Nova legislatura

Suplicatoris, suspensions i majories: què pot passar amb els presos a les Corts?

El Suprem trasllada la decisió a les meses del Congrés i el Senat, responsables d'una resolució que podria tenir incidència en els vots necessaris per investir Pedro Sánchez

per Aida Morales, 20 de maig de 2019 a les 20:29 |
El Congres dels Diputats. | Europa Press
L'excepcionalitat entra per la porta gran del Congrés i ho fa de la mà de l'independentisme. Aquest dimarts, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez tastaran momentàniament la llibertat per agafar l'acta de diputats, mentre que Raül Romeva ho farà al Senat. Una llibertat, però, que serà més que fugaç, ja que els presos estaran custodiats per agents de la Policia Nacional espanyola i, finalitzada la sessió a les Corts espanyoles, seran retornats, sota la tutela de la Guàrdia Civil, a la presó de Soto del Real. 

Què passarà a partir de llavors? La possible suspensió dels presos electes i com es tramitarà és l'arrel de les preocupacions de l'equip de lletrats del Congrés i el Senat. Divendres passat, el Tribunal Suprem ja va avisar que haurien de ser les Corts les que acordessin si s'havien de suspendre els cinc presos que van obtenir un escó a les eleccions espanyoles del 28 d'abril. I en aquest punt, l'alt tribunal deixava oberta l'aplicació de l'article 21 del reglament del Congrés, com una decisió política aliena al poder judicial.


Malgrat que l'article 21 del reglament és clar, la nebulosa legal acompanya la suspensió dels líders independentistes. "El diputat quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida per la cambra l'autorització objecte d'un suplicatori i ferma la interlocutòria de processament, es trobi en situació de presó preventiva i mentre duri aquesta", cita l'article 21 de la cambra baixa. I el dilema rau això mateix: si bé la interlocutòria de processament és ferma, no s'ha tramitat el suplicatori.

Una decisió del poder legislatiu

En una interlocutòria remesa a les Corts, el Suprem es desfeia divendres del problema i passava la pilota de la suspensió a l'àmbit legislatiu. El motiu principal que esgrimia el president de la sala segona, Manuel Marchena, per no pronunciar-se era que això podia suposar una "ingerència" en el poder legislatiu que no estava disposat a avalar. Però també deixava molt clar que, segons el seu criteri, la suspensió era un "efecte legal" associat a allò que indicava el reglament i que, per tant, l'alt tribunal no demanaria el suplicatori. En altres paraules, considerava que sol·licitar el suplicatori era improcedent, ja que aquesta figura legal es tramita per a inculpacions i processaments quan no hi ha el judici començat. En aquest cas, el judici de l'1-O entra ja en la fase final.

El Suprem esgrimeix que la suspensió és un "efecte legal" associat a allò que indica el reglament i que, per tant, no cal demanar el suplicatori

Marchena marcava, d'aquesta manera, distàncies amb allò dictat mesos abans pel jutge instructor de l'1-O i company seu a l'alt tribunal espanyol, Pablo Llarena, que va establir -en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal- la suspensió dels diputats al Parlament català. Malgrat que en aquell cas es van posar en marxa els mecanismes de la delegació de vot, el Congrés no preveu aquesta possibilitat en el seu reglament. Així, Marchena ha deixat la decisió als serveis jurídics del Congrés i a la mesa, presidida per Meritxell Batet. Previsiblement, seran els lletrats de les cambres aquells que recomanaran a la presidència allò que creuen que han de fer, tot i que el PSOE haurà de decidir amb qui s'alia, això sí, abans de la investidura.

Decisions amb fortes repercussions polítiques

Des del moment en què els diputats prenen possessió de l'acta, es converteixen en aforats i, per tant, gaudeixen d'immunitat. O al menys aquesta seria la situació normal del conjunt de diputats i senadors. I aquesta és l'última giragonsa de la complexitat legal de la situació, ja que la mesa -i els serveis legals de les Corts- hauran de decidir si es compleixen les condicions per avançar en la suspensió de "mutu propi", realitzant una lectura estricte del reglament; insten a tramitar el suplicatori, un fet sobre el qual el Suprem ja ha dit que no; o tiben d'imaginació. Ara per ara, però, els presos electes ja han presentat un recurs contra la decisió del Tribunal Suprem de denegar la tramitació del suplicatori. Hores d'ara, el ventall de possibilitats segueix obert.

El que està clar, és que la decisió sobre la suspensió marcarà de forma notable l'equilibri de majories al Congrés, i que això serà abans de la votació d'investidura de Pedro Sánchez. En cas que es tirés endavant la suspensió, la cambra quedaria amb 346 diputats en comptes de 350, un fet que beneficiaria el líder del PSOE, ja que podria ser investit per 174 vots en comptes de 176. Si això fos així, Sánchez no necessitaria l'abstenció dels independentistes per ser investit.

Entrevistar-se amb el rei, el primer pas

L'horitzó dels esdeveniments polítics seria més ampli, si les cambres decidissin que s'ha de tramitar el suplicatori. Mentre no s'efectua la suspensió, la Constitució espanyola ja marca -en el seu article 99- un dels primers passos de la nova legislatura: "Després de cada renovació del Congrés dels Diputats (...) el rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president el Congrés, proposarà un candidat a la presidència del govern espanyol". 

La decisió sobre la suspensió marcarà de forma notable l'equilibri de majories al Congrés, abans de la votació d'investidura de Pedro Sánchez

El rei està obligat per mandat constitucional a rebre els representants de tots els grups parlamentaris. Seria durant aquest moment que Oriol Junqueras -com a representant d'ERC- i Jordi Sànchez -en el cas de JxCat- haurien de plantejar la visita al monarca, tornant a situar el debat la seva situació privativa de llibertat a l'ull del l'huracà. El mateix podria passar mentre no es resolgués el suplicatori. De facto, els presos electes participarien en les sessions parlamentàries. 

El precedent d'Homs i el cas de Nuet

L'any 2016, el Suprem ja va demanar un suplicatori al Congrés per Francesc Homs, llavors diputat per Convergència i Unió. El motiu era la seva participació en la preparació de la consulta del 9-N, per la qual se'l va condemnar a un any i un mes d'inhabilitació per un delicte de desobediència. Això va permetre que Homs fos jutjat a l'alt tribunal espanyol, precisament per la seva condició d'aforat fora de Catalunya.

I és que, en aquell moment, Homs ja estava processat, com ara també ho està Joan Josep Nuet, actual diputat republicà al Congrés. La causa contra ell va ser remesa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per part del Suprem, en una peça separada de l'1-O per delictes de desobediència contra els exmembres de la mesa del Parlament -a excepció de Carme Forcadell-, i contra la l'exdiputada de la CUP, Mireia Boya. 

Ara, Nuet és l'únic aforat entre les persones que haurà de jutjar el tribunal català, motiu pel qual la jurisdicció torna al Suprem, i és aquest tribunal qui ha de tramitar el suplicatori al Congrés per poder jutjar-lo. Un cas paradigmàtic, ja que Nuet va ser derivat a Catalunya després que se'l processés des del Suprem, i que ara retornarà a Madrid per ser l'únic encausat que serà jutjat en solitari. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació