23
de maig
del
2019
Actualitzat
el
24
de maig
a les
11:47h
Barcelona ha perdut lideratge en el món global? Disposa de tots els estris per competir en igualtat de condicions amb les altres grans capitals mundials? Està perdent pols econòmic? El debat és obert. Hi ha un pols entre els diagnòstics pessimistes que s'han obert camí amb l'esclat de la crisi econòmica i el procés sobiranista, d'una banda, i de l'altra, les visions dels sectors que veuen mig ple el got de les grans oportunitats. Ningú nega la potència de la tradició firal, la marca Barcelona i l'atractiu turístic de la gran encisera.
Durant la campanya de les municipals, l'oposició ha criticat el balanç d'Ada Colau i ha parlat d'una ciutat sense rumb i mancada de lideratge i projecte, com si Barcelona ja no sapigués qui la somia. L'alcaldessa ha respost assegurant que té un projecte, que és l'aposta per una "altra economia", posant en valor una gestió que ha incidit en el suport a un model cooperatiu, sostenible i solidari.
Si el món polític viu un debat intens, en els sectors econòmics també hi ha neguit. Fa uns mesos, el Cercle d'Economia i Barcelona Global van organitzar un cicle de títol ben explícit, "Pensar Barcelona". En la cloenda, Colau va llançar la iniciativa Horitzó 2030, un fòrum de debat amb els alcaldes de l'àrea metropolitana. En això hi ha consens en amplis sectors: el futur de Barcelona i la seva posició de lideratge ha de ser metropolità.
Per la seva banda, la patronal Foment del Treball vol engegar de manera informal un diàleg estratègic amb el Cercle d'Economia, Barcelona Global, el Reial Automòbil Club de Catalunya i el president de la Fira de Barcelona. La sensació que la ciutat ha perdut tremp depassa el context de la política municipal. Les eleccions municipals coincideixen així amb la urgència d'un gran debat de ciutat. Xavier Bru de Sala, un intel·lectual que és un bon termòmetre de l'estat del país i la ciutat, reclamava recentment més idees per Barcelona per resituar-la en el mercat global. És un plantejament força compartit: ara toca repensar Barcelona.
Durant la campanya de les municipals, l'oposició ha criticat el balanç d'Ada Colau i ha parlat d'una ciutat sense rumb i mancada de lideratge i projecte, com si Barcelona ja no sapigués qui la somia. L'alcaldessa ha respost assegurant que té un projecte, que és l'aposta per una "altra economia", posant en valor una gestió que ha incidit en el suport a un model cooperatiu, sostenible i solidari.
Si el món polític viu un debat intens, en els sectors econòmics també hi ha neguit. Fa uns mesos, el Cercle d'Economia i Barcelona Global van organitzar un cicle de títol ben explícit, "Pensar Barcelona". En la cloenda, Colau va llançar la iniciativa Horitzó 2030, un fòrum de debat amb els alcaldes de l'àrea metropolitana. En això hi ha consens en amplis sectors: el futur de Barcelona i la seva posició de lideratge ha de ser metropolità.
Per la seva banda, la patronal Foment del Treball vol engegar de manera informal un diàleg estratègic amb el Cercle d'Economia, Barcelona Global, el Reial Automòbil Club de Catalunya i el president de la Fira de Barcelona. La sensació que la ciutat ha perdut tremp depassa el context de la política municipal. Les eleccions municipals coincideixen així amb la urgència d'un gran debat de ciutat. Xavier Bru de Sala, un intel·lectual que és un bon termòmetre de l'estat del país i la ciutat, reclamava recentment més idees per Barcelona per resituar-la en el mercat global. És un plantejament força compartit: ara toca repensar Barcelona.
Què proposen els partits?
Barcelona en Comú: El programa de Barcelona en Comú subratlla la idea d'una ciutat futura innovadora i solidària. Proposa l'impuls de sectors econòmics estratègics, com la indústria manufacturera 4.0 (el 5,8% de l'ocupació de Barcelona), l'emprenedoria digital, les indústries creatives i l'economia verda i circular. Es comprometen a crear plans de desenvolupament econòmic als quatre districtes que encara no en tenen: les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l'Eixample, així com la creació de la incubadora de cooperatives més gran d'Europa a Can Batlló. Es proposa donar suport a l'organització del Fòrum Global de les Economies Transformadores 2020, que reunirà 10.000 participants. Colau també vol una estratègia de ciutat per l'economia social i solidària, i acollir el centre InnoBa, per aplegar una plataforma de ciutats col·laboratives. També es proposa fer de la ciutat la capital científica de l'Estat.
Junts per Catalunya: Proposen un pla d'impuls econòmic anomenat Barcelona Impulsa (que inclou una simplificació dels tràmits municipals i convertir l'Ajuntament en un avalador financer de projectes empresarials que responguin als "valors de ciutat"). Destaquen fer una aposta clara per Barcelona Activa com a agència de promoció econòmica i alhora com a instrument contra la precarització laboral amb un increment pressupostari. La candidatura de Joaquim Forn i Elsa Artadi subratlla el suport a sectors estratègics com els TIC, el Mobile, l'energia, el sector alimentari, la logística o la moda i el disseny. Propugnen també crear una Finestreta Única Local vinculada a l'Oficina d'Atenció a l'Empresa per agilitar al màxim la creació d'empreses.
Barcelona pel Canvi-Ciutadans: La candidatura de Manuel Valls ha fet de la "recuperació" del lideratge econòmic de Barcelona un dels dotze compromisos de l'exprimer ministre. Valls acusa el procés sobiranista d'haver espantat els emprenedors i de la marxa de quatre mil empreses davant la "inacció" del govern municipal. Proposa que l'Ajuntament prengui la iniciativa per al retorn de les empreses que han marxat i una política business friendly per atendre els emprenedors. Entre les mesures concretes, propugnen la supressió de la taxa d'inici d'activitat econòmica, reforçar el Prat com un hub europeu d'interconnexió amb Àsia i Amèrica, i la consolidació de la col·laboració pública-privada com a gran tret transversal de la política de promoció econòmica. Però per Valls res serà possible mentre no es derroti el procés sobiranista.
ERC: El programa d'Esquerra porta per títol "Barcelona necessita ser governada". Es proposa atraure i fidelitzar el talent, aposta per la reindustrialització (amb un Pla d'Impuls a la indústria que assessori les pimes en eficiència energètica, màrqueting digital, indústria 4.0... i la modernització dels polígons industrials). Es comprometen a impulsar el teixit productiu des de Barcelona Activa, fent un seguiment de les start-up i activant el seu vincle amb les universitats. ERC proposa registrar la Marca Barcelona des de l'Ajuntament. I també parla de preservar el potencial de l'econmia social i solidària.
PSC: La candidatura de Jaume Collboni critica que Barcelona ha perdut pistonada en el camp internacional i necessita un nou projecte. Proposa la candidatura de Barcelona com a seu de l'Exposició Universal del 2030 i celebrar el centenari de la fira de 1929 seguint la temàtica dels Objectius per un Desenvolupament Sostenible promoguts per l'ONU. El PSC subratlla en el seu programa la necessitat de "reindustrializar Barcelona", amb una estratègia d'adequació de les indústries existents als reptes de la indústria 4.0. El PSCvol reforçar el triangle econòmic definit per l'àrea 22@-Sagrera-Besòs; l’àrea logística industrial del Llobregat (Aeroport-Port, Fira, Zona Franca, Delta) i l'àrea Vallès (entorn B-30, Sincrotró i Parc Tecnològic del Vallès).
PP: El seu alcaldable, Josep Bou, ha insistit en el seu perfil empresarial, de qui "obre persianes cada matí". Proposa facilitar el retorn de les empreses creant un ambient d'emprenedoria que, com també afirma Valls, només serà factible si l'independentisme i el populisme fracassen. Bou vol retallar els tràmits burocràtics per obrir un nou negoci, reduir impostos de manera dràstica, fent de Barcelona una zona franca pels qui es constitueixin en autònoms o pimes en els tres primers anys d'activitat. Proposa eliminar la taxa turística i bonificar el 90% de l'IBI a les famílies que visquin en un pis amb un valor cadastral inferior als 120.000 euros, i eixamplar al màxim els horaris comercials.
CUP-Capgirem Barcelona: El seu programa és el més trencador. Neguen la major: per la CUP la marca Barcelona és només l'èxit de la "ciutat aparador" al servei de l'especulació. Entén la ciutat com un espai situat dins d'un marc capitalista que vol superar. Afirma la desigualtat com el gran objectiu a derrotar i critica que l'Ajuntament gaudeixi de superàvit mentre la pobresa s'ha incrementat. Proposen passar d'una d'"una Barcelona dels capitals i de la desigualtat, a una Barcelona dels veïns i veïnes que lluita per la justícia social". Proposen una democràcia participativa que faciliti que la ciutadania intervinguin en àmbits de decisió i el decreixement turístic, establint una moratòria general a nous allotjaments, així com una renda bàsica de ciutat.
Barcelona és Capital-Primàries: La candidatura de Jordi Graupera fa seves les mesures proposades per l'ANC en política municipal: sobirania fiscal, "aposta per empreses deslligades del poder polític i econòmic de l'Estat i afavorir el consum de proximitat". Proposa en el programa liderar una xarxa de ciutats de la Mediterrània per enfortir els lligams entre els Països Catalans i Occitània, introduir les cooperatives de consum en la dinamització dels mercats municipals i un consorci de promoció de l’activitat comercial de la ciutat.
Barcelona en Comú: El programa de Barcelona en Comú subratlla la idea d'una ciutat futura innovadora i solidària. Proposa l'impuls de sectors econòmics estratègics, com la indústria manufacturera 4.0 (el 5,8% de l'ocupació de Barcelona), l'emprenedoria digital, les indústries creatives i l'economia verda i circular. Es comprometen a crear plans de desenvolupament econòmic als quatre districtes que encara no en tenen: les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l'Eixample, així com la creació de la incubadora de cooperatives més gran d'Europa a Can Batlló. Es proposa donar suport a l'organització del Fòrum Global de les Economies Transformadores 2020, que reunirà 10.000 participants. Colau també vol una estratègia de ciutat per l'economia social i solidària, i acollir el centre InnoBa, per aplegar una plataforma de ciutats col·laboratives. També es proposa fer de la ciutat la capital científica de l'Estat.
Junts per Catalunya: Proposen un pla d'impuls econòmic anomenat Barcelona Impulsa (que inclou una simplificació dels tràmits municipals i convertir l'Ajuntament en un avalador financer de projectes empresarials que responguin als "valors de ciutat"). Destaquen fer una aposta clara per Barcelona Activa com a agència de promoció econòmica i alhora com a instrument contra la precarització laboral amb un increment pressupostari. La candidatura de Joaquim Forn i Elsa Artadi subratlla el suport a sectors estratègics com els TIC, el Mobile, l'energia, el sector alimentari, la logística o la moda i el disseny. Propugnen també crear una Finestreta Única Local vinculada a l'Oficina d'Atenció a l'Empresa per agilitar al màxim la creació d'empreses.
Barcelona pel Canvi-Ciutadans: La candidatura de Manuel Valls ha fet de la "recuperació" del lideratge econòmic de Barcelona un dels dotze compromisos de l'exprimer ministre. Valls acusa el procés sobiranista d'haver espantat els emprenedors i de la marxa de quatre mil empreses davant la "inacció" del govern municipal. Proposa que l'Ajuntament prengui la iniciativa per al retorn de les empreses que han marxat i una política business friendly per atendre els emprenedors. Entre les mesures concretes, propugnen la supressió de la taxa d'inici d'activitat econòmica, reforçar el Prat com un hub europeu d'interconnexió amb Àsia i Amèrica, i la consolidació de la col·laboració pública-privada com a gran tret transversal de la política de promoció econòmica. Però per Valls res serà possible mentre no es derroti el procés sobiranista.
ERC: El programa d'Esquerra porta per títol "Barcelona necessita ser governada". Es proposa atraure i fidelitzar el talent, aposta per la reindustrialització (amb un Pla d'Impuls a la indústria que assessori les pimes en eficiència energètica, màrqueting digital, indústria 4.0... i la modernització dels polígons industrials). Es comprometen a impulsar el teixit productiu des de Barcelona Activa, fent un seguiment de les start-up i activant el seu vincle amb les universitats. ERC proposa registrar la Marca Barcelona des de l'Ajuntament. I també parla de preservar el potencial de l'econmia social i solidària.
PSC: La candidatura de Jaume Collboni critica que Barcelona ha perdut pistonada en el camp internacional i necessita un nou projecte. Proposa la candidatura de Barcelona com a seu de l'Exposició Universal del 2030 i celebrar el centenari de la fira de 1929 seguint la temàtica dels Objectius per un Desenvolupament Sostenible promoguts per l'ONU. El PSC subratlla en el seu programa la necessitat de "reindustrializar Barcelona", amb una estratègia d'adequació de les indústries existents als reptes de la indústria 4.0. El PSCvol reforçar el triangle econòmic definit per l'àrea 22@-Sagrera-Besòs; l’àrea logística industrial del Llobregat (Aeroport-Port, Fira, Zona Franca, Delta) i l'àrea Vallès (entorn B-30, Sincrotró i Parc Tecnològic del Vallès).
PP: El seu alcaldable, Josep Bou, ha insistit en el seu perfil empresarial, de qui "obre persianes cada matí". Proposa facilitar el retorn de les empreses creant un ambient d'emprenedoria que, com també afirma Valls, només serà factible si l'independentisme i el populisme fracassen. Bou vol retallar els tràmits burocràtics per obrir un nou negoci, reduir impostos de manera dràstica, fent de Barcelona una zona franca pels qui es constitueixin en autònoms o pimes en els tres primers anys d'activitat. Proposa eliminar la taxa turística i bonificar el 90% de l'IBI a les famílies que visquin en un pis amb un valor cadastral inferior als 120.000 euros, i eixamplar al màxim els horaris comercials.
CUP-Capgirem Barcelona: El seu programa és el més trencador. Neguen la major: per la CUP la marca Barcelona és només l'èxit de la "ciutat aparador" al servei de l'especulació. Entén la ciutat com un espai situat dins d'un marc capitalista que vol superar. Afirma la desigualtat com el gran objectiu a derrotar i critica que l'Ajuntament gaudeixi de superàvit mentre la pobresa s'ha incrementat. Proposen passar d'una d'"una Barcelona dels capitals i de la desigualtat, a una Barcelona dels veïns i veïnes que lluita per la justícia social". Proposen una democràcia participativa que faciliti que la ciutadania intervinguin en àmbits de decisió i el decreixement turístic, establint una moratòria general a nous allotjaments, així com una renda bàsica de ciutat.
Barcelona és Capital-Primàries: La candidatura de Jordi Graupera fa seves les mesures proposades per l'ANC en política municipal: sobirania fiscal, "aposta per empreses deslligades del poder polític i econòmic de l'Estat i afavorir el consum de proximitat". Proposa en el programa liderar una xarxa de ciutats de la Mediterrània per enfortir els lligams entre els Països Catalans i Occitània, introduir les cooperatives de consum en la dinamització dels mercats municipals i un consorci de promoció de l’activitat comercial de la ciutat.