell, elegit a través dels ajuntaments, amb atribucions en matèria de medi ambient, transports i urbanisme. Per dotar-lo d'un poder polític major, caldria reformar-lo. En tot cas, molts dels reptes que té plantejada la ciutat -des dels transports, la connectivitat i el combat contra el canvi climàtic- requereixen ja dotar a l'AMB d'elements propis d'un govern metropolità. 

Un àmbit en què s'està jugant el futur és el de la recerca científica. Catalunya ha aconseguit jugar a la lliga dels estats sense tenir-ne un. Del 1985 al 2015, el país ha passat d'un 20% d'estudiants universitaris a un 40%, de tres a dotze universitats, produeix el 3,7% de la recerca europea tot i representar només l'1,5% de la seva població. Durant el primer mandat del conseller Mas.Colell, es va aprovar la llei d'Universitats i es va fundar ICREA, el programa de captació de talent.

S'han coronat infraestructures científiques de gran valor, com el sincrotró Alba i el supercomputador Mare Nostrum. Barcelona es pot beneficiar d'aquest esforç i n'és el pol principal. Però la crisi ha afectat les inversions de recerca (1,46% del PIB d'inversió total el 2016, quan els països punters d'Europa inverteixen més del 2%). El futur de la inversió en recerca determinarà en bona part el lideratge econòmic de la ciutat i del país.  


Què proposen els partits?

Barcelona en Comú: El programa de Barcelona en Comú subratlla la idea d'una ciutat futura innovadora i solidària. Proposa l'impuls de sectors econòmics estratègics, com la indústria manufacturera 4.0 (el 5,8% de l'ocupació de Barcelona), l'emprenedoria digital, les indústries creatives i l'economia verda i circular.  Es comprometen a crear plans de desenvolupament econòmic als quatre districtes que encara no en tenen: les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l'Eixample, així com la creació de la incubadora de cooperatives més gran d'Europa a Can Batlló. Es proposa donar suport a l'organització del Fòrum Global de les Economies Transformadores 2020, que reunirà 10.000 participants. Colau també vol una estratègia de ciutat per l'economia social i solidària, i acollir el centre InnoBa, per aplegar una plataforma de ciutats col·laboratives. També es proposa fer de la ciutat la capital científica de l'Estat.     

Junts per Catalunya: Proposen un pla d'impuls econòmic anomenat Barcelona Impulsa (que inclou una simplificació dels tràmits municipals i convertir l'Ajuntament en un avalador financer de projectes empresarials que responguin als "valors de ciutat"). Destaquen fer una aposta clara per Barcelona Activa com a agència de promoció econòmica i alhora com a instrument contra la precarització laboral amb un increment pressupostari. La candidatura de Joaquim Forn i Elsa Artadi subratlla el suport a sectors estratègics com els TIC, el Mobile, l'energia, el sector alimentari, la logística o la moda i el disseny. Propugnen també crear una Finestreta Única Local vinculada a l'Oficina d'Atenció a l'Empresa per agilitar al màxim la creació d'empreses.

Barcelona pel Canvi-Ciutadans: La candidatura de Manuel Valls ha fet de la "recuperació" del lideratge econòmic de Barcelona un dels dotze compromisos de l'exprimer ministre. Valls acusa el procés sobiranista d'haver espantat els emprenedors i de la marxa de quatre mil empreses davant la "inacció" del govern municipal. Proposa que l'Ajuntament prengui la iniciativa per al retorn de les empreses que han marxat i una política business friendly per atendre els emprenedors. Entre les mesures concretes, propugnen la supressió de la taxa d'inici d'activitat econòmica, reforçar el Prat com un hub europeu d'interconnexió amb Àsia i Amèrica, i la consolidació de la col·laboració pública-privada com a gran tret transversal de la política de promoció econòmica. Però per Valls res serà possible mentre no es derroti el procés sobiranista. 

ERCEl programa d'Esquerra porta per títol "Barcelona necessita ser governada". Es proposa atraure i fidelitzar el talent, aposta per la reindustrialització (amb un Pla d'Impuls a la indústria que assessori les pimes en eficiència energètica, màrqueting digital, indústria 4.0... i la modernització dels polígons industrials). Es comprometen a impulsar el teixit productiu des de Barcelona Activa, fent un seguiment de les start-up i activant el seu vincle amb les universitats. ERC proposa registrar la Marca Barcelona des de l'Ajuntament. I també parla de preservar el potencial de l'econmia social i solidària.

PSC: La candidatura de Jaume Collboni critica que Barcelona ha perdut pistonada en el camp internacional i necessita un nou projecte. Proposa la candidatura de Barcelona com a seu de l'Exposició Universal del 2030 i celebrar el centenari de la fira de 1929 seguint la temàtica dels Objectius per un Desenvolupament Sostenible promoguts per l'ONU. El PSC subratlla en el seu programa la necessitat de "reindustrializar Barcelona", amb una estratègia d'adequació de les indústries existents als reptes de la indústria 4.0. El PSCvol reforçar el triangle econòmic definit per l'àrea 22@-Sagrera-Besòs; l’àrea logística industrial del Llobregat (Aeroport-Port, Fira, Zona Franca, Delta) i l'àrea Vallès (entorn B-30, Sincrotró i Parc Tecnològic del Vallès). 

PP: El seu alcaldable, Josep Bou, ha insistit en el seu perfil empresarial, de qui "obre persianes cada matí". Proposa facilitar el retorn de les empreses creant un ambient d'emprenedoria que, com també afirma Valls, només serà factible si l'independentisme i el populisme fracassen. Bou vol retallar els tràmits burocràtics per obrir un nou negoci, reduir impostos de manera dràstica, fent de Barcelona una zona franca pels qui es constitueixin en autònoms o pimes en els tres primers anys d'activitat. Proposa eliminar la taxa turística i bonificar el 90% de l'IBI a les famílies que visquin en un pis amb un valor cadastral inferior als 120.000 euros, i eixamplar al màxim els horaris comercials.   

CUP-Capgirem Barcelona: El seu programa és el més trencador. Neguen la major: per la CUP la marca Barcelona és només l'èxit de la "ciutat aparador" al servei de l'especulació. Entén la ciutat com un espai situat dins d'un marc capitalista que vol superar. Afirma la desigualtat com el gran objectiu a derrotar i critica que l'Ajuntament gaudeixi de superàvit mentre la pobresa s'ha incrementat. Proposen passar d'una d'"una Barcelona dels capitals i de la desigualtat, a una Barcelona dels veïns i veïnes que lluita per la justícia social". Proposen una democràcia participativa que faciliti que la ciutadania intervinguin en àmbits de decisió i el decreixement turístic, establint una moratòria general a nous allotjaments, així com una renda bàsica de ciutat. 

Barcelona és Capital-Primàries: La candidatura de Jordi Graupera fa seves les mesures proposades per l'ANC en política municipal: sobirania fiscal, "aposta per empreses deslligades del poder polític i econòmic de l'Estat i afavorir el consum de proximitat". Proposa en el programa liderar una xarxa de ciutats de la Mediterrània per enfortir els lligams entre els Països Catalans i Occitània, introduir les cooperatives de consum en la dinamització dels mercats municipals i un consorci de promoció de l’activitat comercial de la ciutat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació